Pilot mirant una dona que dorm - M. Wilson

 

Abans de començar a escriure aquesta entrada he fet memòria de les cançons de bressol que hem escoltat; no he fet un repàs exhaustiu però recordo les de Brahms, Strauss, Schubert, Barber, Britten i Duparc. Les primeres són el que s'espera d'una cançó de bressol, una mare (pare en el cas de Schubert) que bressola el seu fill per adormir-lo; les de Britten i Duparc són cançons adultes, on un home vetlla el son d'una dona; també és adulta la cançó de bressol que escoltarem avui, Ruhe, Süßliebchen (Descansa, dolça estimada) el novè lied del cicle Die schöne Magelone de Brahms.

Ens trobem al moment que Pere i Magalona, enamorats, fugen de Nàpols cap a Provença per casar-s'hi. Magalona és filla del rei de Nàpols, que vol casar-la amb un altre noble; Pere és fill del comte de Provença, que beneirà el seu matrimoni. Han cavalcat tota la nit i l'endemà, al migdia, Magalona demana d'aturar-se una estona per descansar. Troben un lloc acollidor a l'ombra, Pere estèn la seva capa a terra, Magalona s'hi ajeu amb el cap a la falda d'ell i li demana que canti, que afegeixi la seva veu a la remor de les fulles dels arbres i els ocells que refilen, i ella dormirà una estona bressolada per la seva veu.

I què ha de fer Pere, sinó cantar? La cançó, el poema de Tieck, té tres estrofes, a les quals es mostra el desig de protecció i l'amor del jove, que s'adreça als arbres, els ocells o el rierol perquè acompanyin el son de Magalona. Com que més o menys totes tres diuen el mateix, Brahms podria haver triat una estructura estròfica, és a dir, la mateixa música per les tres estrofes, un recurs que com ja hem vist en diverses ocasions és habitual quan el compositor vol reforçar l'aire camperol o tradicional del poema. El compositor, però, va optar per una altra opció, diferenciant les tres estrofes alhora que fa que la cançó sembli estròfica.

Com s'ho fa perquè la cançó ens soni estròfica sense ser-ho? Utilitzant dos elements que es repeteixen a totes tres estrofes, funcionant com una tornada. El primer element el tenim fonamentalment en la veu: per diferent que sigui la línia vocal en els primers cinc versos de cada estrofa, als tres darrers sempre és la mateixa. L'estructura del poema ajuda a fer-ho així en les dues primeres estrofes, on el sisè vers, Schlafe, schlafe ein, és compartit i la métrica dels tres versos és similar; a la tercera no hi ha aquests elements comuns però Brahms s'ho empesca per utilitzar també la mateixa melodia, una melodia fantàstica que capta l'atenció de l'oient ja el primer cop que la sent, anticipada en els quatre compassos de preludi del lied. Aquesta melodia repetida reforça, a més, el caràcter de cançó de bressol de la peça, com ho fa el segon element repetit, que va a càrrec del piano: vuit compassos que fan primer d'interludi entre estrofes i després de postludi.

Fixem-nos ara en els cinc primers versos de cada estrofa. A la primera, associem clarament tant la veu com el piano amb una cançó de bressol, de començament a fi; a la segona, la veu continua cantant una cançó de bressol mentre que l'acompanyament és més inquiet. A la tercera, de manera sobtada, tant veu com piano comencen d'una manera més agitada, i el que al començament de la partitura era Langsam (lent) ara és Animato. Sentint aquest canvi no podem evitar preguntar-nos perquè Peter s'altera en aquell moment; és només per les schöne Liebesphantasien (belles fantasies amoroses) i els zarte Träume (tendres somnis) que anuncia el rierol? Una hipòtesi apunta que Brahms anticipa en aquesta estrofa el que Tieck escriu a la seva novel·la a continuació de la cançó:

Possiblement Brahms va interpretar que per molt que Pere li hagués promés a Magalona comportar-se com un cavaller, el noi no era de pedra... El trasbals, però, li dura però només uns quants versos, abans de tornar a recuperar l'alè i acabar tendrament la cançó.

Espero que us agradin aquesta preciositat de cançó i la versió que he triat per compartir. El nostre Pere serà Christopher Maltman, acompanyat per Graham Johnson.

I la setmana vinent celebrarem el quart aniversari de Liederabend!