Sleep, my darling, sleep, o Cradle Song for Eleanor, perquè se la coneix de totes dues maneres, està escrita a partir d'un poema de Louis MacNiece, un escriptor irlandès de l'entorn de W. H. Auden. MacNiece va anar als Estats Units a fer unes conferències el 1939, quan tenia 32 anys; allà es va enamorar de l'escriptora Eleanor Clark i va demanar un any sabàtic a la universitat on era professor per traslladar-se a Amèrica. La seva estada va ser breu. Potser perquè la seva història d'amor amb Eleanor havia acabat, potser perquè sentia que el seu deure era tornar a casa ara que semblava que la guerra seria llarga, la qüestió és que finals de 1940 va tornar a Anglaterra. El 1941 MacNiece va publicar un volum de poesia, Plant and Phantom, dedicat a Eleanor Clark; l'últim poema, escrit l'octubre de 1940, és Sleep, my darling, sleep, on un home vetlla el son d'una jove que dorm aliena al que preocupa el seu amant.
Benjamin Britten també va anar als Estats Units a la mateixa època que MacNiece, tot i que ell va tornar a casa més tard, el 1942. Compositor i escriptor s'havien conegut i havien col·laborat en el muntatge d'alguna obra de teatre als anys 30 però no sé si a la seva estada a Amèrica van coincidir; sí es coneix que Britten va començar a escriure la seva cançó quan encara hi era però la va deixar a mitges. Britten i MacNiece van tornar a retrobar-se quan MacNiece es va casar amb Hedli Anderson, la soprano per a la qual Britten i Auden havien escrit les seves Cabaret Songs; sembla ser que va ser llavors, la tardor de 1942, quan el compositor va recuperar la seva cançó inacabada i la va completar. Quan l'escolteu hi sentireu aires americans; no hi entenc un borrall però aquesta cançó em sona a blues. Fixeu-vos en el primer vers: hi ha qui troba a la frase inicial ecos d'una altra cançó de bressol escrita uns anys abans, Summertime, de Porgy and Bess de Gershwin. El cert és que jo no hi havia pensat fins que no ho vaig llegir, però potser sí...
Ja veieu que hi ha uns quants dubtes entorn d'aquesta cançó: no se sap del cert quan la va començar a escriure Britten ni quan la va acabar; no se sap tampoc quan es va estrenar, la primera interpretació de la qual es té constància és de 1992, cinquanta anys després de la seva composició! No és gaire coneguda però m'agrada molt, espero que us agradi també a vosaltres; la sentirem interpretada per Ian Bostridge i Graham Johnson. No em pregunteu perquè la vaig relacionar amb The Corn Poppy, no ho sé. De vegades busco un quadre que m'encaixi amb una cançó i de vegades, com és el cas, cançons i quadres es troben sense la meva intervenció.
Sleep, my darling, sleep;
The pity of it all
Is all we compass if
We watch disaster fall.
Put off your twenty-odd
Encumbered years and creep
Into the only heaven,
The robbers’ cave of sleep.
The wild grass will whisper,
Lights of passing cars
Will streak across your dreams
And fumble at the stars;
Life will tap the window
Only too soon again,
Life will have her answer –
Do not ask her when.
When the winsome bubble
Shivers, when the bough
Breaks, will be the moment
But not here or now.
Sleep and, asleep, forget
The watchers on the wall
Awake all night who know
The pity of it all.”
Dorm, estimada, dorm;
la pena de tot això
és tot el que abastem si
observem com arriba el desastre.
Deixa estar els teus carregosos
vint-i-tants anys i entra amb sigil
a l'únic cel,
el refugi de son dels lladres.
L'herba silvestre xiuxiuejarà,
els llums dels cotxes que passen
llampegaran als teus somnis
i fregaran els estels;
la vida picarà a la finestra
massa aviat,
la vida tindrà la resposta
no li preguntis quan.
Quan l'encantadora bombolla
tremoli, quan la branca
es trenqui, serà el moment
pero no aquí o ara.
Dorm i, dormida, oblida
els vigilants del mur,
desperts tota la nit, que coneixen
la pena de tot això.
Comments powered by CComment