El teu cor sobre el meu cap

El juny de l'any passat us vaig parlar d'un lied d'Arnold Schoenberg, Erwartung, el primer dels quatre lieder inclosos a l'opus 2 del compositor. Mentre preparava aquell article vaig repassar-ne també els altres tres i vaig anotar-ne per a avui el segon, Schenk mir deinen goldenen Kamm (Envia'm la teva pinta daurada), que segurament no és tan conegut però és igualment preciós.

Els quatre poemes de l'opus 2 són de Richard Dehmel, del seu llibre Weib und Welt (Dona i món), publicat el 1896. Al juny us parlava dels atacs que havia sofert aquest poemari; Dehmel va ser denunciat per blasfèmia i obscenitat i el tribunal va determinar que s'havien d'arrencar de tots els exemplars que hi havia per vendre les pàgines corresponents a un dels poemes, Venus consolatrix. A aquesta denúncia, interposada davant d'un tribunal a Munic el 1897, en van seguir d'altres; el 1900 va haver un altre judici, aquest cop a Berlin. La demanda afectava cinc escriptors i il·lustradors, perquè "corrompien el gust del públic, espantant-lo i retreient-lo de comprar altres llibres de poesia"; del llibre de Dehmel es deia també que alguns passatges tractaven exclusivament de "relacions sexuals extramaritals o inclinacions sexuals perverses". Vés per on, aquest cop la sentència va ser favorable al poeta; argumentava que la col·lecció de poemes era completament al·legòrica i filosòfica, a l'abast només de veritables entesos en literatura, que sabrien veure que el contingut no era pornogràfic.

Entre les dates de tots dos judicis, el 1899, Schoenberg va escriure els seus quatre lieder, que es van publicar el 1904. Erwartung anticipa l'encontre d'una parella, però no és un poema explícitament eròtic; Schenk mir deinen goldenen Kamm parla, diria que molt clarament, de l'atracció sexual entre un home i una dona; el que crida l'atenció és que l'home és Jesús i la dona és Maria Magdalena. També crida l'atenció el títol que Dehmel posa al poema: Jesus bettelt, que podem traduir per "Jesús prega", entenent pregar més com a suplicar que com a resar. No he aconseguit esbrinar si aquest poema va ser un dels que va acabar portant el seu autor als tribunals, però no seria estrany; tots recordarem que gairebé un segle després que es publiqués aquest poema, la pel·lícula L'última temptació de Crist, de Martin Scorsese, va ser censurada a diversos països i el fanatisme d'alguns els va portar a cremar les sales on es projectava a París, causant un mort i diversos ferits.

Com us deia al començament, el lied és preciós. La línia de cant recorda les declamacions que amb tanta saviesa emprava Wolf, mentre que el piano, per la seva banda, beu de les harmonies i cromatismes wagnerians. El que aconsegueix Schoenberg, i cito unes paraules del crític alemany Werner Oelmann, és "un lied d'una bellesa extraordinària, tendra i enigmàtica". La majoria dels enregistraments estan interpretats per sopranos, però he triat, com vaig fer amb Erwartung, la versió de Konrad Jarnot i Urs Liska. Algun cop ho hem dit, les interpretacions de les sopranos s'enlairen i les dels barítons toquen de peus a terra, i en aquest cas em sembla especialment oportuna la proximitat.

En aquesta setmana mig de vacances us deixo una entrada més curta de l'habitual i una cançó molt especial. Us heu adonat que les cançons de Setmana Santa sempre ho són, d'especials? Espero que en gaudiu i que tingueu una bona Pasqua!