Ja hem entrat a l'agost, és temps de Schubertíada. Dedicarem les quatre setmanes del mes a repassar vuit dels concerts a Vilabertran, parant atenció als lieder que n'haguem escoltat fins ara. El novè recital és el de l'Acadèmia, que no en coneixerem el programa fins a l'últim moment i no crec que siguem a temps de parlar-ne. Com sempre, espero que aquestes entrades breus us siguin útils si aneu als recitals. Si no hi aneu, si més no tindreu una cançó nova per escoltar i, qui sap, potser us vindrà de gust tornar a escoltar alguna de la llista.
Com que la distribució dels recitals no és precisament uniforme, els he agrupat per temes en lloc de fer-ho cronològicament; així podré mantenir la brevetat que se suposa que tenen aquestes entrades. I començarem per Schubert, perquè cinc recitals li estan dedicats íntegrament; els tres grans cicles els repassarem la setmana vinent i avui ens centrarem en els dos que presenten una selecció de lieder.
Dissabte 17 d'agost Christiane Karg i Gerold Huber
Christiane Karg ha triat per al seu retorn a Vilabertran un programa exigent, amb tres blocs: un d'inspiració mitològica, un altre dedicat a Mignon i el tercer centrat en cançons i àries italianes. N'hem escoltat quatre, prou com per fer un tast de cada bloc:
Dilluns 26 d'agost. Matthias Goerne i Alexander Schmalcz
Matthias Goerne i Alexander Schmalcz faran dos recitals aquest any, que celebrem el 25è aniversari del debut del baríton a Vilabertran. El segon recital, del qual ens ocupem avui, serà el retrobament amb Schubert després de fer els tres grans cicles el 2014. Del programa intens que ha triat Goerne hem escoltat aquests cinc lieder:
- Der Wanderer
- Der Jüngling und der Tod
- Wer nie sein Brot mit Tränen aß
- Des Fischers Liebesglück
- Abendstern
Si mireu al detall dels programes, veureu que Karg i Goerne coincideixen en les cançons de Wilhelm Meister. Només hem escoltat dues de les que proposen, però fa un temps vam dedicar una llarguíssima sèrie a repassar-les totes, una per una, en el context de la novel·la, i les vam escoltar en les versions de diferents compositors. Si voleu refrescar qui és la Mignon que ens cantarà Christiane Karg i qui és l'arpista que ens cantarà Matthias Goerne, aquí us en faig cinc cèntims.
Per acabar, afegirem un nou lied a aquesta petita llista d'obres ja escoltades que cantarà Christiane Karg: Memnon.Situem-nos en la guerra de Troia. Abans de ser mort per Paris, Aquil·les lliura un últim combat com a guanyador, i hi mata Mèmnon, fill d'Eos, rei d'Etiòpia i nebot de Príam (per tant, cosí de París; no sé vosaltres, però jo necessito un índex amb els parentius, quan parlem d'aquesta guerra). Eos, deessa de l'aurora, suplica Zeus que li retorni el fill; el deu suprem no torna Mèmnon a la vida, però li concedeix a la seva mare una gràcia: cada dia, quan obri les portes del cel perquè el seu germà Hèlios faci el seu recorregut, podrà veure el fill viu i acaronar-lo amb els seus dits rosats. Seran només uns instants.
El Johann Mayrhofer és el lament de Mèmnon des de la mort, mentre espera aquest moment en què tornarà a la vida i se sentirà la seva veu, que els humans percebem com a música. La cançó que Schubert va escriure amb els versos del seu amic és preciosa, segurament menys coneguda del que caldria. Us convido a escoltar-la no cantada per Christiane Karg sinó per un altre dels protagonistes de la Schubertíada, el tenor Christoph Prégardien, acompanyat per Andreas Staier. Espero que us agradi i que ens veurem a Vilabertran.
Den Tag hindurch nur einmal mag ich sprechen,
Gewohnt zu schweigen immer und zu trauern:
Wenn durch die nachtgebor’nen Nebelmauern
Aurorens Purpurstrahlen liebend brechen.
Für Menschenohren sind es Harmonien.
Weil ich die Klage selbst melodisch künde
Und durch der Dichtung Glut des Rauhe ründe,
Vermuten sie in mir ein selig Blühen.
In mir, nach dem des Todes Arme langen,
In dessen tiefstem Herzen Schlangen wühlen;
Genährt von meinen schmerzlichen Gefühlen
Fast wütend durch ein ungestillt Verlangen:
Mit dir, des Morgens Göttin, mich zu einen,
Und weit von diesem nichtigen Getriebe,
Aus Sphären edler Freiheit, aus Sphären reiner Liebe,
Ein stiller, bleicher Stern herab zu scheinen.
Per a orelles humanes són harmonies.
I perquè jo proclamo melodiosament el meu plany
i, mitjançant el fervor de la poesia, arrodoneixo el que és bast,
es pensen que en mi hi ha un joiós floriment.
En mi, després que els braços de la mort m’han abastat
i que al fons del cor furguen les serps;
nodrit per els meus dolorosos sentiments,
quasi furiós per un insaciable desig:
d’unir-me amb tu, deessa del matí,
i lluny d’aquest fútil enrenou,
de les esferes de la noble llibertat, de les esferes de l’amor pur,
resplendir com un estel pàl·lid i silent.
(traducció de Salvador Pila)
Comments powered by CComment