La carta d'amor - J.H. Fragonard
Què tenen en comú Elvis Presley i Franco Battiato? Tots dos han versionat el mateix lied, un romance francès, per ser exactes. No són els únics cantants de pop que en algun moment de la seva carrera han fet una incursió en el lied i d'això va aquesta entrada, de lieder versionats.
N'escoltarem alguns com a mostra però com que ja hem escoltat aquí al blog moltes d'aquestes cançons he fet una llista “a posteriori” amb les entrades corresponents perquè pogueu recuperar-les si us ve de gust. A cada entrada he afegit un comentari amb un enllaç a la versió pop a Youtube i quan parlem d'altres cançons que hagin anat d'excursió al pop les afegirem a la llista, el mateix que si coneixeu altres versions pop de lieder que ja haguem escoltat.
Algunes de les interpretacions poden ferir la vostra sensibilitat, quedeu avisats. Som-hi?
N'escoltarem alguns com a mostra però com que ja hem escoltat aquí al blog moltes d'aquestes cançons he fet una llista “a posteriori” amb les entrades corresponents perquè pogueu recuperar-les si us ve de gust. A cada entrada he afegit un comentari amb un enllaç a la versió pop a Youtube i quan parlem d'altres cançons que hagin anat d'excursió al pop les afegirem a la llista, el mateix que si coneixeu altres versions pop de lieder que ja haguem escoltat.
Algunes de les interpretacions poden ferir la vostra sensibilitat, quedeu avisats. Som-hi?
- El 1945, Frank Sinatra va cantar None but the lonely heart, una cançó que s'havia interpretat l'any anterior a la pel·lícula del mateix nom. Aquesta pel·lícula tenia banda sonora d'un altre conegut nostre, Hanns Eisler, que hi va incloure aquesta cançó que és una versió en anglès de Net, tol'ko tot, la cançó que Txaicovski va fer a partir de Nur wer die Sehnsucht kennt, una de les cançons de Wilhelm Meister. Resumint: Sinatra cantant Goethe. Aquí el teniu.
- Els següents de la nostra llista són The Platters, que el 1957 van fer una versió de Ständchen, de Schubert. N'hi van dir My serenade, i va ser una de les seves cançons més conegudes, us sona?
- El 1961 es va estrenar Blue Hawaii, protagonitzada per Elvis Presley. En aquella pel·lícula, Presley cantava Can't help falling in love, una cançó que s'assembla molt a Plaisir d'amour, la cançó de Jean-Paul Martini. Els autors (George Weiss, Hugo Peretti i Luigi Creatore) van dir que es tractava d'un homenatge al compositor, tot i que les males llengües diuen que va ser un plagi justificat a posteriori. Si us fixeu al vídeo, abans de començar a cantar Presley diu que és una cançó d'amor europea que ell cantarà en la seva llengua.
- Barbra Streisand va publicar el 1976 un LP, "Classical Barbra", en el qual canta, entre d'altres peces clàssiques, cinc lieder, tots ells en la seva llengua original. Al blog n'hem escoltat Mondnacht. El 2003 va sortir una edició remasteritzada del disc que incloïa dos lieder més que són a la nostra llista, An Silvia i Auf dem Wasser zu singen. Enllaço aquíMondnacht en versió Streisand.
- Nana Mouskouri és una cantant que ha fet moltes versions d'obres clàssiques, vocals o no (si no té lletra, n'hi posa i avall). El 1988 va treure el disc "Classique", que inclou dues cançons que ja tenim a la llista de versionades, Plaisir d'amour i Ständchen, i una de nova: Der Lindenbaum. Aquí la teniu en versió Mouskouri.
- Acabem el recorregut amb Franco Battiato i el seu disc "Come un cammello in una grondaia", de 1991, que conté les seves versions de quatre lieder, entre ells Gestillte Sehnsucht i... exacte, Plaisir d'amour. Aquí teniu Battiato cantant Gestillte Sehnsucht.
