La marieta

Naturalesa morta amb corretjola i marieta (detall) - J. Holland

 

Aquesta setmana l'entrada va dedicada als qui preferiu les entrades curtes i als qui no us agrada l'hivern. Als primers, perquè us ho heu guanyat amb la vostra paciència les tres darreres setmanes, que em vaig allargar molt. Avui seré breu per compensar. Als qui no us agrada l'hivern, perquè en ple mes de desembre ens inventarem una primavera.

Som a la primavera, noteu l'escalforeta del sol? I la llum tan lluent? Veieu aquell nen que té una marieta a les mans? La marieta, la cuca més bufona. Tan rodoneta, amb el seu vermell tan viu i els seus set piquets negres. La Mare Natura tracta millor a d'uns que a d'altres i la marieta, a més de ser bufona, cau bé, entre d'altres coses perquè ens fa un cop de mà cruspint-se els pugons dels nostres rosers. I com tanta gent d'èxit, té imitadors; malfieu-vos d'aquella bestiola que mira de copiar-la però és una mica més allargada, no tan vermella i amb només sis piquets, perquè se us cruspirà... les roses! Perdoneu la disgressió jardinera però quan ets de ciutat és tan fàcil trobar-te dient-li bufona a una cuca indesitjable i quedant-te sense rosers!

Deia que el nen té la marieta a les mans. Primer està nerviós i mira de calmar la marieta (que sembla molt tranquil·la) dient-li que no li farà cap mal, només vol que voli per veure-li les ales. La marieta no està al cas i com que de grat el nen no ho aconsegueix ho prova per força: adverteix la cuca que s'ha calat foc a casa seva i que els seus nens estan perill, l'aranya dolenta els està atrapant a la seva teranyina. Com que la marieta continua sense moure's (serà que no té criatures), el nen la convida a anar fins a la casa del costat per saludar els nens que hi viuen. Al final, vola o no vola?

Aquesta història està recollida a Des Knaben Wunderhorn i Robert Schumann la va triar per escriure el seu lied Marienwürmchen (Marieta), inclòs al Liederabend für die Jugend, op. 79, una obra de la qual ja en vam parlar breument fa un temps quan vam escoltar-ne Frühlingslied. És un cicle que Schumann va escriure el 1849 pensant en els seus nens, ordenant les vint-i-vuit cançons de més senzilles a més difícils. Marienwürmchen, que és la tretzena de la col·lecció, és una cançó estròfica i d'aire popular, com ho són la majoria del cicle, i és també una cançó que entra directament a la categoria d'encantadores.

Relacionada amb aquesta marieta, m'agradaria recomanar-vos un parell d'audicions més; una és cançó ja l'hem escoltat aquí, L'escarabat, de Mússorgski. Si recordeu, hi sentíem un nen que explicava a la seva dida la seva inesperada trobada amb l'animaló i com de malament ho havia passat. La cançó de Schumann m'hi ha fet pensar perquè totes dues, cadascuna al seu estil, recullen la manera de parlar dels nens, tan expressiva... L'altra recomanació és el lied que Brahms va escriure amb el mateix poema de Des Knaben Wunderhorn, el n. 13 dels seus Volkskinderlieder, escrits el 1858, el comparteixo amb vosaltres com a bonus track. Les nostres versions seran, en el cas del lied de Schumann, la d'Ann Murray i Graham Johnson i, pel lied de Brahms, Antonia Bourvé i Tobias Hartlieb.

La primavera que hem inventat per parlar de la marieta comença a esvanir-se; ens n'inventarem una altra al gener, quan parlem de la papallona, la darrera cuca de la nostra llista.