No sé ben bé com, però ja som a l'última setmana d'agost i, per tant, de la Schubertíada. Els tres articles anteriors els vaig escriure abans de començar, però no vaig tenir temps de preparar l'últim i aquí em teniu, fent-ho amb una esgarrapada. Ens aturem en els concerts de dimecres 28 i dijous 29, i ja veieu que he publicat l'entrada dimarts per donar-vos una mica de temps per preparar-los, si és el cas. Després de dijous, els tres concerts restants són de cambra; la Schubertíada es tancarà diumenge amb un concert familiar que hauríeu de demanar a fills, nets o nebots que us hi portin.
Però tornem a les cançons. Dimecres a la tarda hi haurà el segon concert d'artistes Lied the Future, amb els duos formats per Florian Stoertz i Aleksandra Myslek i per Eva Zalenga i Teodora Oprișor; mentre escric això encara no coneixem el programa que estan preparant amb el baríton Johannes Martin Kränzle, però abans o després el podrem consultar al web. Al vespre hi haurà el recital de l'estupenda soprano Malin Byström, que vindrà acompanyada per Magnus Svensson; els amants de la mélodie estem de sort, perquè hi dedica més de la meitat del programa, en un any en què els artistes a penes han proposat cançó en francès. Com sempre, trobareu un tast del programa al final de l'article.
Dijous hi haurà un concert diferent, protagonitzat pel Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, un concert escenificat en el qual es recordaran les schubertíades originals. El gruix del programa el formen obres per a cor de Schubert, però també hi haurà alguns lieder i algunes obres de compositors admirats pel rei de la casa. Per il·lustrar aquest apunt breu, us proposo una cançó preciosa, Psalm 23, més coneguda per les primeres paraules del text, Gott ist mein Hirt [El Senyor és el meu pastor].
Molts hi haureu reconegut les primeres paraules d'una pregària que entre nosaltres és habitual als oficis fúnebres, però que suposo que a la Viena de l'època era només una pregària de confiança en Déu. Schubert la va compondre el desembre de 1820 a petició d'Anna Fröhlich, que des de feia un any era professora de cant del nou conservatori de la Gesellschaft der Musikfreunde (ho seria fins al 1854) i volia la cançó perquè la interpretessin les seves alumnes. Les traduccions del llatí de la bíblia catòlica estaven prohibides en aquella època; suposo que el compositor podria haver fet servir la traducció luterana, però el cas és que va fer servir la traducció de la Tanakh, la bíblia hebrea, feta, amb no poques crítiques, per l'eminent Moses Mendelssohn (avi de Fanny i Felix).
La cançó es va interpretar per primera vegada l'agost de 1821, es va convertir en una peça habitual al Conservatori i la seva popularitat va transcendir aviat la institució, cosa que no m'estranya perquè la seva atmosfera etèria fa que sigui (gairebé) impossible no parar-hi atenció. L'escoltarem en la versió original per a dues sopranos, dues contralts i piano, interpretada per Patricia Rozario, Lorna Anderson, Catherine Denley, Catherine Wyn-Rogers i Graham Johnson. Espero que us agradi i que ens veiem a Vilabertran demà i dijous.
I la setmana vinent... doncs fa tota la pinta que tindré una meravellosa ressaca musical.
Gott ist mein Hirt, mir wird nichts mangeln,
er lagert mich auf grüne Weide,
er leitet mich an stillen Bächen,
er labt mein schmachtendes Gemüth,
er führt mich auf gerechtem Steige
zu seines Namens Ruhm.
Und wall’ ich auch im Todesschatten-Tale,
so wall’ ich ohne Furcht,
denn du beschützest mich;
dein Stab und deine Stütze
sind mir immerdar mein Trost.
Du richtest mir ein Freudenmahl
im Angesicht der Feinde zu,
du salbst mein Haupt mit Öle
und schenkst mir volle, volle Becher ein,
mir folget Heil und Seligkeit
in diesem Leben
nach, einst ruh’ ich ew’ge Zeit
dort in des Ew’gen Haus.
El Senyor és el meu pastor, no em manca res:
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per l'amor del seu nom.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m'asserena i em conforta.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
Dimecres 28 d'agost: Malin Byström & Magnus Svensson
Dijous 29 d'agost: Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Comments powered by CComment