Maria seu al roserar

A la primavera vam escoltar Trost, un lied de Max Reger. Llavors us explicava que el compositor era una rara avis que no estava interessat a adscriure's a cap corrent estètic i admetia sense cap problema que entre els seus referents més pròxims en el temps hi havia Hugo Wolf i Johannes Brahms, una afirmació que a l'època gairebé mereixia l'anatema. La música de Reger desconcertava els crítics, i aquest desconcert afectava la recepció dels seus lieder: se'n deia que eren difícils per als cantants, per als acompanyants i per als oients. Reger entenia els retrets, però no tenia un interès especial a fer cançons pensades per agradar tothom.

La qüestió era que si les cançons eren massa difícils, no es venien, i potser a Reger no li importava, però als seus editors, sí. En part per complaure'ls, en part per demostrar que, si volia, podia compondre cançons fàcils, el 1904 va començar una col·lecció, Schlichte Weisen [Melodies senzilles], que va arribar a tenir seixanta cançons repartides en sis quaderns, l'últim dels quals publicat el 1912. Reger volia que quan els oients escoltessin aquestes cançons tinguessin la sensació d'estar escoltant una cançó tradicional, amb un acompanyament senzill i una línia de cant també fàcil, però, alhora, aristocràtica (aquesta és l'expressió que feia servir).

L'últim volum de la col·lecció portava com a subtítol "Aus Christas und Lottis Kindererleben", el compositor s'havia inspirat en les seves nenes, Christa i Lotti. La primera cançó del quadern, la 52a de la col·lecció, era Mariä Wiegenlied [Cançó de bressol de Maria], amb poema de Martin Boetlitz; es va estrenar el desembre de 1912 i es va convertir aviat en l'èxit més important de Reger com a compositor de cançons. Pocs anys després, el 1915, Reger va publicar-ne tres arranjaments: a l'agost, per a veu i orquestra, i al desembre, per a piano sol i per a veu, orgue i violí ad libitum. Els editors, Bote & Bock, es vantaven d'haver-ne venut més de 100.000 exemplars d'aquesta cançó.

Penso que no m'equivoco gaire si dic que Mariä Wiegenlied és l'única obra de Marx Reger prou coneguda avui dia, molt habitual en concerts nadalencs; tant en gales líriques, en la versió orquestral, com arranjada per a cor. He volgut compartir amb vosaltres la versió original per a veu i piano, perquè és la que més s'adiu amb la idea de Reger per als Schlichte Lieder i perquè (no us enganyaré) l'orquestral, més usual, m'embafa una mica. Ens la porten la soprano Elisabeth Grümmer, acompanyada pel pianista Kurt Keimier; és una versió que trobo molt bonica i que espero que us transmeti la pau i la llum que ens haurien d'acompanyar aquests dies.

Bon Nadal!

Articles relacionats

Campanes de Nadal

Cançó de la setmana: The time draws near the birth of Christ (D. Holman) - G. Finley, S. Ralls

 

Hem arribat a la setmana de Nadal i, com és tradició a Liederabend, encetem una sèrie de tres entrades (breus, que prou enfeinats anem tots aquests dies) amb tres cançons que giren entorn les festes nadalenques.

Abans de l'albada

Cancó de la setmana: Before dawn (H. Howells) - C. Pierard, J. Drake

 

Benvolguts, ja tenim aquí el 2020. Que tingueu un bon any, si pot ser amb la millor música.

Els qui llegiu l'entrada el matí que surt publicada segurament estareu immersos en valsos i polques i més adormits que desperts; com que hi ha un moment per a cada cosa, gaudiu de la família Strauss i ja arribarà el moment de gaudir de la cançó tan bonica que us porto per tancar les entrades nadalenques d'aquesta temporada.

Estel de Betlem

Cancó de la setmana: A Christmas Carol (C. Ives) - G. Finley, J. Drake

 

No sé ben bé com ha anat, però ja és aquí Nadal. I amb ell, tres entrades més breus amb tres cançons nadalenques per avui, el dia de Nadal i el dia d'Any Nou. Aquesta setmana ens la porta el compositor Charles Ives, aquell senyor que de dia venia assegurances i de nit componia. Ives es va mantenir sempre al marge de l'establishment musical, alhora que molt aferrat a la vida quotidiana dels americans, i totes dues coses es reflecteixen a la seva obra; era un esperit lliure, la seva música no només no era gens acadèmica, sinó que sovint era extremadament original.