Anunci guardat amb èxit

Publicat el 26 Juliol 2017

Cançó de la setmana: Waldesgespräch (R. Schumann) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore

 

Tercera entrada de la sèrie escrita pels estudiants del Màster en Lied de l'ESMUC, com a treball del mòdul Literatura del gènere. Repertori del lied alemany, impartit per la pianista Viviana Salisi. Aquesta setmana la Susanna Puig ens presenta un altre gran lied, Waldesgespräch, que escoltarem en la versió de Dietrich Fischer-Dieskau i Gerald Moore. Moltes gràcies, Susanna!

Lorelei és el nom d’un penya-segat situat en el riu Rin a Alemanya i també és una llegenda que va sorgir al Romanticisme i que va mencionar el poeta Clemens Brentano per primera vegada en la literatura. Aquesta llegenda ha anat canviant al llarg del temps. Lorelei era una dona innocent i molt bonica que encantava [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 19 Juliol 2017

Cançó de la setmana: Mein schöner Stern (R. Schumann) - D. Fischer-Dieskau, J. Demus

 

Continuem amb la sèrie d'entrades escrites pels estudiants del Màster en Lied de l'ESMUC, com a treball del mòdul Literatura del gènere. Repertori del lied alemany, impartit per la pianista Viviana Salisi. La començàvem la setmana passada amb la preciosa cançó triada per l'Elena Mateo i aquesta setmana en tenim una altra igualment preciosa triada pel Guillem Martí.

Mein schöner Stern, op. 101 n. 4 de Robert Schumann, forma part del cicle Minnespiel, op.101, un cicle basat en poemes de Friedrich Rückert i que, com l’Spanisches Liederspiel, combina lieder per a veus solistes amb duets i dos quartets. Dos dels textos els havia musicat anteriorment Schumann pel cicle Zwölf Gedichte aus [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 12 Juliol 2017

Cançó de la setmana: Ihr Glocken von Marling (F. Liszt) - H. Behrens i C. Garben

 

Un dels mòduls del Màster en Lied de l'ESMUC porta per nom "Literatura del gènere. Repertori del lied alemany" i l'imparteix la pianista Viviana Salisi, que ens diu al respecte: "la idea de l'assignatura és donar una visió general de la relació text- música en diferents autors, èpoques i estils, tot agrupant les cançons per centres temàtics." A la meva amiga M., exalumna del màster, se li va acudir que com a treball d'aquest mòdul els alumnes podrien preparar una entrada pel blog de Liederabend. És a dir, triar un lied, documentar-se, escriure el text en les dues llengües i triar una interpretació i una il·lustració. Per la banda acadèmica, cantants i pianistes s'adreçaven al seu públic potencial amb paraules i no amb música, com estan acostumats a fer; per la meva banda, m'agradava la idea que el màster sortís de casa seva per visitar la meva.

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 05 Juliol 2017

Cançó de la setmana: Down by the Salley Gardens (B. Britten) - N. Gedda, G. Moore

 

Quan preparava l'abecedari de Liederabend em vaig trobar que tenia dos mots per a una lletra, i no podia renunciar a cap dels dos. Què pots fer quan el pianista que vols que representi els d'abans i el que vols que representi els d'ara comparteixen inicial? Només una cosa: trencar les regles del joc i triar-les totes dues. Prescindir-ne d'una no era una opció, així que la lletra M és per a Gerald Moore i Malcolm Martineau.

Gerald Moore és al piano el que Dietrich Fischer-Dieskau a la veu. Parles de lied i de piano i és el primer nom que surt a la conversa, un nom present a tantíssims enregistraments amb tantíssims cantants. Si faig el paral·lelisme amb Fischer-Dieskau, però, no és només perquè sigui un gran pianista i el més conegut [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 28 Juny 2017

Cançó de la setmana: Ganymed (F. Schubert) - B. Terfel, M. Martineau; Ganymed (H. Wolf) - I. Bostridge, A. Pappano

 

Homer resum en tres versos el destí de Ganimedes, del qual coneixem algun detall més a partir de diferents fonts. Més o menys, la història seria aquesta: Ganimedes era un adolescent, fill del rei Tros, que pasturava les ovelles del seu pare a Troia quan Zeus se'n va enamorar; a Zeus mai no li passaria desapercebut "el més bell dels homes mortals". El déu es va transformar en àguila, va raptar el noi i se'l va endur a l'Olimp. Allà havia quedat vacant el lloc de coper en casar-se Hebe amb Hèracles (no devia ser socialment correcte que les deesses continuessin treballant un cop casades) i tots els deus van estar encantats que un noi de bellesa tan enlluernadora els servis el nèctar i l'ambrosia. Tots excepte Hera, la muller de Zeus.

Llegeix més …