Visitant al cementiri il·luminat per la lluna - J. Loutherbourg
"Se'm fa estrany com els horrors que ens envolten desperten a Robert sentiments poètics tan completament diferents en apariència a tot això." (Clara Schumann al seu diari, març de 1849)
"Les tempestes fan que l'home torni a ell mateix, i jo he trobar a la feina un consol pels terribles esdeveniments exteriors.” (Robert Schumann a Ferdinand Heller, 1 d'abril de 1849)
Feia mesos que Alemanya anava de revolució en revolució a diferents ciutats i a Dresden, on els Schumann vivien el 1849, esclataria unes setmanes després. Coincindint amb aquest ambient d'horrors i tempestes, Robert va tornar a escriure lieder després de vuit anys de silenci. L'última setmana de març va escriure el seu primer cicle, Spanisches Liederspiel, op. 74; tot seguit Spanische Liebeslieder, op.138; entre finals d'abril i primers de maig Liederalbum für die Jugend, op. 79, sobre el qual vam parlar fa unes setmanes per celebrar la primavera, i va continuar fins a escriure més de setanta lieder durant aquest any.
Avui ens detindrem en el primer cicle que hem esmentat, Spanisches Liederspiel (Joc de cançons espanyoles), on Schumann torna a Geibel i el seu recull de poesia espanyola Volkslieder und Romanzen der Spanier; l'agost de 1840 ja havia fet una cançó a partir d'un dels seus poemes, Der Hidalgo. En aquest nou cicle Schumann compon deu lieder per a quatre veus (soprano, mezzo, tenor i baríton): tres solos, cinc duos i dos quartets. El lied que escoltarem és el no. 4, In der Nacht (A la nit), el duo de soprano i tenor; és un nocturn bellíssim, una de les joies de Schumann. Tan preciós és que se'm fa estrany que sigui relativament poc conegut. Si penseu que exagero, espereu a sentir-lo!
El poema d'Emmanuel Geibel parteix d'una de les cançons del Cançoner de Palau, Todos duermen, corazón, d'autor anònim. És molt breu, només té sis versos, i és un lament; les penes d'amor mantenen despert el cor. Amb aquest sis versos, Schumann, aquell Schumann que anys enrera havia compost els lieder més breus, va fer-ne un que dura més de cinc minuts, i no li sobra cap nota.
S'inicia amb un preludi que ens recorda la música de Bach; l'acompanyament i les llargues frases de les veus fan que aquesta atmosfera sòbria, de recolliment, gairebé religiosa, es mantingui fins a l'últim compàs. Em pregunto si potser Schumann identificava aquesta sobrietat amb l'època i l'entorn en què es va escriure el poema, la cort del rei Ferran. La soprano s'incorpora al lied amb una nota molt llarga y canta els dos primers versos repetint dos cops les últimes paraules, "nur nicht du" (només tu no ho fas). Després d'un breu interludi continua i acaba amb la repetició de l'últim vers, "seiner Liebe zu" (cap al seu amor). I el tenor? Que no havíem dit que era un duo? El tenor comença mentre la soprano canta aquestes últimes paraules, "seiner Liebe zu", i continua cantant fins al final del poema, aparentment aliè a la presència de la soprano, que ha tornat a començar els versos.
Ara la soprano els modifica lleugerament: no diu les paraules "alle schlafen" (tothom dorm) del segon vers, només canta un cop "nur nicht du", tal i com està escrit, i repeteix tot des de "schweift... al cinquè vers fins al final, repetint un cop més "seiner Liebe zu". Amb això Schumann aconsegueix dues coses: que sentim alternats els successius nur nicht du del tenor i la soprano, ara l'un, ara l'altra, reforçant la sensació que no estan cantant junts, i que finalment, a les últimes paraules, les dues veus s'uneixin. Per acabar, després d'un altre breu interludi, cantaran junts una versió reduida dels versos, ometent "alle schlafen" i el tercer i quart vers.
