Schubertíada 2025. Programació

Quan repasso la programació de la Schubertíada un cop està completa, m'hi vaig fixant en coses, pas a pas. Primer faig un recompte dels recitals de lied que hi haurà: enguany, dotze i mig (després us explicaré aquest “mig”), que es concentraran en la primera setmana del festival, mentre que a la segona hi haurà, sobretot, cambra.

En acabat miro què hi haurà, de Schubert. Que sempre hi ha molta cosa, és clar, quina mena de Schubertíada seria, si no? El concert inaugural, el dissabte 16 d'agost, a càrrec de Ferran Albrich, Elionor Martínez i Victoria Guerrero, començarà amb una selecció generosa de lieder de Schubert, la majoria ben coneguts i preciosos. Els dos concerts següents li estaran dedicats íntegrament: Florian Boesch torna a Vilabertran (visca!) per completar els tres grans cicles: després de Schwanengesang i Die schöne Müllerin, aquest any és per a Winterreise, que farà acompanyat d'un altre favorit d'aquesta casa, Malcolm Martineau.

Alguns de vosaltres deveu recordar el cicle “Schubert Lied”, que es va fer a L'Auditori fa uns anys: un seguit de cantants llavors molt joves van oferir un recital de lieder de Schubert, i només de Schubert, que és una cosa dificilíssima de fer (fixeu-vos que no són programes gaire habituals, cicles a banda). Alguns d'aquells cantants em van impressionar força, entre ells Samuel Hasselhorn. El baríton tornarà a Vilabertran, amb Ammiel Bushakevitz (un altre pianista molt interessant) amb un programa que forma part del seu projecte “Schubert 200”. Aquest programa va començar amb La bella molinera, composta el 1823, i avançarà fins al 2028, el bicentenari de la mort de Schubert, recorrent els lieder compostos en aquests anys. Aquest estiu gaudirem del programa Licht und Schatten [Llums i ombres], amb lieder compostos el 1824 i el 1825. La vegada anterior que Hasselhorn va ser a Vilabertran també va fer un concert amb lieder de Schubert (si hi vau ser, recordareu especialment l'emocionant propina, Abschied von der Erde), així que ja veieu que és un schubertià convençut.

Als dos recitals següents sabrem que hi haurà Schubert, però encara no en coneixem els detalls. Un serà el de Sara Blanch i Julius Drake (brava, la Sara, que cantarà també Strauss i Mahler!) i l'altre, la primera Acadèmia de la Schubertíada, que presentarà els duos formats per Tobias Lusser i Maximilian Kromer, i per Noëlle Drost i Jorian van Nee. El dimecres 20, Christiane Karg i Wolfram Rieger faran una cosa molt maca: interpretaran els Rückert-Lieder de Mahler i els “Rückert-Lieder” de Schubert (que no es coneixen amb aquest nom ni són un cicle, però em permeto la llicència). I aquí acabarien pràcticament els lieder de Schubert, perquè no n'hi haurà més, amb l'excepció de la segona Acadèmia el diumenge 24, amb els duos formats per Jana Corominas i Llum Colomer, i per Belén García i Esther Vilar.

La tercera cosa que miro és com estem de barítons, i estem francament bé. He mencionat els concerts de Boesch i Hasselhorn, que formen part, juntament amb el d'Andrè Schuen i Daniel Heide i el de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz de l'homenatge a Dietrich Fischer-Dieskau en el centenari del seu naixement. Schuen i Heide es posen pràcticament en mode “Viena 1900”, perquè faran lieder de Strauss i Zemlinsky i, atenció! També els Wesendonck-Lieder de Wagner. Sí, Senyors que canten cançons de senyores, i ben fet que fan. Per la seva banda, Goerne i Schmalcz ens portarà un programa intens i preciós, tot de lieder de Mahler: els dos cicles amb poemes de Rückert i una selecció de Des Knaben Wunderhorn. I jo no puc deixar de pensar en la versió tan esplèndida dels Kindertotenlieder que va enregistrar Goerne fa ja uns quants anys.

Havia mencionat també Albrich i Lusse, i encara em faltava un altre baríton, Carles Pachon, que debutarà a la Schubertíada, juntament amb la pianista Berta Brull, amb un programa de cançó catalana. I així arribem a la quarta cosa que miro en el meu repàs de la programació, els detalls, petits i grans, que em criden l'atenció. Sens dubte, un detall molt gran i molt important és la presència de cançó catalana. Perquè hi haurà el concert de Pachon i Brull, al concert inaugural hi escoltarem Toldrà, i encara hi haurà un programa doble, un díptic de cançó catalana, amb Violeta Alarcón i Teodora Oprișor per una banda i Noctes Cor de Cambra per l'altra.

Un altre detall és aquell mig concert que us deia al començament. El dissabte 30 hi haurà un concert de cambra en el qual Julius Drake unirà forces amb el Quartet Gerhard per tocar el magnífic Quintet per a piano de Brahms. Al programa també hi haurà un Quartet de Txaikovski, i vet aquí que Katja Maderer s'hi afegirà per interpretar una petita selecció de lieder de tots dos compositors.

Els detalls són també aquells compositors poc interpretats habitualment. He mencionat Zemlinsky, i al concert inaugural hi sentirem també Viardot, però el compositor que més crida l'atenció en aquest sentit és l'armeni Komitas, que us vaig presentar no fa gaire i que penso que enamorarà el públic. Però és que en aquest concert, el de Ruzan Mantashyan i Hilko Dumno hi haurà també obres tan esplèndides com els Tre sonetti di Petrarca de Liszt o els Vier letzte Lieder de Strauss.

Vaig acabant amb un detall que m'ha cridat molt l'atenció, per omissió: l'absència en els programes de Schumann i de Wolf. Cap lied, ni de l'un, ni de l'altre. Artistes, però què ha passat?!

Acabarem amb una cançó, com sempre. Aquest 2025 se celebra el 150è aniversari del naixement de Maurice Ravel, i aquesta efemèride té el seu reflex a la Schubertíada al recital de Karg i Rieger, que n'interpretaran dos dels cicles: Shéhérezade i Cinq mélodies populaires grecques. De les cançons gregues us en vaig parlar aquí, i vam escoltar-ne llavors la primera, Le réveil de la mariée; us proposo que n'escoltem la segona, Là-bas, vers l'église, que com us comentava llavors evoca la massacre a l'illa de Quios durant la guerra d'independència grega. I he triat una versió molt especial, la primera de les dues que va enregistrar Dietrich Fischer-Dieskau; va ser l'octubre de 1959, amb Karl Engel al piano. La segona és molt posterior, del 1983, i llavors acompanyava el baríton el pianista Hartmut Höll.

Com sempre, també, us diré que passeu per www.schubertiada.cat per conèixer la programació detallada i endreçada; tota, la de lied i també la de cambra, que també us farà feliços. Espero que ens trobarem a Vilabertran!