Cap entomòleg per aquí?

La sauterelle - R. Dufy

 

Hi ha molts poemes en francès amb animals com a protagonistes. No en sé els motius, potser són hereus dels bestiaris medievals o de les faules de Jean de la Fontaine. El cas és que hi ha molts animalons campant per la poesia francesa i d'aquí a les cançons ja sabeu com s'hi arriba. No és que en d'altres llengües no hi hagi animals, però així com la poesia alemanya tendeix a centrar-se en ocells (si més no pel que trobem als lieder) a la francesa hi trobem els animals més sorprenents, recupereu sinó el nostre petit zoo: hem parlat de les cançons de Chabrier a partir dels poemes del matrimoni Ronsard, de les de Ravel amb poemes de Renard i avui és el torn de Poulenc i Apollinaire.

Guillaume Apollinaire va publicar el 1911 Le Bestiaire ou Cortège d'Orphée, una col·lecció de trenta poemes tots ells molt breus (la majoria són de quatre versos i n'hi ha algun de cinc i de sis) amb protagonistes que van de la puça a l'elefant passant pel pop i la medusa. El volum estava enriquit per les il·lustracions de Raoul Dufy, que va fer per a cadascun dels poemes un gravat sobre fusta com el que podem veure il·lustrant l'entrada. El 1918, el mateix any de la mort d'Apollinaire, Francis Poulenc va compondre les seves primeres cançons, i ho va fer triant dotze poemes de Le Bestiare, tot i que finalment en va descartar la meitat i va deixar el cicle tal i com el coneixem ara, amb sis cançons. Els animals que van convertir-se en música van ser el dromedari, la cabra del Tibet (que, pel que diu el poema, suposo que és la cabra caixmiriana), el saltamartí (o la llagosta), el dofí, el cranc de riu i la carpa. D'aquesta col·lecció tan curiosa avui ens fixarem en el saltamartí (o la llagosta), que és l'únic que pertany a la categoria de cuca.

Saltamartí o llagosta? Tinc un problema. Estava convençuda que una sauterelle era un saltamartí però traduint el poema m'ha vingut un dubte perquè Apollinaire diu que la sauterelle és la nourriture de saint Jean. Sant Joan menjava saltamartins quan era al desert? Jo diria que menjava llagostes (són aquells detalls que se't queden de petita, quin fàstic!). I sí, consultant les fonts, resulta que:

És a dir, que m'he confós de cuca? Si és així, ja em vaig confondre quan vaig presentar la sèrie. Qui em manava a mi de ficar-me en coses que no conec! I ja em veieu trastejant per Internet mirant d'aclarir-me sense treure'n l'entrellat. Perquè resulta que o bé saltamartins i llagostes són parents molt pròxims i fàcilment confusibles (quin descans!) o bé una llagosta és un tipus concret de saltamartí que un dia se li gira el cervell, canvia d'aspecte i de costums i es dedica a arrasar els conreus per allà on passa. A mi això em recorda molt a l'argument d'una pel·lícula on un saltamartí-Gizmo seria la cuca bona i la llagosta-Gremlin la dolenta. Ho veieu com sí que necessito un entomòleg? Algú que sàpigue de cuques i em pugui il·luminar?

Millor passo a la cançó, que és un terreny on em sento més segura. Poulenc tenia vint anys quan va compondre Le Bestiaire i, com deia abans, eren les seves primeres cançons. Amb els anys vindrien moltes més, sovint amb poemes d'Apollinaire també, però en aquesta obra primerenca ja reconeixem la seva personalitat musical, és inconfusible. Poulenc va fer dues versions del cicle: una amb acompanyament de piano i una altra amb un acompanyament format per un quartet de corda, flauta, clarinet i fagot, que serà la que escoltarem nosaltres. Pel que fa a La sauterelle, el poema d'Apollinaire té quatre versos i la cançó de Poulenc té quatre compasos, un per vers. Tot plegat, no més de trenta segons, depenent de la interpretació. Interpretació que, com diu el compositor, ha de ser absolutament seriosa: "Cantar Le Bestiare amb ironia és no entendre ni la poesia d'Apollinaire ni la meva música". Nosaltres escoltarem Thomas Allen i el Nash Ensemble dirigit per Lionel Friend. Espero que us agradi!