El 1909 es va representar la traducció sueca de Nit de Reis, Trettondagsafton, de Carl Harberg. Sibelius va escriure la música incidental per a l'obra que, segons l'edició Sibelius publicada per BIS només incloïa només dos números, dues cancions que en escena cantava un baríton acompanyant-se amb la guitarra. Desconec si hi havia més música incidental composta per altres compositors però se'm fa estrany que fos tan breu, no és el més habitual. La qüestió és que aquelles dues cançons es van publicar en una transcripció per a veu i piano com a opus 60; eren Kom nu hit, död (Vés-te'n, mort), la segona cançó de Festa, i Hållilå, uti storm och i regn (Tra-lara-là, si bufava i plovia!), la darrera, que tanca l'obra. De Kom nu hit, död el compositor va fer un arranjament per a veu, arpa i orquestra de cordes que es va estrenar el 14 de juny de 1957; va ser la seva darrera obra, va morir el 20 de setembre d'aquell any.
Com us comentava quan vam parlar de la cançó de Korngold, els versos de Vés-te'n, mort fora de context són enganyosos. Festa els canta a petició d'Orsino, el duc d'I·líria (l'acció transcorre a "una ciutat d'Il·líria, a la riba del mar"), que li demana perquè pateix mal d'amors; Festa, que com sol passar a les obres de teatre és un foll molt intel·ligent, s'ha adonat que no hi ha per tant i quan el duc li demana que es retiri per restar a soles amb les seves penes s'acomiada amb un irònic "Bé, que el déu de la malenconia t'empari, i que el sastre et faci un giponet de tafetà mudable, perquè el teu esperit és un òpal de debó". És a dir, per sentida i trista que sigui la cançó, no patiu, que ells no pateixen.
Escoltarem Kom nu hit, död interpretada en la versió per a veu i piano per Jorma Hynninen and Ralf Gothóni. El text de la cançó de Sibelius està en suec però aquest cop ho he tingut més fàcil amb les traduccions: en català tenim la traducció de Josep Maria de Sagarra (també ho són totes les cites de l'obra de teatre que hi ha en aquesta entrada) i si voleu llegir la versió original de Shakespeare la teniu al post en anglès.
Nit de Reis comença amb aquests versos:
toqueu encar, doneu-me'n amb excès;
que, assadollat, l'apetit meu llangueixi
i expiri; encara aquesta melodia!
Kom nu hit, kom nu hit, död!
I krusflor förvara mig väl;
Hasta bort, hasta bort, nöd!
Skön jungfrun har tagit min själ.
Med svepning och buxbom på kistans lock
Håll dig färdig;
Mång trogen har dött, men ingen dock
Så värdig.
Ingen ros, ingen ros, då
Månde strös på mitt svarta hus;
Ingen vän, ingen vän, må
Störa hvilan i jordens grus.
Mig lägg, för tusen suckars skull,
Åt en sida,
Der ej älskande se min mull
Och kvida.
Vés-te'n, vés-te'n, mort,
i deixa el trist xiprer que ens sigui joia!
Vola, vola, alè del cor,
que em mata una cruel i dolça noia.
El llençol blanc tot adornat de teix,
oh, destí meu, prepara!
Tan bé el paper de mort, com jo mateix
ningú no ha fet encara.
No cap flor dolça, no cap dolça flor
sobre el negre taüt sigui sembrada.
No cap salut d'amic em dugui el so,
allí on mon pobre cos rebi posada.
Pels sanglots a milers anar salvant,
porteu-me allà on no pugui
trobar la meva tomba un trist amant,
i el plor no se li eixugui!
(traducció de Josep Maria de Sagarra)
Comments powered by CComment