Us deixo amb un dels lieder de Schubert que hem pogut escoltar aquest any a la Schubertíada a Vilabertran, Suleika I. El poema forma part del Llibre de Suleika del West-öslicher Divan, la antologia de Goethe que uneix l'Orient, és a dir, la poesia de Hafis (un poeta persa del qual ja hem parlat algun cop aquí) amb l'Occident, la poesia alemanya. Però tot i formar part d'aquesta col·lecció, el poema no és de Goethe sinó de Marianne von Willemener, amiga, amant o totes dues coses de l'escriptor. A la seva correspondència, ell era Hatem i ella era... Suleika.
El Divan (un terme que es pot traduir per "col·lecció de poesia") es va publicar el 1819; dos anys després Schubert va escriure el seu lied Suleika I, del qual Brahms deia que era "el lied més bell del món". No és obligatori estar-hi d'acord però penso que sí coincidirem tots que és una alenada d'aire fresc i feliç. Espero que us agradin tant el lied com la interpretació de Gundula Janowitz i Irwin Gage
I així que programi l'entrada... me'n vaig de vacances!
Was bedeutet die Bewegung?
Bringt der Ost mir frohe Kunde?
Seiner Schwingen frische Regung
Kühlt des Herzens tiefe Wunde.
Kosend spielt er mit dem Staube,
Jagt ihn auf in leichten Wölkchen,
Treibt zur sichern Rebenlaube
Der Insekten frohes Völkchen.
Lindert sanft der Sonne Glühen,
Kühlt auch mir die heißen Wangen,
Küßt die Reben noch im Fliehen,
Die auf Feld und Hügel prangen.
Und mir bringt sein leises Flüstern
Von dem Freunde tausend Grüße;
Eh' noch diese Hügel düstern,
Grüßen mich wohl tausend Küsse.
Und so kannst du weiter ziehen!
Diene Freunden und Betrübten.
Dort wo hohe Mauern glühen,
Dort find' ich bald den Vielgeliebten.
Ach, die wahre Herzenskunde,
Liebeshauch, erfrischtes Leben
Wird mir nur aus seinem Munde,
Kann mir nur sein Athem geben.
Què significa aquesta agitació?
Et porta bones noves el vent de l’est?
El moviment refrescant de les seves ales
lenifica les profundes ferides del cor.
Juga acaronador amb la pols,
aixecant-la en núvols lleugers,
i empeny l’alegre munió d’insectes
cap el protector ramatge de les vinyes.
Mitiga dolçament l’ardor del sol,
també em refresca les galtes enceses,
i tot volant refresca encara les vinyes
que lluen pels camps i pels turons.
I els seus tendres murmuris
em porten mil salutacions de l’amic,
abans que s’enfosqueixin aquests turons
més de mil besos em saluden.
I ara pots continuar volant!
Serveix els amics i els entristits.
Allà on brillen aquells alts murs
trobaré aviat l’estimat.
Ai, el missatge veritable del cor,
l’hàlit amorós, la vida refrescant,
m’arribaran només de la seva boca,
només el seu alè me’ls pot transmetre.
(traducció de Manuel Capdevila i Font)
Comments powered by CComment