Totes les ànimes descansin en pau

El dolor - É. Friant

 

Schubert està molt present a Liederabend les darreres setmanes, i més que hi estarà! Per un motiu o un altre, el necessitem sovint. Per avui tenia guardat des de fa mesos un lied preciós, Am Tage Aller Seelen (és a dir, En el Dia de les Ànimes); aquest és el nom amb què figura a la Neue Schubert-Ausgabe, però el trobem més sovint amb el nom Litanei auf das Fest Aller Seelen (que és el nom del poema de Jacobi) i, de vegades, simplement com a Litanei. Robert Capell, autor del llibre Schubert's Songs, publicat el 1929, diu d'aquest lied: "no hi hagué mai una expressió més sincera o més commovedora de la devoció senzilla i el dolor confortat" I també: "la música sorgeix d'una font pura d'afecte i humilitat". Amb aquesta presentació ja us podria convidar directament a escoltar-lo, però deixeu-me que us n'expliqui un parell de coses més.

Schubert va recórrer al poeta Johann Georg Jacobi en set ocasions; cinc són d'agost de 1816 i un del setembre. No se sap amb certesa, però es creu que Litanei es va escriure també en aquestes mateixes dates, per dos motius. El primer és que en aquell llarg any dels miracles era habitual que Schubert "explorés" un poeta i n'escrigués uns quants lieder seguits; el segon motiu és que aquest lied estava inclòs al "Quadern de Therese". Recordeu Therese Grob? Va ser el primer amor de Schubert (i el desencadenant de Gretchen am Spinnrade) i sembla que van mantenir una relació d'un parell d'anys. Therese feia anys el 16 de novembre i el 1816 Schubert li va regalar aquest quadern que esmentava, amb setze de dels seus lieder; per tant, Litanei necessàriament està compost abans d'aquesta data.

El poema de Jacobi és, com diu el seu nom, una lletania, una sèrie d'invocacions que demanen el repòs per a totes les ànimes que han deixat aquest món; en nou estrofes va detallant les circumstàncies que han viscut en la seva vida: els qui han mort tot just en néixer, joves o grans; patint o dolçament; els que hi han trobat amics i amor i els que no; els que van morir per la veritat, els que no van conèixer la pau però van viure amb coratge. I totes les invocacions acaben sempre amb les mateixes paraules: "totes les ànimes descansin en pau". Schubert va escriure amb aquest poema un lied estròfic pur, sense indicar quantes estrofes i quines triava, més enllà de la primera. La cançó es va publicar el 1831 amb tres estrofes: primera, tercera i sisena. L'edició Peters segueix el mateix criteri, mentre que la Gesamtausgabe (editada entre 1884 i 1887) inclou totes nou estrofes, en no haver-ho fixat Schubert. És a dir, que queda a criteri dels intèrprets quines estrofes canten (ens vam trobar amb un cas similar amb un altre lied estròfic, Liebhaber in allen Gestalten).

Dietrich Fischer-Dieskau considerava que aquest lied és un dels meus difícils per al cantant i recomanava no cantar-ne més de dues estrofes perquè l'efecte de la melodia (aquesta calma i aquesta dolçor) pot ressentir-se d'una excessiva repetició. Si fem un repàs d'algunes de les versions enregistrades (les podeu trobar totes a Spotify), trobem que la majoria dels cantants opten per interpretar les tres estrofes de la primera edició. El tempo triat pot ser molt diferent; la majoria de versions es mouen entorn els cinc minuts, però van des dels accelerats 4'16'' de Camilla Tilling fins als lentíssims 7'54'' de Matthias Goerne. Alguns cantants canten tres estrofes, però no les que canten la majoria: Florian Boesch en tria la primera, la cinquena i la setena i Ian Bostrigde la primera, la sisena i la vuitena. Que només en cantin dues, en aquest repàs ràpid, només he trobat la de Fischer-Dieskau i la que tenia seleccionada per avui, la de Bryn Terfel i Malcolm Martineau, que n'interpreten la primera i la sisena. Poso aquí només aquestes dues estrofes, però en aquest enllaç a El traductor català, el bloc de Salvador Pila, hi trobareu les nous estrofes amb la seva traducció. Ara sí, escolteu aquesta cançó preciosa.

 

 

 

 

 

 

 

Articles relacionats