Aquesta setmana volia presentar-vos un cicle nou, però he anat justa de temps. Podria haver escurçat l'article per deixar-lo en dos paràgrafs apressats, però l'estimat Brahms, el pare de la criatura, no s'ho mereix, això. Així que he pensat deixar-vos un tast del cicle i quatre notes i tornar-hi amb calma la setmana vinent, si tot va bé.
Nachtigall, sie singt so schön ("El rossinyol canta tan bellament") és una cançó petita i bonica, la quinzena de les divuit que formen els Liebeslieder Walzer (o Waltzer, també ho trobem amb aquesta grafia), l'opus 52 de Brahms, publicat el 1869. Ens hi referim habitualment en català com a Valsos amorosos, tot i que una traducció més precisa seria Cançons amoroses en forma de vals. La nostra cançó és una de les representants més elegants d'una col·lecció que dansa, ara més alegre, ara més melancòlica, entorn de l'amor.
Que la primera paraula del poema sigui nachtigall ("rossinyol"), ens suggereix que és de nit (trobem infinitat de cançons on aquest ocell que canta de nit simbolitza una trobada amorosa); els estels del segon vers ens ho confirmen. Aquesta és la primera part del breu poema; la segona són dos versos més que reclamen un petó a l'empara de la foscor. La cançó té també dues parts que segueixen aquest esquema; la primera es repeteix, mentre que la segona té un postludi relativament llarg que ens fa pensar que la cançó s'ha acabat. Però no, aquest part també torna, sembla com si no n'hi hagués hagut prou amb un petó (quina mena d'enamorats serien?), i la durada de la paraula dunkeln ("foscor") a la repetició ens confirma aquesta suposició.
Escoltarem Nachtigall, sie singt so schön interpretada per Magdalena Kožená, Andrea Rost, Matthew Polenzani, Thomas Quasthoff, James Levine i Yefim Bronfman. Sí, quatre cantants i dos pianistes, un grup que no és senzill de reunir en un escenari. Podríem pensar que Brahms no va ser gens pràctic, però, tot i que a l'època de l'estrena també es va interpretar sobre un escenari, els destinataris dels Liebeslieder Walzer eren, sobretot, els cantants i pianistes aficionats que els interpretarien en reunions privades, la col·lecció és una obra representativa de la hausmusik.
D'això, però, en parlarem la setmana vinent. De moment, escolteu-ne el tast, aquesta cançó deliciosa.
Nachtigall, sie singt so schön,
Wenn die Sterne funkeln.
Liebe mich, geliebtes Herz,
Küsse mich im Dunkeln!
El rossinyol canta tan bellament
quan els estels centellegen.
Estima'm, cor meu,
besa'm en la foscor!
Comments powered by CComment