"Fritz, avui has cantat tan meravellosament, i ens hem entès tan bé... Crec que has estat perfecte, no puc dir-te res més".
Ell em va mirar furiós i em va cridar:
"Què dius? No vols dir-me res més? Mentre visquis seré el teu alumne! M'ensenyaràs tot el que saps, i quan jo canti una mica pitjor, tu has de tocar fins i tot millor perquè ningú no se n'adoni."
La mort d'una persona amb 35 anys sempre és una tragèdia per a la seva família i els seus amics. Si la persona té projecció pública i tant de talent com tenia Wunderlich, tots ens quedem (segurament amb un punt d'egoisme) una mica orfes del que podrien haver fet si haguessin tingut més temps. Havia arribat el tenor a la perfecció com li havia dit Giesen? Cap a on hauria anat la seva carrera? Fa de mal dir; la seva trajectòria operística va ser impressionant, en deu anys va interpretar un munt de papers. En canvi, en el lied encara tenia molt de camí per recórrer.
Comptant que el seu repertori liederístic coincideixi més o menys amb els enregistraments que s'han publicat, no és gaire extens. El compositor que més va cantar va ser Schubert; es conserven cinc enregistraments de Die schöne Müllerin fets entre 1957 i 1966, i a banda d'aquest cicle va cantar-ne una vintena de cançons més. De la resta de compositors, ben poca cosa (en quantitat, no en qualitat): de Schumann només va cantar el Dichterliebe, amb tres enregistraments més publicats; de Beethoven hi ha un enregistrament del seu únic cicle, An die ferne Geliebte i set o vuit cançons més, si fa no fa com de Haydn, Strauss i Wolf. Només això. Hauria cantat el Winterreise? Hauria continuat treballant els cicles de Schumann? Strauss s'adeia molt amb la seva forma de cantar, Mahler va quedar inèdit (excepte per Das Lied von der Erde)... són tantes coses que podria haver cantat...
L'any passat us deia que, com tants de vosaltres, tinc el costum de dedicar un record a Fritz Wunderlich en l'aniversari de la seva mort. Llavors vam escoltar un lied de Beethoven, enguany serà un dels lieder de Schubert, que tenim inclosos a la nostra llista de cançons felices, An Silvia; fins i tot si no us dieu Sílvia és una cançó energitzant. El text original en anglès és un fragment d'Els dos gentilhomes de Verona, de William Shakespeare; el text en alemany és una traducció d'Eduard von Bauernfeld.
Hi ha quatre enregistraments d'An Silvia fets per Fritz Wunderlich i Hubert Giesen; he triat per compartir amb vosaltres el del recital d'Edimburg al qual es refereix Giesen a la cita, el darrer recital. La qualitat del so no és gaire bona però crec que ho compensa el valor simbòlic.
Was ist Silvia, saget an,
Daß sie die weite Flur preist?
Schön und zart seh ich sie nah'n,
Auf Himmelsgunst und Spur weist,
Daß ihr alles untertan.
Ist sie schön und gut dazu?
Reiz labt wie milde Kindheit;
Ihrem Aug' eilt Amor zu,
Dort heilt er seine Blindheit
Und verweilt in süßer Ruh.
Darum Silvia, tön, o Sang,
Der holden Silvia Ehren;
Jeden Reiz besiegt sie lang,
Den Erde kann gewähren:
Kränze ihr und Saitenklang!
Qui és Silvia, expliqueu-me,
a qui lloa tot el país?
Veig com s'acosta bonica i tendra,
el cel l'ha afavorit de tal manera
que tots us sotmeteu a ella.
És tan bona com és bella?
El seu encant refresca com la dolça infantesa;
Amor corre cap els seus ulls,
allà es guareix de la seva ceguesa
i hi roman en dolç repòs.
Sona, o cançó, per la Silvia,
per honorar la bella Silvia,
té tots els encants
que la Terra pot concedir:
honorem-la amb garlandes i el so de les cordes!
Comments powered by CComment