Ja som en ple agost i arriben les entrades dedicades als recitals de la Schubertíada Vilabertran, que aquest any són ni més ni menys que onze. Com fem habitualment, recuperarem les cançons programades en aquests concerts que ja hem escoltat a Liederabend, amb l'objectiu que us serveixin per preparar-vos els recitals a aquells que hi aneu. Si no és el cas, espero almenys que us vindrà de gust repassar-ne alguna; per a tots, tindrem també, com sempre, una cançó nova cada setmana.
Se suposa que aquests articles han de ser breus; com que cadascun estarà dedicat almenys a tres recitals, he pensat a canviar una mica el format habitual perquè continuïn sent-ho. Comencem?
Divendres 10 d'agost. Mercedes Gancedo i Bernardo Rambeaud (Sant Quirze de Colera)
Com veieu, aquest recital no és a Vilabertran sinó a un dels nous escenaris de la Schubertíada enguany, però com que és demà passat, aprofito per incloure'l també; serà un concert diferent, amb guitarra enlloc de piano i amb una programa dedicat íntegrament a compositors argentins i brasilers. Hem escoltat dues cançons de les programades, la primera de les quals interpretada per la mateixa Mercedes:
Divendres 17 d'agost. Katharina Konradi i Wolfram Rieger
Ara sí, ja ens instal·lem a Vilabertran, amb el recital inaugural; un habitual de la casa (i la sort que tenim que ho sigui!) acompanyarà el debut d'una jove soprano. D'entre les cançons, de Mendelssohn, Schubert, Debussy, Rakhmàninov i Strauss, n'hem escoltat aquestes:
Dissabte 18 d'agost. Sarah Connolly, Malcolm Martineau i Jonathan Brown
En realitat, dissabte hi haurà dos recitals. Aquest any té lloc per primer cop l'Acadèmia de la Schubertíada, una prolongació del curs de lied que Wolfram Rieger imparteix cada any, al desembre, a Barcelona. Dos dels duos que hi van participar, Mireia Tarragó i Marina Pelfort i Francesc Ortega i Victoria Guerrero, prepararan amb el mestre un programa que encara no tenim concretat, així que ens centrarem en el dels grans Connolly, Martineau i Brown, convidat especial d'aquest recital per interpretar els dos lieder de Brahms amb viola i piano. Aquestes són les peces del programa que podeu revisar aquí:
- Gestillte Sehnsucht
- Geistliches Wiegenlied
- Feldeinsamkeit
- Die Mainacht
- Oft denk' ich, sie sind nur ausgegangen
Dimarts, 21 d'agost. Matthias Goerne i Alexander Schmalcz
El quart i darrer recital que repassem aquesta setmana és el d'un duo que no podia faltar: Matthias Goerne i Alexander Schmalcz; atenció perquè, com veureu, el baríton cantarà cançons de senyores, els Wesendonck-Lieder; a banda de Wagner, escoltarem Pfitzner i Strauss.
La cançó que us presento aquesta setmana pertany al programa de Katharina Konradi i ens la cantarà ella mateixa, acompanyada per Gerold Huber; es tracta de Son, op. 38/5 (Un somni), una de les peces de Rakhmàninov, composta a partir d'un poema de Fyodor Kuzmych Teternikov, que ens parla dels somnis i de la pau que ens porten. Escrita el 1916, poc abans que el compositor s'exiliés, és per tant una de les darreres cançons que va compondre. Una cançó preciosa que comença amb un piano que sembla que camini de puntetes per no despertar-nos i acaba amb un llarg postludi que ens fa sentir transportats per les ales immenses i lleugeres de què ens parla el poeta.
V mire net nitxego
Dojdelenneie sna,
Txari iest u nego,
U nego tixina,
U nego na ustakh
Ni petxal i ni smekh,
I v bezdonnikh otxakh
Mnogo tainikh utekh.
U nego xiroki,
Xiroki dva krila,
I legki, tak liógki,
Kak polnotxnaia mgla.
Ne poniat, kak nessiot,
I kuda i na txem
On krilom ne vzmakhnet
I ne dvinet pletxom.
No hi ha res
més desitjable
en el món que el somni.
Té una quietud màgica.
En els seus llavis no hi ha
tristor, ni riures,
ni hi ha ulls insondables,
i molts plaers ocults.
Té dues immenses ales,
tan lleugeres
com l’ombra de mitjanit.
És impenetrable
com es tenen,
i a on i sobre què;
no agitarà les seves ales,
i no mourà les seves espatlles.
(traducció de Manuel Capdevila i Font)
Comments powered by CComment