Eisler, Hanns

Dimecres passat em va escriure una lectora arran del lied Der Fichtenbaum. Em parlava d'arbres i d'exilis, i em va fer pensar en un petit i emotiu lied de Hanns Eisler, Ostersonntag, una cirera inesperada del de Grieg. Me'l vaig apuntar a la llibreta per parlar-ne al segon trimestre, però l'endemà Rússia atacava Ucraïna. Començava una altra guerra a Europa, ens arribaven imatges de refugiats que en fugien i el lied d'Eisler ja no em va marxar del cap.

"Barbara" és un relat de Joseph Roth la protagonista del qual és una dona que queda vídua molt jove i amb un nadó. A partir de llavors es dedica en cos i ànima a pujar el nen i donar-li una bona educació. Hi sacrifica l'amor de la seva vida, el Peter; hi sacrifica també la salut, literalment es mata a treballar. Tot debades, perquè el nen es converteix en un jove egoista i gandul, incapaç de mostrar-hi el més mínim afecte. Quan Barbara mor ell és a la cambra però ella mor sola, només acompanyada pel record del Peter. Us parlo d'aquest relat perquè quan el llegia em va venir al cap el darrer vers d'una cançó de Hanns Eisler: "verfehlte Liebe, verfehltes Leben", que podem traduir com "malaguanyat amor, malaguanyada vida".

No sé si us hi heu trobat, però quan obres un blog, busques informació per situar-te i llegeixes els consells que els blogaires més experimentats comparteixen a la xarxa, un dels més repetits és fer llistes: "els deu millors....", "cinc idees per a...", "vint coses que...", etc. És cert que les llistes funcionen bé en general però, en el cas de Liederabend, no acabava de veure-ho clar. Els cinc millors cantants de lied? (quina mandra!) Les deu millors cançons? (si us plau, no m'ho feu això!)...