Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobaràs al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.
Vols rebre setmanalment les actualitzacions de Liederabend?
Hi ha molts factors que determinen que una música ens agradi o no. Entre ells, l'anticipació: és més possible que una música que escoltem per primera vegada ens agradi si som capaços d'anticipar el que hi passarà, bé perquè tingui punts de connexió amb altres obres conegudes (del mateix compositor o del mateix període, per exemple), bé perquè hi identifiquem patrons.
El juny de l'any passat us vaig parlar d'un lied d'Arnold Schoenberg, Erwartung, el primer dels quatre lieder inclosos a l'opus 2 del compositor. Mentre preparava aquell article vaig repassar-ne també els altres tres i vaig anotar-ne per a avui el segon, Schenk mir deinen goldenen Kamm (Envia'm la teva pinta daurada), que segurament no és tan conegut però és igualment preciós.
Fa molt de temps que vam parlar per primer cop de cireres i cançons. Estires una cirera del bol i darrere en venen unes quantes, enredades; escoltes una cançó i et venen al cap d'altres, perquè alguna cosa de la primera te les ha recordat. Quan vam escoltar Die stille Stadt, de Jan Sibelius, us vaig dir que la seva atmosfera m'havia recordat la d'una altra cançó que m'havia costat una estona localitzar, potser perquè el lligam era massa subtil. Avui us proposo d'escoltar aquesta altra cançó, Erwartung, d'Arnold Schönberg, i ja em direu si us semblen o no "cançons cireres". Des d'un punt de vista objectiu, Die stille Stadt i Erwartung tenen en comú el poeta, Richard Dehmel, i tenen en comú també la nit, tot i que són dues nits molt diferents: a la primera, la boira és tan espessa que un caminant és a punt de perdre's; a la segona, la nit és tan clara que fins i tot s'aprecien alguns colors [...]
En la límpida cabeza de Casandra,
cuyos gritos rompen el silencio,
Pierrot, con aire cínico, está clavando
con ternura un trepanador.
