Un dia molt especial

Gene Kelly a Singin' in the rain (S. Donen & G. Kelly, 1952)

 

Comencem el curs 2013-2014. Ben tornats els qui havíeu marxat de vacances! Què us sembla si obrim el mes de setembre amb una de les deu cançons més felices?

Emanuel Geibel és un dels editors, juntament amb Paul Heyse, del Spanisches Liederbuch (Llibre de cançons espanyoles), una recopilació de poesia espanyola publicada el 1852 que va inspirar molts lieder a diferents compositors. Qui més s'hi va dedicar va ser Hugo Wolf, però Robert Schumann també en va seleccionar deu poemes pels seus Spanisches Liederspiel (Joc de cançons espanyoles) i en aquest blog hem tingut ocasió d'escoltar , de Brahms, una versió d'un poema de Lope de Vega.

L'afició per terres tan exòtiques com les espanyoles venia de lluny, i el 1843 Geibel ja s'hi havia afegit publicant en solitari Volkslieder und Romanzen der Spanier (Cançons populars i romanços espanyols), un recull de les traduccions de poemes d'autors espanyols que havia anat publicant els anys anteriors a diverses revistes literàries. Encara abans, el 1834, havia publicat al seu primer volum de poesia, el poema el que va triar Schumann per escriure Der Hidalgo l'agost de 1840.

No n'he trobat la versió original però és possible que no existeixi, perquè se sap que algunes de les obres que Geibel presentava com a traduccions eren en realitat poemes escrits per ell mateix. Der Hidalgo ens presenta un hidalgo que quan cau el sol es prepara per sortir pels carrers de Sevilla en cerca de brega, amor o totes dues coses; ell s'enduu tant l'espasa com la mandolina i assumeix amb esportivitat que a l'albada tornarà a casa guarnit de vermell, ja sigui per les ferides sagnants o per les roses que li hauran regalat. Si voleu, una mena de Don Giovanni però sense les seves connotacions negatives (Don Giovanni i no Don Juan perquè estic parlant del meu estimat personatge de Mozart, és clar).

Si us esteu preguntant què hi fa aquest cavaller a la llista de cançons felices, espereu a escoltar-la. Quan la vaig presentar ja vaig fer referència a Gene Kelly xop i eufòric a la célebre escena de Singin' in the rain, és la imatge que em ve al cap quan escolto aquesta cançó, m'imagino Schumann ballant per casa seva; per això no hi ha quadre sinó fotograma il·lustrant l'entrada, no hi havia alternativa possible.

I perquè aquesta escena? Si recordeu, vam parlar de la importància de l'any 1840 a la vida i l'obra de Schumann; aquell any, després de cinc anys molt difícils, Schumann i Clara es van casar, el jutge va donar Clara el permís que el seu pare li denegava. La decisió del jutge va arribar el primer de setembre, el dia que Schumann va escriure Der Hidalgo, tal i com ell mateix va escriure a la partitura. No em digueu que no hi havia com per estar eufòric!

Schumann va escriure una cançó brillant, combinant amb habilitat i elegància i a ritme de bolero les dues facetes del protagonista, seductor i cerca-raons. La indicació de càracter a la partitura és etwas kokett, que literalment seria "una mica coquet", però un gentilhome coquet... no ho acabo de veure; més aviat m'inclino a traduir kokett com a "desimbolt" o "despreocupat". Al meu parer, els intèrprets han de donar un aire lleuger a la peça, els hem de sentir somriure, fixeu-vos en els tres primers versos: És tan dolç fer broma amb cançons i amb el cor i amb les serioses baralles!. Per a mi aquesta cançó és això, una broma ben dolça; el gentilhome canta feliç a totes les dones i fa broma amb tots els homes; si es baralla amb alguna cosa és amb la pronúncia de Sevilla i mantilla, que Déu n'hi do, tan fàcil com ens sembla a nosaltres.

Der Hidalgo no és una cançó que s'hagi enregistrat gaire i tampoc és habitual que es canti als recitals. No sé ben bé perquè, si més no, trobo que és una propina ideal: molt teatral, feliç, per acabar tots ben relaxats... Nosaltres n'escoltarem la versió de Simon Keenlyside amb Graham Johnson; espero que en gaudiu i que us ajudi a mirar el nou curs amb optimisme.

 

Der Hidalgo