Heinrich Panofka va ser conegut sobretot com a professor de cant; el 1842 va fundar a París una acadèmia amb el tenor Marco Bordogni i el 1855 va publicar el seu mètode L'art de chanter. També va ser conegut com a crític musical; escrivia, per exemple, a la «Neue Zeitschrift für Musik», dirigida per Schumann, o a la «Revue et gazette musicale» (un article seu del 1838 sobre Schubert va contribuir a la difusió de la seva música a França, afegint-se així a la tasca de Franz Liszt, Adolphe Nourrit o Chrétien Urhau).
Malgrat que amb els anys es va especialitzar en el cant, la carrera de Panofka havia començat com a violinista. Havia nascut el 1807 a Breslau, i ja de ben petit havia destacat amb el violí, fins al punt que va debutar en un concert als deu anys. El 1824 va començar a estudiar Dret a la universitat de la seva ciutat, com volia el seu pare, però tan bon punt com va haver acabat va fer les maletes i va fer via cap a Viena, per estudiar amb el violinista i compositor Joseph Mayseder, a qui fins i tot Paganini reconeixia el seu mestratge.
Així que Heinrich va arribar a Viena el 1827. Duia, com tants estudiants de l'època, un llibre d'autògrafs, un quadern on amics, companys i personalitats escrivien unes línies o quatre notes, o un petit dibuix amb una dedicatòria. Aquests llibres eren un record en una època en la qual era complicat mantenir el contacte amb les coneixences, i era també una mena de carta de presentació del seu propietari. Panofka devia omplir pàgines del llibre amb facilitat, perquè a Viena va assolir l'èxit com a concertista; prou per a aconseguir que el contractessin per fer diverses gires per Alemanya. Però va trobar que aquella vida no el satisfeia i el 1834 va marxar cap a París. A la seva maleta hi duia, naturalment, el llibre d'autògrafs. A les seves pàgines hi havia, per exemple, curosament enganxat, un fragment del Quartet per a cordes n. 14 de Beethoven, de la mà del compositor; probablement, un regal d'Anton Schlindler, el seu secretari. I hi havia, també, un petit tresor schubertià.
No sabem quina relació devien tenir Schubert i Panofka, si es van tractar molt o poc. La qüestió és que Schubert va omplir tres planes del llibre d'autògrafs amb la partitura d'un lied, Herbst [Tardor], i hi va afegir la dedicatòria “Zur freundlichen Erinnerung” [Com a record amistós] i la data, abril de 1828. Més tard, Panofka va afegir-hi les dates de naixement i de mort del compositor, hi va enganxar un petit retrat seu i també un sobre on hi havia escrit: “Fleurs de la tombe de F. Schubert”.
Panofka va viure a París i a Londres, i va continuar recollint autògrafs de compositors: Hummel, Liszt, Paganini, Brahms. El 1866 es va retirar i es va traslladar a Florència, on va morir el 1887. Sembla que abans de marxar de París va regalar el llibre, i algú altre va continuar recollint autògrafs. Se'm fa estrany, però bé, diria que no tenia fills que el poguessin conservar i potser li va regalar a alguna persona molt estimada, o potser ja no trobava plaer en fullejar-lo. Fos com fos, el llibre va reaparèixer uns anys després que morís, i aquell petit tresor schubertià es va convertir en un gran tresor: ningú no sabia de l'existència d'aquell lied, Herbst. La còpia que Panofka tenia era l'única. Us imagineu l'emoció dels musicòlegs que van fer la troballa? Pels pèls, però el lied es va publicar a la Gesamtausgabe, la primera edició completa de les obres de Schubert, el 1895.
El poema de Herbst és de Ludwig Rellstab, és un d'aquells que el poeta li va enviar a Beethoven després de visitar-lo a Viena, que finalment va passar a mans de Schubert. D'aquells plecs van sortir els deu lieder del compositor amb poema de Rellstab: els set de l'Schwanengesang; Herbst; Auf dem Strom, amb obbligato de trompa, que vam escoltar fa un temps, i Lebensmut (nota mental: parlar-ne algun dia). Tots ells durant la primavera i l'estiu de 1828.
