The Corn Poppy - Kees Van Dongen

 

The Corn Poppy, el quadre que il·lustra aquesta entrada, és un oli del pintor neerlandès Kees Van Dongen, de 1919. No és gaire gran, aproximadament 54 x 46 cm, i forma part de la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts de Houston. Un amic va haver de viatjar sovint a aquesta ciutat durant una temporada i es va enamorar d'aquests ulls tan grossos i aquesta expressió innocent. Jo només conec el quadre a través de reproduccions però el meu amic va fer que me n'enamorés també, era el nostre quadre. No us passa que amb els amics compartiu l'afició per una pel·lícula, una cançó, un quadre, i cada cop que els veieu o sentiu penseu en ells? Li vaig dir que portaria el quadre al blog però llavors ell va morir i no em vaig veure amb cor. Ara ja ha passat un any i puc compartir el quadre i la cançó que li tenia reservada, una cançó de Benjamin Britten.

Sleep, my darling, sleep, o Cradle Song for Eleanor, perquè se la coneix de totes dues maneres, està escrita a partir d'un poema de Louis MacNiece, un escriptor irlandès de l'entorn de W. H. Auden. MacNiece va anar als Estats Units a fer unes conferències el 1939, quan tenia 32 anys; allà es va enamorar de l'escriptora Eleanor Clark i va demanar un any sabàtic a la universitat on era professor per traslladar-se a Amèrica. La seva estada va ser breu. Potser perquè la seva història d'amor amb Eleanor havia acabat, potser perquè sentia que el seu deure era tornar a casa ara que semblava que la guerra seria llarga, la qüestió és que finals de 1940 va tornar a Anglaterra. El 1941 MacNiece va publicar un volum de poesia, Plant and Phantom, dedicat a Eleanor Clark; l'últim poema, escrit l'octubre de 1940, és Sleep, my darling, sleep, on un home vetlla el son d'una jove que dorm aliena al que preocupa el seu amant.

Benjamin Britten també va anar als Estats Units a la mateixa època que MacNiece, tot i que ell va tornar a casa més tard, el 1942. Compositor i escriptor s'havien conegut i havien col·laborat en el muntatge d'alguna obra de teatre als anys 30 però no sé si a la seva estada a Amèrica van coincidir; sí es coneix que Britten va començar a escriure la seva cançó quan encara hi era però la va deixar a mitges. Britten i MacNiece van tornar a retrobar-se quan MacNiece es va casar amb Hedli Anderson, la soprano per a la qual Britten i Auden havien escrit les seves Cabaret Songs; sembla ser que va ser llavors, la tardor de 1942, quan el compositor va recuperar la seva cançó inacabada i la va completar. Quan l'escolteu hi sentireu aires americans; no hi entenc un borrall però aquesta cançó em sona a blues. Fixeu-vos en el primer vers: hi ha qui troba a la frase inicial ecos d'una altra cançó de bressol escrita uns anys abans, Summertime, de Porgy and Bess de Gershwin. El cert és que jo no hi havia pensat fins que no ho vaig llegir, però potser sí...

Ja veieu que hi ha uns quants dubtes entorn d'aquesta cançó: no se sap del cert quan la va començar a escriure Britten ni quan la va acabar; no se sap tampoc quan es va estrenar, la primera interpretació de la qual es té constància és de 1992, cinquanta anys després de la seva composició! No és gaire coneguda però m'agrada molt, espero que us agradi també a vosaltres; la sentirem interpretada per Ian Bostridge i Graham Johnson. No em pregunteu perquè la vaig relacionar amb The Corn Poppy, no ho sé. De vegades busco un quadre que m'encaixi amb una cançó i de vegades, com és el cas, cançons i quadres es troben sense la meva intervenció.

 

Cradle Song for Eleanor 

 

 

Articles relacionats