No sé si a vosaltres us impressiona tant com a mi el quadre que il·lustra aquesta entrada, aquest Nen Jesús que té una creu com a bressol. Una creu petitona, feta a la seva mida, símbol prou evident del que s'esdevindrà algun dia. És habitual que a les representacions del Nen Jesús hi hagi algun detall d'aquest tipus; per exemple, una cadernera com a símbol de la crucifixió (la veiem a la Sagrada Familia del pajarito de Murillo que va il·lustrar una entrada fa uns anys) o una magrana que simbolitza la resurrecció. Acostumen a ser elements subtils, que fins i tot ens poden passar desapercebuts. Però aquest nen dormint sobre la creu... ni el més despistat dels observadors podria passar-ho per alt!

 

Quan arriba el seu aniversari, la meva amiga A. sempre em demana que ho celebrem amb globus. Jo li dic que qualsevol dia em presentaré al restaurant o allà on sigui amb una dotzena d'enormes globus de colors, però ella no s'ho acaba de creure. Ja té raó, jo tampoc m'hi acabo de veure, entrant en un restaurant tant guarnida... Però "allà on sigui" pot ser aquí, i, com que aquesta setmana és el seu aniversari, aquesta setmana tenim globus. Sí, una cançó amb globus, per cortesia de Leonard Bernstein. Després no em creieu quan us dic que hi ha cançons per a totes les ocasions.

 

Tant com m’agrada Wolf, i tant poc que el porto per aquí! Potser em deixo endur per la fama de “difícil” que arrossega, com si no haguéssim escoltat compositors més “difícils” que ell. Wolf és tan original i tan diferent dels seus contemporanis i veïns Brahms i Mahler, per no parlar d’Strauss, que és cert que les seves cançons se’ns poden fer estranyes d’entrada. Però només cal insistir-hi una mica, i el premi és gran; amb Wolf s’acompleix allò de “conèixer-lo és estimar-lo” i amb l'obra que us volia presentar avui (una promesa que us vaig fer aquest estiu), també. Perquè l'Italienisches Liederbuch és un recull de cançons preciós.