Tant pel tema com per la música, Herbst podria haver estat un lied més de l'Schwanengesang. El poema fa un paral·lelisme entre l'arribada de la tardor, que s'enduu totes les coses bones que havia portat la primavera, i la pèrdua de l'amor. Schubert agrupa les sis estrofes del poema de dues en dues, i compon una cançó estròfica pura. A les dues primeres estrofes, la primera part descriu un moment de la tardor (la caiguda de les fulles, els núvols) i la segona recull els sentiments que aquest moment li provoca al poeta; a la tercera, totes dues coses es barregen des del començament. Vocalment, la primera part de l'estrofa és més tranquil·la, més “narrativa”, mentre que a la segona el lament fa les frases més àmplies i les repeticions emfatitzen la pena. Des del començament de la cançó fins al final, el moviment del piano ens fa pensar en el vent, en els núvols que corren pel cel i en les fulles que s'arremolinen a terra. És una cançó molt bonica que escoltarem interpretada per un dels barítons preferits d'aquesta casa, Florian Boesch, acompanyat per Roger Vignoles.
I sí, sembla que aquesta vegada, després de l'entrada en fals de començaments de setembre, ha arribat la tardor. O una aproximació a la tardor, que és el que solem tenir per aquí. Benvinguda sia!
Es rauschen die Winde
So herbstlich und kalt;
Verödet die Fluren,
Entblättert der Wald.
Ihr blumigen Auen!
Du sonniges Grün!
So welken die Blüten
Des Lebens dahin.
Es ziehen die Wolken
So finster und grau;
Verschwunden die Sterne
Am himmlischen Blau!
Ach, wie die Gestirne
Am Himmel entflieh’n,
So sinket die Hoffnung
Des Lebens dahin!
Ihr Tage des Lenzes
Mit Rosen geschmückt,
Wo ich die Geliebte
An’s Herze gedrückt!
Kalt über den Hügel
Rauscht, Winde, dahin!
So sterben die Rosen
Der Liebe dahin!
Bramula el vent
tardorenc i fred;
els camps resten erms,
s’esfulla el bosc.
On sou prades florides!
I tu, verdor assolellada!
Així es marceixen
les flors de la vida.
Desfilen els núvols
foscos i grisos;
desapareixen les estrelles
del blau celestial!
Ai, tal com els estels
fugen del cel,
així decau l’esperança
de la vida!
On sou, oh dies de primavera
guarnits de roses,
quan al cor estrenyia
la meva estimada!
Fred, damunt el tossal,
bramula, oh vent!
Així moren les roses
de l’amor.
(traducció de Salvador Pila)
Articles relacionats
Schubertíada 2021 | Kriegers Ahnung
Els soldats dormen entorn d'un foc de camp. Tots excepte un, a qui el neguit abans de la batalla de l'endemà ha desvetllat. I s'enyora, i recorda moments feliços amb la dona que estima, i té por, i mira de tranqui·litzar-se i agafar el son. Podria ser qualsevol home a qualsevol guerra a qualsevol època.
Serenates i cireres
Recordeu les cireres? Fa dues setmanes escoltàvem Ständchen d'Strauss i avui n'escoltarem una cirera, Ständchen de Schubert; si en altres ocasions una cançó em porta a una altra pel que tenen en comú, aquest cop us vull cridar l'atenció sobre el que les diferencia: totes dues són serenates, però l'ànim dels dos enamorats és tan diferent!
El nostre lied d'avui és tan conegut que fins i tot els menys aficionats entre vosaltres, benvolguts lectors, l'haureu escoltat algun cop. Tan conegut que sovint oblidem que Schubert té una altra serenata, Ständchen, D889, a partir d'un text de Shakespeare que és un lied encantador. Però bé, això serà un altre dia, avui parlem [...]
La mort de Schubert
Us heu preguntat mai, de què va morir Schubert? Sabem que patia sífilis però, va ser aquesta malaltia la causa de la seva mort? Pels testimonis que tenim, la mort de Schubert va ser inesperada. Sabem que el 31 d'octubre de 1828 no es trobava bé i feia dejuni perquè el menjar no se li posava bé, però sembla que de seguida es va recuperar prou com per fer vida normal. El 3 de novembre va assistir a un concert i a l'endemà a classe, volia tornar a estudiar perquè considerava que no dominava la fuga i el contrapunt. Fins i tot, aquell cap de setmana (el 8 o el 9 de novembre) va sopar a casa del baró Schönstein, que va dir que se'l veia perfectament, relaxat i alegre. Un parell de dies després, l'11, va haver d'allitar-se; no li feia mal res, només estava molt cansat. A estones es llevava per corregir una petita obra per a cor i l'edició de la segona part del Winterreise; tenia ganes de [...]
Comments powered by CComment