Mateix poema, una altra cançó (XVI)

El poema protagonista d'aquest article forma part del díptic més cèlebre del repertori. És aquell que Goethe va publicar amb el títol Wandrers Nachtlied [Cançó nocturna del caminant], que anava acompanyat, en la mateixa pàgina, d'un altre anomenat Ein gleiches, que vindria a ser “un d'igual”, és a dir, una altra cançó nocturna d'un caminant.

Del segon poema del díptic, el que comença amb el vers “Über allen Gipfeln ist Ruh” vam escoltar-ne primer la versió de Schubert, Wandrers Nachtlied II, i amb el temps hem escoltat les de Schumann, Liszt i Sommer i més que n'escoltarem). En canvi, del primer poema, el que comença amb el vers “Der du vom den Himmel bist”, només n'hem escoltat la versió de Schubert, Wandrers Nachtlied I, me'n vaig adonar no fa gaire. Així que aquesta setmana, que toca entrada breu per exigències d'una agenda massa atapeïda, n'escoltarem una segona, la de Carl Loewe. Sí, Carl Loewe, que el coneixem sobretot per les seves balades fantàstiques, però que també coneixia lieder tan bonics com aquest.

El poema, com us comentava quan vam escoltar el lied de Schubert, és una pregària que demana per la pau d'esperit, i comença amb una fórmula similar a la del parenostre en alemany. La música de Loewe reflecteix també aquesta atmosfera de recolliment, fent èmfasi en els dos versos finals. Com us dic sempre, l'objectiu d'aquesta sèrie no és que comparem cançons, sinó que parem atenció a com els mateixos versos inspiren de diferent manera diferents compositors. En definitiva, això és el lied, oi?

Loewe transmet perfectament, a parer meu, la dolça pau de què parla el poema, i la interpretació que escoltarem, la de Konstantin Krimmel i Amiel Bushakevitz, fa honor a la cançó.