La meva rosa

L'ànima de la rosa - J. W. Waterhouse

 

Demà és Sant Jordi; oi que estàveu esperant una entrada amb una rosa? Després d'Strauss, Quilter i Haydn, aquest cop la rosa tindrà forma de lied de Schumann, Meine Rose. És una de les joies de la seva producció farcida de joies, potser menys coneguda que d'altres perquè pertany a la seva segona etapa liederística, la que va entre 1849 i 1853. Fa un temps vam escoltar dos lieder del començament d'aquesta etapa, In der Nacht i Frühlingslied, i vam parlar una mica de les circumstàncies de la vida del compositor en aquell temps: de la seva mala salut, que l'havia forçat a marxar de Leipzig el 1844 cap a una ciutat més tranquil·la com era Dresden; de com li va afectar l'esclat de la revolució en aquesta ciutat i de com el lied va ser un altre cop, com ho havia estat el 1840, un refugi per a ell.

Schumann va escriure el cicle Sechs Gedichte und Requiem, op. 90 entre l'1 i el 5 d'agost de 1850, el seu darrer mes d'estada a Dresden; el setembre la família Schumann es va traslladar a viure a Düsseldorf. No sé del cert si Schumann va escriure aquest cicle perquè li havia arribat la notícia de la mort del poeta, Nikolaus Lenau, o si li va arribar mentre l'escrivia; en qualsevol cas, l'afegit d'un Requiem a les sis cançons és en memòria seva. La notícia de la mort de Lenau, però, no era certa; devia d'estar molt greu perquè va morir uns dies després, precisament el dia que es van interpretar per primer cop aquestes cançons a casa dels Schumann.

Nikolaus Lenau Havia nascut el 1802; va estudiar Dret i Medicina però va rebre una herència que li va permetre de no exercir cap professió i dedicar-se per complet a la poesia. Va viure durant un temps als Estats Units però l'experiència el va decebre i va tornar a Europa; sembla que la seva salut mental era fràgil i amb només quaranta-dos anys va patir un atac de bogeria que va fer que l'haguessin d'internar en un sanatori fins a la seva mort. Schumann coneixia aquesta circumstància, que l'angoixava terriblement; li feia molta por trobar-s'hi també. Per desgràcia, com sabem les seves pors es van complir i s'hi va trobar uns pocs anys més tard.

D'aquest cicle de sis cançons que Schumann va escriure amb poemes de Lenau (el Rèquiem és una obra anònima, un lament d'Heloïsa per a Pere Abelard), la més coneguda, que s'interpreta de vegades aïllada, és Meine Rose (La meva rosa). No és estrany, és una preciositat. El poema té dues estrofes; a la primera el poeta s'adreça a una rosa que es marceix per la força del sol i la rega perquè revifi. A la segona s'adreça a la seva estimada, que es marceix per causa del dolor. Schumann reforça el paral·lelisme entre el marciment de la rosa i el de l'estimada repetint la primera estrofa; a la partitura la repetició està indicada per cantar en pianissimo. Amb una línea de veu íntima i un acompanyament de reminiscències chopinianes, el lied és delicat com una rosa.

Espero que us agradi tant com a mi la versió que he triat per compartir amb vosaltres, la de Christian Gerhaher i Gerold Huber.

Que passeu una bona diada de Sant Jordi!