Cal·les - G. O'Keeffe
Amb aquesta entrada arribem a la tercera i última de les dedicades als programes de lied de la Schubertíada a Vilabertran. Malcolm Martineau és un dels protagonistes especials d'aquesta edició del festival, amb tres recitals, tots tres aquesta setmana: demà amb Sarah Connolly (en vam parlar la setmana passada), demà passat amb Kate Royal i divendres amb Christoph Prégardien. No us podeu imaginar les ganes que en tinc!
El recital de Kate Royal inclou dos cicles de Robert Schumann: l'imprescindible Liederkreis, op. 39, una de les obres més importants escrites pel compositor el 1840, i un cicle preciós de la segona etapa que encara no hem encetat, Gedichte der Königin Maria Stuart, op. 135, amb un lied de Johann Rudolf Zumsteeg com a preludi. El programa es completa amb d'altres cançons extretes d'altres cicles de Schumann i unes quantes de Gabriel Fauré, que fan formant la Presó que dóna nom al programa. D'aquest recital hem escoltat fins ara quatre lieder:
El recital de Kate Royal inclou dos cicles de Robert Schumann: l'imprescindible Liederkreis, op. 39, una de les obres més importants escrites pel compositor el 1840, i un cicle preciós de la segona etapa que encara no hem encetat, Gedichte der Königin Maria Stuart, op. 135, amb un lied de Johann Rudolf Zumsteeg com a preludi. El programa es completa amb d'altres cançons extretes d'altres cicles de Schumann i unes quantes de Gabriel Fauré, que fan formant la Presó que dóna nom al programa. D'aquest recital hem escoltat fins ara quatre lieder:
- Tres són del Liederkreis d'Eichendorff: Mondnacht, la primera cirera que vam escoltar; Frühlingsnacht, una cançó radiant, la primera de la llista de les deu cançons més felices; i Waldesgespräch, que ens presentava fa unes setmanes Susanna Puig dins de la sèrie dedicada al Màster en Lied de l'ESMUC. En tots tres casos vam escoltar l'enregistrament de Dietrich Fischer-Dieskau i Gerald Moore.
- El quart lied ens el va presentar també un dels estudiants de l'ESMUC, el Guillem Martí. Es tracta de Mein schöner Stern, el n. 4 del cicle Minnespiel, op. 101 i vam escoltar també Fischer-Dieskau, acompanyat per Jörg Demus.
Els recitals de la Schubertíada (que no el festival, que durarà fins el dia 3 de setembre) els tancarà Christoph Prégardien, amb aquesta obra grandíssima que és Winterreise. Per cert, que Prégardien ha estat cantant aquest cicle darrerament amb ornaments, a la manera antiga (és a dir, a la manera que es cantava el lied en els seus inicis); tinc curiositat per saber si també ho farà així. De Winterreise he anat parlant a poc a poc, amb detalls sobre la seva composició, impressions meves, pistes per escoltar-lo si sou nouvinguts... En total n'hem escoltat set cançons, totes amb intèrprets diferents, tant cantant com pianistes; no me n'havia adonat fins fer aquest repàs! Espero que us serviran per posar-vos en mode Winterreise abans d'anar a Vilabertran:
- Gute Nacht, amb Florian Boesch i Malcolm Martineau; Erstarrung, amb Hanns Hotter i Gerald Moore; Der Lindenbaum, en una entrada escrita per l'amic Javier del Olivo, que ens va presentar dues versions, la de Christian Gerhaher i Gerold Huber i la de Thomas Quasthoff i Charles Spencer; Auf dem Flusse amb Martti Talvela i Ralph Gothóni; Die Krähe amb Christopher Malman i Graham Johnson; Täuschung, amb Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch i Die Nebensonnen amb Peter Pears i Benjamin Britten.
Per il·lustrar musicalment aquest repàs, escoltarem una més de les cançons d'Eichendorff, el n. 2 Intermezzo, una joia com totes les cançons del cicle. Ens la cantarà Kate Royal, que va enregistrar el Liederkreis, op. 39 amb Graham Johnson per la integral dels lieder de Schumann que va fer el pianista.
Intermezzo
Dein Bildnis wunderselig
Hab’ ich im Herzensgrund,
Das sieht so frisch und fröhlich
Mich an zu jeder Stund’.
Mein Herz still in sich singet
Ein altes, schönes Lied,
Das in die Luft sich schwinget
Und zu dir eilig zieht.
La teva imatge meravellosa
la porto al fons del cor;
em mira en tot moment
amb frescor i alegria.
Entona, silenciós, el meu cor
una antiga i bella cançó,
que s’eleva pels aires
i corre veloç cap a tu.
Amb Intermezzo acomiadem la Schubertíada a Vilabertran 2017... Si us esteu preguntant perquè no he fet cap comentari sobre els dos primers recitals, és fàcil: com cada any, estic escrivint aquestes entrades amb algunes setmanes de temps així que encara són futur per a mi...
La setmana vinent tancarem la temporada 2016-2017 amb una entrada diferent, ja veureu!
La setmana vinent tancarem la temporada 2016-2017 amb una entrada diferent, ja veureu!
Comments powered by CComment