L'anell a la taula del rei

 

Diving fish - Dale Grant

 

Us agraden els contes? A mi sí, molt. Un dels meus contes preferits quan era petita tenia com a protagonista una princesa a qui el seu pare volia casar amb un ministre gran, solemne i avorrit. La princesa no veia la manera de rebutjar-lo obertament així que li va demanar com a penyora d'amor un vestit teixit amb rajos de lluna que cabés en mitja closca de nou, segura que el ministre seria incapaç d'aconseguir-lo. Però vet aquí que als pocs dies la princesa tenia el seu vestit, i va demanar una segona penyora d'amor: un vestit fet de rajos de sol que cabés en mitja closca de nou. Quan el ministre va aparèixer amb el vestit que li havia demanat la princesa va fer un darrer intent: volia una capa feta amb un trosset de la pell de cadascun dels animals que es podien trobar al regne. Com us podeu imaginar, el ministre se la va regalar, i com que la princesa de cap de les maneres s'hi volia casar, aquella mateixa nit es va cobrir amb la capa i va fugir de palau; només se'n va endur una closca de nou on va ficar els dos vestits, un fus i un anell d'or (em fascinaven aquells vestits fets de rajos de sol i de lluna, amb un teixit tan prim!).

Aquesta regressió a la infantesa ve a tomb perquè Rheinlegendchen, el lied de Mahler que escoltarem aquesta setmana, també és un conte i té un element en comú amb el que us explicava; per a mi sempre van junts. La narradora de la cançó, una camperola, troba a faltar el seu estimat, que és al servei del rei. La noia té un anell i pensa a llençar-lo al riu: l'anell arribarà al mar, se l'empassarà un peix, el peix acabarà a la taula del rei, el rei trobarà l'anell, l'estimat el reconeixerà i anirà a retornar-li l'anell a la noia. Trobeu que és una estratègia complicada? Coses més estranyes han tingut èxit. L'element que tots dos contes tenen en comú és l'anell, la princesa també farà servir l'anell per cridar l'atenció d'un rei a taula. En aquest cas la noia no deixa les coses a l'atzar i ella mateixa forneja un pastís i hi fica l'anell perquè el rei el trobi.

Al seu llibre Erinnerungen an Gustav Mahler, Natalie Bauer-Lechner explica que ella sempre volia saber com componia Mahler i que ell s'impacientava perquè no era gens fàcil d'explicar. Gràcies a la curiositat de Frau Bauer-Lechner sabem com va anar que compongués Rheinegendchen:

 

Aquest “avui” que diu Mahler és el 9 d'agost de 1893 i quan parla d'“el llibre” es refereix, és clar, a Das Knaben Wunderhorn, que tal i com en parla sembla que sempre el tingués a mà; Rheinlegendchen va acabar formant part dels Fünfzehn Lieder, Humoresken und Balladen, i l'altre cançó que esmenta, Um schlimme Kinder artig zu machen, la que havia dedicat als nens de la seva bona amiga Marion Weber, pertany al primer recull de cançons que en va escriure, Lieder und Gesänge aus der Jugendzeit. Per situar-nos, les cançons del primer recull són per a veu i piano mentre que les del segon tenen doble versió, amb acompanyament de piano i d'orquestra; com veiem pel comentari del compositor, la versió orquestral és la primera.

No afegiré gaire cosa més sobre la cançó perquè millor que el compositor no l'explicaré... Em sap greu esmenar-lo però es va equivocar respecte l'acceptació dels aficionats, Rheinlegendchen és una dels lieder Wunderhorn més estimats ja des del dia de l'estrena: va agradar tant que van haver de bisar-la. I la veritat, no m'estranya gens. Amb el seu títol provisional Mahler ressaltava el caràcter de danza de la cançó, el ländler que feia servir tan sovint, però sent com ell diu una cançó d'aire popular té alhora una sofisticació que ens fa pensar en el cosí germà urbanita del ländler, el vals vienès. És un lied molt especial.

Espero que us agradi aquest petit conte que us cantarà Sarah Connolly acompañada per l'Orquestra dels Camps Elisis dirigida per Philippe Herreweghe.

 

Rheinlegendchen