Arribem a la lletra X de l'abecedari de Liederabend, la penúltima de la sèrie. No ha estat una lletra fàcil de relacionar amb una paraula; de fet, és la més difícil després de la Z, però ja hi arribarem, a això. Les meves alternatives per a la lletra X eren les xarxes socials i els xiuxiuejos. Us heu fixat, que al lied es xiuxiueja i es murmura molt? Vaig trobar prop de trenta lieder on es parla fluixet. Al final, però, m'han semblat més representatives les xarxes socials, perquè són el meu canal de comunicació més important, juntament amb les converses entaulades (o a peu dret, tant li fa).
Crec que el primer compte que vaig obrir va ser el de Twitter, unes setmanes després d'obrir el blog. Jo volia crear l'usuari @liederabend, però ja existia, així que vaig afegir-hi l'extensió. En aquell moment, un tuit només podia tenir 140 caràcters com a màxim, i s'hi comptaven les imatges i els noms d'usuari en els RT, de manera que tenir un nom de catorze caràcters no era el més desitjable (onze caràcters ja es considerava prou llarg). Ara que això ja no és així i a més els tuits poden ser de fins a 280 caràcters, que més que tuits semblen redaccions, ja no té importància si el nom és més o menys llarg.
Després vaig obrir la pàgina de Facebook, només perquè alguns de vosaltres m'ho vau demanar com una forma còmoda d'accedir a les publicacions. No el faig servir per a res més, i els algoritmes de la casa em castiguen per ser tan inactiva. Però bé, mentre vegi que hi continueu accedint, continuaré publicant-hi. També vaig mantenir un compte de Pinterest durant un temps, hi publicava els quadres que il·lustran les entrades i les caràtules dels discos que hi compartia, però era una feinada enorme, i no és que m'importi gaire la feinada, però el temps... el temps sí que m'importa; per això vaig plegar, com vaig plegar de Medium, que em semblava més interessant per a Liederabend. Pels motius que siguin, no vaig aconseguir crear-me l'hàbit de publicar-hi. Ara la pressió social empeny cap a Instagram, però penso que no fa per a mi; de moment, ni ho intento.
Sembla doncs que l'hàbitat natural de Liederabend és Twitter. En aquesta xarxa he conegut a d'altres aficionats i amb alguns ens hem anat desvirtualitzant (són escenes divertides, quan hi ha testimonis que no estan al cas de la nostra relació virtual); via Twitter han arribat també entrades convidades, com les que van escriure Manuel Águila, Elisa Rapado, Estefanía Perdomo o Timothy Sharp, o idees per escriure'n jo alguna, com aquesta sobre tòpics. També m'ha arribat ajuda, per exemple per a identificar el quadre que il·lustra Lied der Trennung, i un munt de comentaris que agraeixo molt. Afegim-hi un munt d'informació, d'articles interessants, de música, de recomanacions... Definitivament, X de xarxes socials.
Com a exemple pràctic de coneixença i conversa tuitaire, la música que il·lustra aquest apunt, el Winterreise de Josef Greindl i Herta Klust, un dels enregistraments històrics del cicle. De Greindl se sol dir que tenia una veu més aviat lletja i no era el millor cantant del món, però era un artista amb totes les lletres. En paraules de la soprano Elisabeth Grümmer, que va cantar sovint amb ell: "Es pot cantar millor, però no es pot emocionar més". També és un dels cantants que desmenteix un dels tòpics més cèlebres sobre el lied, que fa uns dies em recordava un baríton molt jove: les veus grans no poden cantar lied. I tant que poden! Aquest enregistrament és de la seva època daurada a Bayreuth, on va cantar ininterrompudament tota la dècada dels cinquanta i la dels seixanta; en concret, és del 1957, quan tenia quaranta-cinc anys. Ja sabem que per valorar un Winterreise cal escoltar-lo sencer, espero que aquest tast, amb Rast, us animi a fer-ho, perquè val molt i molt la pena.
Missatge per als lectors que no us agrada Schubert i comenceu a desesperar-vos perquè és la quarta setmana seguida que el convido: la setmana vinent tindrem un altre compositor. Un d'"únic" que perdrà aquest estatus. I després vindran les entrades nadalenques, que tampoc hi serà i després... ja no sé.
Actualització (4/3/2020) Revisant aquest post m'adono que hi ha hagut dos canvis des que el vaig escriure. El primer, que l'usuari de Twitter @liederabend finalment va quedar lliure i vaig poder canviar-me el nom. El segon, que vaig cedir a la pressió social i també tinc compte d'Instagram, @liederabend.cat
Nun merk’ ich erst, wie müd’ ich bin,
Da ich zur Ruh’ mich lege:
Das Wandern hielt mich munter hin
Auf unwirtbarem Wege.
Die Füße frugen nicht nach Rast,
Es war zu kalt zum Stehen;
Der Rücken fühlte keine Last,
Der Sturm half fort mich wehen.
In eines Köhlers engem Haus
Hab’ Obdach ich gefunden;
Doch meine Glieder ruh’n nicht aus:
So brennen ihre Wunden.
Auch du, mein Herz, in Kampf und Sturm
So wild und so verwegen,
Fühlst in der Still’ erst deinen Wurm
Mit heißem Stich sich regen!
Ara em dono compte de què estic molt cansat,
i per això m’ajec a descansar:
el caminar per aspres camins
m’ha mantingut despert.
Els peus no em demanaren descans,
però feia massa fred per aturar-me;
l’esquena no sentia el pes,
la tempesta m’ajudà a continuar.
A la caseta d’un carboner
he trobat aixopluc;
però els meus membres no troben repòs:
per la coïssor de les seves ferides.
També tu, oh cor meu, tan audaç i fogós
en el combat i la tempesta,
sents només en el repòs
com, amb la seva punyent fiblada,
es belluga el teu cuc!
(traducció de Salvador Pila)
Comments powered by CComment