Hi ha una cançó que he deixat fora de la llista deliberadament, l'Ave Maria de Schubert, perquè Schubert no va escriure cap Ave Maria. Ell va escriure un lied, Ellens Gesang III, a partir d'un fragment de The Lady of the Lake, el poema de Walter Scott, i dècades després de la mort del compositor algú hi va entaforar (no se m'acut una altra manera de dir-ho) a la música el text de l'Ave Maria en llatí; d'aquesta peça se n'han fet moltíssimes versions. També he deixat fora les cançons que, com vam veure amb Los pájaros perdidos, han tingut una doble vida com a cançó de cambra i cançó popular des de la seva composició.
Per acabar escoltarem Plaisir d'amour, aquesta cançó tan versionada (també l'han cantada, entre d'altres, Joan Baez i Marianne Faithfull). Martini la va escriure el 1784, el mateix any que es publicava el poema de Jean-Pierre Claris de Florian. Segurament és l'exemple més representatiu del romance, el gènere francès previ a la mélodie, un gènere que es conreava sobretot a la cort i entre l'aristocràcia; sembla ser que era la cançó preferida de Maria Antonieta.
No us enganyaré, no és una cançó que em digui gran cosa; trobo que millora, aixó sí, si la canta Fritz Wunderlich (o Elvis Presley), i aquesta és la versió que escoltarem (la de Wunderlich). En origen la cançó està escrita amb acompanyament de fortepiano, nosaltres la sentirem amb acompanyament orquestral, no sé qui n'és l'autor. Acompanya Wunderlich la Symphonie-Orchester Graunke (actualment Münchner Symphoniker) dirigida per Hans Carste.
Per acabar escoltarem Plaisir d'amour, aquesta cançó tan versionada (també l'han cantada, entre d'altres, Joan Baez i Marianne Faithfull). Martini la va escriure el 1784, el mateix any que es publicava el poema de Jean-Pierre Claris de Florian. Segurament és l'exemple més representatiu del romance, el gènere francès previ a la mélodie, un gènere que es conreava sobretot a la cort i entre l'aristocràcia; sembla ser que era la cançó preferida de Maria Antonieta.
No us enganyaré, no és una cançó que em digui gran cosa; trobo que millora, aixó sí, si la canta Fritz Wunderlich (o Elvis Presley), i aquesta és la versió que escoltarem (la de Wunderlich). En origen la cançó està escrita amb acompanyament de fortepiano, nosaltres la sentirem amb acompanyament orquestral, no sé qui n'és l'autor. Acompanya Wunderlich la Symphonie-Orchester Graunke (actualment Münchner Symphoniker) dirigida per Hans Carste.
Plaisir d'amour
Plaisir d'amour ne dure qu'un moment:
Chagrin d'amour dure toute la vie.
J'ai tout quitté pour l'ingrate Sylvie;
Elle me quitte et prend un autre amant.
Plaisir d'amour ne dure qu'un moment:
Chagrin d'amour dure toute la vie.
"Tant que cette eau coulera doucement
Vers ce ruisseau qui borde la prairie,
Je t'aimerai," me répétait Sylvie,
L'eau coule encor, elle a changé pourtant.
Plaisir d'amour ne dure qu'un moment:
Chagrin d'amour dure toute la vie.
El plaer de l'amor només dura un moment:
la pena d'amor dura tota la vida.
He deixat tot per la ingrata Sílvia;
ella em deixa i pren un altre amant.
El plaer de l'amor només dura un moment:
la pena d'amor dura tota la vida.
Mentre aquesta aigua vagi dolçament
cap a aquest rierol que voreja la riba,
t'estimaré, em deia Sílvia.
L'aigua encara hi va, tanmateix ella ha canviat.
El plaer de l'amor només dura un moment:
la pena d'amor dura tota la vida.
Comments powered by CComment