702-155-282-293-284

Benvolguts, aquesta setmana bufem tretze espelmes, pels tretze anys que han passat des que el 2 de febrer de 2012 vaig publicar la primera entrada de Liederabend. Gràcies a tots per ser-hi, per llegir, per comentar... Jo, feliç de continuar aprenent i compartint, sabent que sou a l'altra banda de la pantalla.

Com és tradició, repassem les xifres d'aquest últim any. Hem escoltat cinquanta-cinc cançons, i s'han incorporat als llistats nou compositors, dinou poetes, dinou cantants i vint-i-un pianistes, i així és com obtenim les xifres del títol, acumulades en tretze anys: 702 (cançons) – 155 (compositors) – 282 (poetes) – 293 (cantants) – 284 (acompanyants).

Tinc el costum de compartir amb vosaltres aquests números cada any, tot i que entenc que per a vosaltres només són una anècdota (i un títol llaminer). Per a mi és útil, una mena d'examen de consciència bloguera; un cop l'any m'aturo a veure què he fet, perquè la percepció no sempre és correspon amb la realitat. Els primers dies de setembre, entre que acaba la Schubertíada i me'n vaig de vacances, enceto la llibreta de la temporada nova, que sempre compro al juliol pensant que a l'agost tindré temps per fer-ho (ingènua!). Hi apunto tots els dimecres de la temporada, i hi marco les dates assenyalades: Nadal, Pasqua, aniversaris... I també reviso la llista de cançons apuntades “per a algun dia”. Però no marco res més al calendari, aquesta és tota la planificació que faig; les idees van arribant pràcticament setmana a setmana: en un recital, escoltant un disc, en una conversa, per una petició, o mirant, de tant en tant, la llista que us deia. En aquests moments, per exemple, tinc previstes dues entrades després d'aquesta.

Per tant, no havent-hi una planificació de la temporada, una manera de saber què he fet durant un any és revisant-ho a posteriori, i fer-ho coincidir amb l'aniversari és una manera de no oblidar-me'n. I, de vegades, hi ha sorpreses. Per exemple: tenia la sensació que havia presentat molts compositors nous, aquest any, i només són nou, tres menys que l'any passat. I, en total, amb deu cançons, de manera que la majoria han passat a engrossir la llista d'Únics.

Per què devia tenir aquesta sensació? Potser perquè també tenia la sensació que havia compartit poques cançons dels compositors més freqüentats, i aquesta sí que era certa: cinc cançons de Schubert, cinc de Schumann, quatre de Brahms, tres de Wolf, una de Strauss i cap (horror!) de Mahler. Vist això, vaig voler veure com havia repartit la meitat llarga de cançons restants, per si m'havia passat per alt cap favoritisme i, a excepció de Liszt, amb tres cançons, la resta de compositors en tenen una o dues; uns quants han abandonat la llista d'Únics.

Com veieu, tot molt plàcid, i potser la novetat d'enguany és que no hi ha novetats. Fa un any us parlava d'una sèrie que estava preparant; no hi he avançat gaire i no goso prometre res. Sí que he anat alimentant la sèrie Mateix poema, una altra cançó, que m'agrada molt i, com que és oberta, és més fàcil. I, com a part d'aquesta revisió, he canviat la portada efímera del web, que ja tocava. La tenim dedicada, és clar, a Dietrich Fischer-Dieskau.

Serà ell també qui posarà la cirereta del pastís d'aniversari, amb un lied de Mahler (i així reparo una mica el meu oblit els últims mesos). L'enregistrament dels Lieder eines fahrenden Gesellen [Cançons d'un camarada errant] que van fer Dietrich Fischer-Dieskau i la Philharmonia Orchestra dirigida per Wilhelm Furtwängler el 1952 és magnífica. Vam escoltar-ne fa temps l'última cançó i aquesta setmana us proposo que n'escoltem la primera, Wenn mein Schatz Hochzeit macht [Quan el meu amor es casi]. El poeta, Gustav Mahler, que s'inspira en poemes de Des Knaben Wunderhorn, ens parla del desconsol que sentirà quan l'estimada es casi. Parlem d'un cicle de joventut, Mahler el va compondre als vint-i-cinc anys, i ja és una obra ben rodona, mentre que la interpretació d'un jove cantant de vint-i-set continua sent de referència. Espero que us agradin tant la cançó i la interpretació i que revisiteu el cicle complet.

Articles relacionats

590 - 134 - 251 - 258 - 249

Cançó de la setmana: Seligkeit (F. Schubert) - W. Holzmair, U. Eisenlohr

 

Fa un temps parlàvem de com les modes afecten també el món del lied, i obres que durant dècades havien estat molt presents als recitals i als enregistraments pràcticament desapareixien del repertori. En aquella ocasió us parlava d'un lied que havia estat un dels més populars de Schubert durant el segle XIX i ara amb prou feines s'escolta, Lob der Tränen, i diria que el lied [...]

10 anys de Liederabend

Cançó de la setmana: Im Haine (F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau

 

Em penso que ja us ho havia dit, que jo no volia posar en marxa aquest blog. Venia de fer, per primera vegada, un curs de lied; el títol era una declaració d'intencions: "El lied, un gènere proper", i el descriptor ho acabava d'aclarir: "Sovint el lied és considerat com un gènere musical difícil, allunyat del nostre dia a dia. Però, com podria ser així, si ens parla de la vida?" El lied ens parla de la vida, sí; ho fa amb un llenguatge diferent del que fem servir ara, però si podem connectar amb el que escrivia Shakespeare [...]

173-62-103-100-95

Cançó de la setmana: Ich liebe dich (R. Strauss) - J. Kaufmann, H. Deutsch

 

Benvolguts, aquesta setmana celebrem el tercer aniversari de Liederabend. Tres anys a la blogosfera és molt de temps! És cert que publico poc (els gurus del ram recomanen fer-ho almenys dos o tres cops per setmana) però he aconseguit fer-ho regularment i estic contenta d'haver establert un vincle amb els lectors. Una amiga de fa molts anys amb la qual ens veiem poc perquè vivim lluny em deia no fa gaire que trobar-se puntualment amb les entrades era una manera de saber de mi. M'agrada.

Durant aquest any vam abandonar la primera "residència"del blog, la plataforma Blogger; va fer un bon servei però se'ns havia quedat petita. El 5 de juny vaig publicar la primera entrada a la nova llar; va ser una feinada [...]