Anunci guardat amb èxit

Publicat el 08 Març 2017

Cançó de la setmana: Der Tod und das Mädchen (F. Schubert) - W. Holzmair, U. Eisenlohr

 

Lost in translation. Això vaig pensar quan abans d'una interpretació de Der Tod und das Mädchen (La mort i la donzella) vam sentir una traducció del poema de Matthias Claudius. Tod té gènere masculí, i com que no es va aclarir aquest detall, el diàleg original entre un home (la mort) i una dona es va convertir en un diàleg entre dues dones. Li vaig comentar al meu amic J. com el canvi de gènere havia comportat un canvi de sexe, donant-li un toc innovador a la història de seducció, i em va respondre: quina història de seducció? La conversa a taula es va generalitzar (érem a un dels Sopars Lírics del restaurant Set Portes) i no em van parlar més. L'endemà, el J. em va enviar un WhatsApp dient-me que s'havia quedat intrigat amb el meu comentari; ens vam passar una bona estona missatge amunt, missatge avall i vam quedar que dedicaria una entrada del blog a aquest lied.

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 01 Març 2017

Cançó de la setmana: L'invitation au voyage (H. Duparc) - N. Gedda, E. Werba

 

Se suposa que quan publiquem regularment hauríem d'escriure amb molta antelació o bé tenir un article "comodí" de reserva, per si de cas quan arriba el moment de publicar ha fallat alguna cosa. La primera opció és una utopia i la segona no m'agrada, m'estimo més explicar per què no hi ha una entrada normal (en aquest cas, senzillament, perquè no he arribat a tot) i treure una minientrada amb la seva corresponent cançó; són els "moments musicals".

El moment musical d'aquesta setmana és especial. El 9 de febrer, forumopera.com va publicar la notícia de la mort de Nicolai Gedda. Segons informava la seva filla Tania, el tenor havia mort un mes abans, el 8 de gener [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 22 Febrer 2017

Cançó de la setmana: Der Einsame (F. Schubert) - H. Prey, K. Engel

 

Aquest migdia s'ha presentat al Palau Moja de Barcelona la 25a edició de la Schubertíada a Vilabertran. Vint-i-cinc anys de música de cambra a un poble petit, petit de l'Empordà! Em posaré solemne per un moment per dir que tots, aficionats o no, hauríem d'aturar-nos un moment i prendre consciència de la importància que té això. Els aficionats, a més, hauríem d'estar-ne feliços i agraïts! Ja està, fi del mode solemne. Avui anem tard amb la publicació d'aquesta entrada, però penso que valia la pena esperar i fer-vos cinc cèntims de la programació. La Schubertíada d'enguany tindrà lloc entre el 17 d'agost i el 3 de setembre, i inclourà cinc recitals de lied que, la veritat, si m'hagués de quedar només amb un, no sé com m'ho faria per triar. Els repassem?

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 15 Febrer 2017

Cançó de la setmana: Auf morgen ist Sankt Valentins Tag (J. Brahms) - C. Schäfer, G. Johnson

 

Us proposo un joc: si us dic "dia de Sant Valentí", en què penseu? En el dia dels enamorats? En cinema negre? En Ningú no és perfecte? En Ofèlia? En Ofèlia i Brahms? Si aquesta darrera resposta és la vostra, espero que sigueu conscients que esteu més malalts de lied del que us pensàveu. Benvinguts al club.

Efectivament, Johannes Brahms va escriure cinc cançons a partir dels textos que canta Ofèlia a la cinquena escena del quart acte de Hamlet; són les que avui coneixem com a Ophelia-Lieder, WoO22. D'aquest cicle crida l'atenció que no dura més de tres minuts, abans que te n'adonis ja s'ha acabat; aquesta brevetat s'entén millor si es té en compte que, en realitat, Brahms no les va plantejar com a cicle sinó com a música incidental [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 08 Febrer 2017

Cançó de la setmana: Die Krähe (F. Schubert) - C. Maltman, G. Johnson

 

Si alço la vista del paper, veig dos gavians posats a la casa del costat, esperant per si troben res per endrapar. Quan els gavians marxin potser vindran coloms, però no s'hi estaran plegats: els coloms van aprendre fa anys que calia fugir-ne. A casa hi viuen merles, i uns ocellets que no sé què són. Són petits com pardals però més esvelts, més entremaliats i més sorollosos; sempre van en colla. També s'hi acosten tòrtores, però són més prudents. Quan surti al carrer hi veuré coloms, cotorres i pardals, potser alguna garsa, i poca cosa més. Però vet aquí que un dia hi vaig veure un corb. I quan el meu cervell va haver processat aquesta informació em vaig aturar i em vaig tombar. El corb seguia allà, picant per terra, compartint espai en pau i harmonia amb els coloms, i una persona tan astorada com jo li estava fent una fotografia. No sé si els veïns de més amunt reben la visita [...]

Llegeix més …