Per aquells dies, sortí un edicte del Cèsar August que fessin el cens de tot el món. [...] I tothom anava a empadronar-se, cadascú a la seva població. També Josep va pujar de la Galilea, del poble de Natzaret, a la Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, ja que era de la casa i la família de David, per empadronar-se juntament amb Maria, la seva muller, que estava embarassada. Mentre eren allà, se li van complir els dies del part, i va infantar el seu fill primogènit; l'embolcallà i l'ajagué en una menjadora, perquè no tenien lloc a l'hostal.
Lluc, 2: 1-7
De Natzaret a Betlem hi ha uns 120 km que Josep i Maria van fer a peu. Potser, a estones, Maria anava a lloms del ruc que portava la càrrega necessària per al viatge (un ruc que Lluc no anomena, però que és lògic que duguessin i forma part de l'imaginari col·lectiu). Així i tot, era un viatge molt dur per a una dona a punt de parir.
El poeta Francisco de Ocaña recull la preocupació de Josep en un poema anomenat “Camino de Belén” que formaria part (faig servir el condicional perquè no n'he pogut contrastar la referència) del Cancionero para cantar la noche de Pascua (1603). Josep pateix perquè veu la seva dona tan cansada, i l'anima dient que ja són a prop, que a Betlem tenen parents que els acolliran (que ja sabem que no va ser el cas) i que donaria tot el que té per veure-la ja deslliurada.
L'Spanisches Liederbuch d'Emanuel Geibel i Paul Heyse inclou la versió que Heyse va fer d'aquest poema (una versió reduïda, comparteixo també la versió original d'Ocaña) i així arribem a la bellíssima i commovedora cançó d'Hugo Wolf, Nun wandre, Maria, una joia que escoltarem interpretada per Olaf Bär i Geoffrey Parsons.
Que passeu un bon Nadal, i que l'amor i la tendresa d'aquesta cançó ens acompanyin tot l'any.
Nun wandre, Maria,
nun wandre nur fort.
Schon krähen die Hähne,
und nah ist der Ort.
Nun wandre, Geliebte,
du Kleinod mein,
Und balde wir werden
in Bethlehem sein.
Dann ruhest du fein
und schlummerst dort.
Schon krähen die Hähne
und nah ist der Ort.
Wohl seh ich, Herrin,
die Kraft dir schwinden;
Kann deine Schmerzen,
ach, kaum verwinden.
Getrost! Wohl finden
wir Herberg dort.
Schon krähen die Hähne
und nah ist der Ort.
Wär erst bestanden
dein Stündlein, Marie,
Die gute Botschaft,
gut lohnt ich sie.
Das Eselein hie
gäb ich drum fort!
Schon krähen die Hähne
und nah ist der Ort.
Ara camina, Maria,
ara continua endavant.
Ja canten els galls
i el lloc és proper.
Ara camina, estimada,
tu el meu tresor,
i aviat arribarem
a Betlem.
Aleshores tu descansaràs bé
i allà dormiràs.
Ja canten els galls
i el lloc és proper.
Prou que veig, Senyora meva,
que les teves forces flaquegen;
a penes pots, ai,
superar les teves penes.
Tingues confiança! Allà
trobarem aixopluc.
Ja canten els galls
i el lloc és proper.
Si tan sols hagués passat
l’hora del deslliurament, Maria,
donaria una bona recompensa
per la bona nova,
per això, donaria
l’asenet aquí!
Ja canten els galls
i el lloc és proper.
(traducció de Salvador Pila)
Caminad, Esposa,
Virgen singular,
que los gallos cantan,
cerca está el lugar.
Caminad, Señora,
bien de todo bien,
que antes de una hora
somos en Belén;
y allá muy bien
podréis reposar,
que los gallos cantan,
cerca está el lugar.
Yo, Señora, siento
que vais fatigada
y paso tormento
por veros cansada;
presto habrá posada
do podréis holgar,
que los gallos cantan,
cerca está el lugar.
Señora, en Belén
ya presto seremos;
que allí habrá bien
do nos alberguemos;
parientes tenemos
con quien descansar,
que los gallos cantan,
cerca está el lugar.
¡Ay, Señora mía!,
si librada os viese,
de albricias daría
cuanto yo tuviese.
Este asno que fuese
holgaría dar;
que los gallos cantan,
cerca está el lugar.
Articles relacionats
Or, encens i mirra
Aquesta setmana acabem el cicle de Nadal amb una cançó dedicada als Reis d'Orient, com altres anys. Enguany, però, em permeto una petita llicència, perquè escoltarem un cant gregorià. O, millor dit, una adaptació d'un cant gregorià que Anna Lucia Richter i Ammiel Bushakevitz han inclòs en el seu disc Licht, un enregistrament que recull 800 anys de cançó [...]
Calma infinita
Herodes esperava que els Reis tornessin per dir-li on era aquell nen que tant temia, però havien estat advertits en un somni i van tornar a casa per un altre camí. Llavors el rei de Judea, furiós, va donar ordre que matessin tots els nens de Betlem i la rodalia que tinguessin menys de dos anys. Avui 28 de desembre (si llegiu això el dia que es publica) es commemora la Matança dels [...]
On és la llum?
La setmana passada parlàvem d'una de les imatges més habituals a la música nadalenca, l'infant bressolat per la seva mare; aquesta parlarem d'una altra idea imprescindible al Nadal: la llum, perquè el solstici d'hivern, que coincideix amb les dates del Nadal (bé, per ser precisos, és a l'inrevés) marca el retorn de la llum després de les llargues nits d'hivern. La tradició cristiana ha unit totes dues imatge, el naixement d'un nen és també el naixement de la llum i l'esperança, i així celebrem la festa de Santa Llúcia, decorem casa nostra amb espelmes i passat Reis ens adonem amb alegria que, de sobte, es fa de nit més tard. Però no som nosaltres, els qui vivim a tocar de la Mediterrània, els qui patim més la manca de llum; són les terres del Nord, amb les seves nits llarguíssimes, i un sol tan feble que a penes el notes a la cara. En aquest context pren tot el sentit una [...]
Comments powered by CComment