Era inevitable: dues setmanes seguides invocant Mozart, a la tercera havíem de tenir-lo com a protagonista. Si fóssim a ple mes de juliol potser hauria aprofitat la disbauxa i la dispersió estiuenques per compartir la serenata de Don Giovanni, com vaig fer fa un parell d'estius amb el Tanzlied des Pierrot de Die tote Stadt, però com que som en plena temporada compartiré un lied comme il faut.

Mozart va escriure pocs lieder, només uns trenta, repartits al llarg de la seva vida: des d'An die Freude, compost quan tenia dotze anys, fins als tres darrers, Sehnsucht nach dem Frühlinge, Im Frühlingsanfang i Das Kinderspiel, escrits tots tres el 14 de gener de 1791. Segurament, tres cançons en un dia era el seu rècord, [...]

 

Us heu preguntat mai, de què va morir Schubert? Sabem que patia sífilis però, va ser aquesta malaltia la causa de la seva mort? Pels testimonis que tenim, la mort de Schubert va ser inesperada. Sabem que el 31 d'octubre de 1828 no es trobava bé i feia dejuni perquè el menjar no se li posava bé, però sembla que de seguida es va recuperar prou com per fer vida normal. El 3 de novembre va assistir a un concert i a l'endemà a classe, volia tornar a estudiar perquè considerava que no dominava la fuga i el contrapunt. Fins i tot, aquell cap de setmana (el 8 o el 9 de novembre) va sopar a casa del baró Schönstein, que va dir que se'l veia perfectament, relaxat i alegre. Un parell de dies després, l'11, va haver d'allitar-se; no li feia mal res, només estava molt cansat. A estones es llevava per corregir una petita obra per a cor i l'edició de la segona part del Winterreise; tenia ganes de [...]

Cançó de la setmana: L'offrande (F. Poulenc) - J. van Dam, M. Pikulski

 

Vivan le femmine, viva il buon vino! Sostegno e gloria d'umanità! Qualsevol moment és bo per recordar el Don Giovanni de Mozart, i avui ve a tomb perquè us presentaré un cicle que no costa gaire d'imaginar el dissoluto cantant-lo després del sopar, si el Commendatore no l'hagués interromput. En aquestes cançons hi ha sexe, vi, irreverència i un llenguatge bastant més explícit que el que la censura hagués deixat passar a Lorenzo da Ponte. Em refereixo a les Chansons gaillardes de Francis Poulenc, que tenia anotades per avui a la llibreta perquè tancaran la primera part del recital que farà Simon Keenlyside al Liceu, una excusa perfecta per parlar d'aquest cicle.

 

Antonio José Martínez Palacios, que signava les seves obres com a Antonio José, va ser un compositor nascut a Burgos el 1902 que va ser assassinat a començaments de la Guerra Civil. Coincidint amb el vuitantè aniversari de la seva mort (de fet, va ser executat poques setmanes després que Federico García Lorca) s'han posat en marxa diverses iniciatives per recordar-lo, entre elles un documental, diversos concerts i el vídeo que us presentem avui. Millor dit, que us presenten la soprano Adriana Viñuela i la pianista Elisa Rapado, que han tingut l'amabilitat de preparar aquesta entrada. Gràcies, Adriana i Elisa!

 

Fa un temps, una pianista amb qui ens acabàvem de conèixer em va preguntar per la meva opinió sobre Dietrich Fischer-Dieskau i jo la hi vaig donar; llavors ella, molt sorpresa, em va dir: "jo em pensava que això només es deia en petit comité". Tan sorpresa com ella de la meva resposta em vaig quedar jo del seu comentari; va ser una conversa curiosa. Pensant-hi, em vaig adonar que ella tenia raó, que normalment tots anem amb peus de plom quan parlem de figures tan importants com Fischer-Dieskau...

Els lectors més observadors ja deureu sospitar què era allò tan "sorprenent" que vaig dir, perquè us haureu adonat que la majoria dels lieder de Fiescher-Dieskau que comparteixo són enregistraments de la seva [...]