Penguins

Since September 2013 I'm posting regularly in English in addition to Catalan. If you want to read this post translated to English, please use the automatic translator on the right column.

Pingüins a Mary Poppins (Walt Disney, 1964)

La meva amiga M. diu que en un recital de lied et trobes amb un senyor al piano i un cantant vestit de pingüí que canta cançons sobre pastorets, llacs, rius, rams de flors amb llaçades i altres cursileries amb cara de circumstàncies i alçant-se de puntetes. La meva amiga M. està carregada de raó.

Si aquest mateix cantant sortís a l'escenari a cantar òpera seria molt diferent. Aniria caracteritzat per representar un personatge, hi hauria altres cantants amb ell i l'orquestra i el director a la fossa; formaria part d'una narració, ens explicaria la seva part de la història.

Però quan surt a cantar lied no té més suport que el pianista (sempre en segon pla i sempre atent per ajudar-lo quan calgui), poques vegades ens explica una història i encara menys pot recòrrer a la pirotècnia vocal per deixar-nos bocabadats. I no tenim prou amb que canti bé. Ha de transmetre emocions i no pot amagar-se darrera del maquillatge, ha d'aconseguir que empatitzem amb el que el poeta va escriure fa cent anys i té tres minuts per fer-ho. Si tenim la sort que el recital sigui a una sala de cambra la proximitat l'ajudarà, però sovint els auditoris són massa grans.

De vegades el cantant aconsegueix connectar amb el públic en alguna cançó, de vegades en bona part de les cançons i de vegades està en estat de gràcia i recordem el recital durant anys. Però ni que sigui un sol cop, aquests moments són tan especials que no li tenim en compte els seus tics (que si només fos que s'alcen de puntetes rai, Déu n'hi do el repertori) i, hagi anat millor o pitjor el recital, li agraïm la seva entrega.

Avui ens acompanyen el pingüí Terfel i el pingüí Martineau; el vídeo és un fragment del recital que van oferir fa uns anys al Gran Teatre del Liceu. Interpreten una cançó de Schumann, Die beide Grenadieren (Els dos granaders), amb text de Heinrich Heine. Bryn Terfel és un cantant amb aplom, però fins i tot ell s'alça de puntetes. Com a curiositat, fixeu-vos en el petit lapsus que té amb la lletra; aquestes coses passen als recitals (i no tenen cap importància).

Die beiden Grenadieren

Nach Frankreich zogen zwei Grenadier',
Die waren in Rußland gefangen.
Und als sie kamen ins deutsche Quartier,
Sie ließen die Köpfe hangen.

Da hörten sie beide die traurige Mär:
Daß Frankreich verloren gegangen,
Besiegt und geschlagen das tapfere Heer
Und der Kaiser, der Kaiser gefangen.

Da weinten zusammen die Grenadier'
Wohl ob der kläglichen Kunde.
Der eine sprach: »Wie weh wird mir,
Wie brennt meine alte Wunde!

Der andre sprach: Das Lied ist aus,
Auch ich möcht' mit dir sterben,
Doch hab' ich Weib und Kind zu Haus,
Die ohne mich verderben.

Was schert mich Weib, was schert mich Kind,
Ich trage weit besser Verlangen;
Laß sie betteln gehn, wenn sie hungrig sind
Mein Kaiser, mein Kaiser gefangen!

Gewähr mir, Bruder, eine Bitt':
Wenn ich jetzt sterben werde,
So nimm meine Leiche nach Frankreich mit,
Begrab' mich in Frankreichs Erde.

Das Ehrenkreuz am roten Band
Sollst du aufs Herz mir legen;
Die Flinte gib mir in die Hand,
Und gürt' mir um den Degen.

So will ich liegen und horchen still,
Wie eine Schildwach, im Grabe,
Bis einst ich höre Kanonengebrüll,
Und wiehernder Rosse Getrabe.

Dann reitet mein Kaiser wohl über mein Grab,
Viel Schwerter klirren und blitzen;
Dann steig ich gewaffnet hervor aus dem Grab
Den Kaiser, den Kaiser zu schützen!

Cap a França es dirigien penosament dos granaders
que havien patit captiveri a Rússia.
I quan arribaren a la frontera alemanya,
es van quedar esbalaïts.

Allí van sentir la trista nova
que França havia estat conquerida,
el seu valerós exèrcit, vençut i desarmat,
i l'emperador, l'emperador captiu.

Els dos granaders van començar a plorar
en sentir tan tràgiques notícies.
L'un va dir: Ai, quin dolor,
l'antiga ferida està ardent!

L'altre va dir: Això és el final;
de bon grat moririra amb tu,
però a casa m'esperen esposa i fill,
que defallirien sense mi.

Què se me'n dóna de l'esposa o el fill,
el meu pensament s'ocupa de coses més altes:
que vagin a pidolar, si tenen gana.
L'emperador, el meu emperador està empresonat!

Germà, et demano un favor:
si jo moria ara,
porta el meu cos a França,
i sepulta'm en terra francesa.

Em posaràs damunt del pit
la creu d'honor amb banda roja;
el mosquet entre les mans,
i cenyeix-me l'espasa.

Així jauré dins la tomba, i en silenci
escoltaré com un sentinella,
fins que un dia senti ressonar els canons
i el galop dels cavalls que renillen.

Potser l'emperador galoparà damunt la meva tomba,
una munió d'espases xocaran entre espurneigs,
llavors m'alçaré armat de la tomba,
per protegir l'emperador, el meu emperador!

(traducció de Lourdes Bigorra)

Penguins

Series