Simon Keenlyside va ser tan amable de concedir-nos el 2013 una entrevista a l'amic Alejandro Martínez i a mi. Han passat nou anys i he tingut el plaer de tornar a parlar amb ell de lied. Comparteixo amb els lectors les seves reflexions, i ho faré repartint la conversa en dues setmanes, aquesta i la vinent. Espero que us semblarà tan interessant com m'ho va semblar a mi, i, una vegada més, li agraeixo molt que em dediqués el seu temps.

Hi ha cap mena de coherència interna a Myrten que defineixi l'obra com un cicle? No serà aquí on trobarem la resposta a aquesta pregunta recurrent, ja us ho avanço, però sí que hi podrem fer un parell de voltes com a excusa per escoltar una de les meves cançons preferides del cicle. Schumann va compondre Myrten com a regal de noces per a la seva promesa Clara Wieck. El va començar el febrer de 1840, quan encara no hi havia data fixada pel casament, i el va acabar el maig, encara sense [...]

Aquesta setmana se m'ha tirat el temps a sobre i he hagut de deixar a mig fer l'entrada prevista, perquè no era a temps d'acabar-la. En aquests casos, els lectors habituals ja ho sabeu, us proposo un moment musical: un article per presentar molt breument una cançó, que en aquest cas he triat sense haver de pensar-m'hi gaire unint dos noms que em rondaven.

"És el primer matí del món" (C'est le premier matin du monde). Així comença (excepte pels dos poemes del preludi) La chanson d'Ève [La cançó d'Eva] de Charles van Lerberghe, i així comença també el cicle amb el mateix nom de Gabriel Fauré, el seu op. 95.

El llarg poemari del poeta simbolista belga, publicat el 1904, comprèn noranta-sis poemes repartits en cinc parts. S'inspira en la creació del món segons el Gènesi, però, com Lerberghe [...]