Segurament ha quedat un pèl embolicada l'explicació, però això us dona l'excusa perfecta per escoltar el lied un parell de cops, o tres, o quatre... Creieu-me que és d'aquells que aturen el temps. El sentirem cantat per Geraldine McGreevy i Adrian Thompson acompanyats per Graham Johnson.
Espero que en gaudiu i si no us agrada (aquestes coses passen) també podeu dir-ho!
Avui ens detindrem en el primer cicle que hem esmentat, Spanisches Liederspiel (Joc de cançons espanyoles), on Schumann torna a Geibel i el seu recull de poesia espanyola Volkslieder und Romanzen der Spanier; l'agost de 1840 ja havia fet una cançó a partir d'un dels seus poemes, Der Hidalgo. En aquest nou cicle Schumann compon deu lieder per a quatre veus (soprano, mezzo, tenor i baríton): tres solos, cinc duos i dos quartets. El lied que escoltarem és el no. 4, In der Nacht (A la nit), el duo de soprano i tenor; és un nocturn bellíssim, una de les joies de Schumann. Tan preciós és que se'm fa estrany que sigui relativament poc conegut. Si penseu que exagero, espereu a sentir-lo!
El poema d'Emmanuel Geibel parteix d'una de les cançons del Cançoner de Palau, Todos duermen, corazón, d'autor anònim. És molt breu, només té sis versos, i és un lament; les penes d'amor mantenen despert el cor. Amb aquest sis versos, Schumann, aquell Schumann que anys enrera havia compost els lieder més breus, va fer-ne un que dura més de cinc minuts, i no li sobra cap nota.
S'inicia amb un preludi que ens recorda la música de Bach; l'acompanyament i les llargues frases de les veus fan que aquesta atmosfera sòbria, de recolliment, gairebé religiosa, es mantingui fins a l'últim compàs. Em pregunto si potser Schumann identificava aquesta sobrietat amb l'època i l'entorn en què es va escriure el poema, la cort del rei Ferran. La soprano s'incorpora al lied amb una nota molt llarga y canta els dos primers versos repetint dos cops les últimes paraules, "nur nicht du" (només tu no ho fas). Després d'un breu interludi continua i acaba amb la repetició de l'últim vers, "seiner Liebe zu" (cap al seu amor). I el tenor? Que no havíem dit que era un duo? El tenor comença mentre la soprano canta aquestes últimes paraules, "seiner Liebe zu", i continua cantant fins al final del poema, aparentment aliè a la presència de la soprano, que ha tornat a començar els versos.
Ara la soprano els modifica lleugerament: no diu les paraules "alle schlafen" (tothom dorm) del segon vers, només canta un cop "nur nicht du", tal i com està escrit, i repeteix tot des de "schweift... al cinquè vers fins al final, repetint un cop més "seiner Liebe zu". Amb això Schumann aconsegueix dues coses: que sentim alternats els successius nur nicht du del tenor i la soprano, ara l'un, ara l'altra, reforçant la sensació que no estan cantant junts, i que finalment, a les últimes paraules, les dues veus s'uneixin. Per acabar, després d'un altre breu interludi, cantaran junts una versió reduida dels versos, ometent "alle schlafen" i el tercer i quart vers.
Segurament ha quedat un pèl embolicada l'explicació, però això us dona l'excusa perfecta per escoltar el lied un parell de cops, o tres, o quatre... Creieu-me que és d'aquells que aturen el temps. El sentirem cantat per Geraldine McGreevy i Adrian Thompson acompanyats per Graham Johnson.
Espero que en gaudiu i si no us agrada (aquestes coses passen) també podeu dir-ho!
In der Nacht
Alle gingen, Herz, zur Ruh,
alle schlafen, nur nicht du.
Denn der hoffnungslose Kummer
scheucht von deinem Bett den Schlummer,
und dein Sinnen schweift in stummer Sorge
seiner Liebe zu.
¡Todos duermen, corazón,
todos duermen y vos, non!
El dolor que habéis cobrado
siempre os terná desvelado,
qu'el corazón lastimado
recuérdalo la pasión.
Comments powered by CComment