Benvolguts, com us deia la setmana passada, faig vacances. Si la tecnologia es comporta, dimecres us arribarà puntualment aquesta segona postal sonora des d'una preciosa ciutat europea.
Potser alguns recordeu que fa uns anys us vaig parlar de cançons que em fa mandra de trobar-me en un recital, perquè tendeixen a embafar-me. Massa sucre. És el cas de la que esteu a punt d'escoltar. “I perquè no n'has triat una altra, si a l'expositor n'hi havia per donar i vendre?”, em demana Angelet assegut a la meva espatlla. Doncs perquè sé que a molts dels lectors us agrada especialment, i perquè n'hi ha versions magnífiques, equilibrades i gens embafadores, com la que esteu a punt d'escoltar, interpretada per Andrè Schuen i Daniel Heide.
Franz Liszt va escriure Oh, quand je dors el 1842, i la va publicar el 1844, juntament amb altres cinc cançons també amb poema de Victor Hugo, al seu segon Buch der Lieder. Entre 1855 i 1859, el compositor va publicar novament les seves cançons en vuit quaderns, els Gesammelte Lieder, i allà hi havia, novament, la nostra cançó. Revisada a fons i prou diferent de la primera versió, és clar (estem parlant de Liszt!), aquesta segona versió és la que ha arribat a les vostres bústies.
Records des de...
Oh! quand je dors, viens auprès de ma couche,
comme à Pétrarque apparaissait Laura,
Et qu'en passant ton haleine me touche...
Soudain ma bouche
S'entrouvrira!
Sur mon front morne où peut-être s'achève
Un songe noir qui trop longtemps dura,
Que ton regard comme un astre se lève...
Et soudain mon rêve
Rayonnera!
Puis sur ma lèvre où voltige une flamme,
Éclair d'amour que Dieu même épura,
Pose un baiser, et d'ange deviens femme...
Soudain mon âme
S'éveillera!
Oh, quan dormi, acosta't al meu llit,
com Laura s'aparegué a Petrarca,
i que en passar el teu alè em fregui...
Tot d'una, ma boca
s'entreobrirà!
Sobre el meu front abatut on potser
un somni fosc ha durat massa,
que la teva mirada s'alci com un astre...
Tot d'una el meu somni
s'il·luminarà!
Després, sobre el meu llavi, on voleteja una flama,
esclat de llum que el mateix Déu purificà,
deixa-hi una besada, i que l'àngel esdevingui dona...
Tot d'una la meva ànima
es despertarà!
Articles relacionats
Verí
El 1843 Franz Liszt va publicar una col·lecció de sis cançons que n'incloïa dues amb poemes de Heinrich Heine: Die Loreley i Im Rhein, im schönen Strome. L'any següent, en una nova col·lecció, hi havia tres lieder més a partir de versos de Heine: Du bist wie eine Blume, Vergiftet sind meine Lieder i Morgen steh' ich auf. Finalment, el 1860 va publicar un recull de les seves cançons [...]
Una vegada
Einst [Una vegada] és una cançó mínima. Són només catorze compassos; la línia vocal no es mou més enllà d'una quinta (la distància entre do i sol en l'escala de do major que tots coneixem) i, pel que fa a les dinàmiques, ni la veu ni l'acompanyament es mouen del piano. El poema també és mínim, només una estrofa de quatre versos que ens parla d'una absència; la seva brevetat [...]
De consonants i vocals
Benvolguts, al final d'aquesta entrada escoltarem com sempre una veu, però abans farem un exercici nou: mirar-nos una veu. Ens la mirarem i remirarem, amb la intenció de treure alguna conclusió sobre vocals i consonants. Som-hi?
Comments powered by CComment