Benvolguts, per fi han arribat les meves vacances; ara que pràcticament tothom n'ha tornat, he marxat jo. Però no m'oblido dels meus lectors, i per això us envio aquesta postal digital i musical des del lloc on m'estic; espero que la tecnologia no ens fallarà i que us arribarà puntualment dimecres.
La música la posa Franz Liszt, i la poesia, Francesco Petrarca. Fa un temps vam escoltar la primera versió que el compositor va escriure del Sonet n. 47, Benedetto sia'l giorno, un dels seus Tre sonetti di Petrarca. Com us vaig explicar en aquest article, Liszt va reescriure les tres cançons gairebé quaranta anys més tard i avui, inspirada pel paisatge que m'envolta, us proposo la segona versió de Benedetto sia'l giorno en una versió de categoria, la d'Andrè Schuen i Daniel Heide.
La setmana vinent rebreu una altra postal des d'un lloc proper. Mentrestant, records des de…
Benedetto sia ‘l giorno, e ‘l mese, e l’anno,
E la stagione, e ’l tempo, e l’ora, e ‘l punto,
E ‘l bel paese e ‘l loco, ov’io fui giunto
Da due begli occhi che legato m’hanno;
E benedetto il primo dolce affanno
Ch’i ebbi ad esser con Amor congiunto,
E l’arco e le saette ond’i’ fui punto,
E le piaghe, ch’infino al cor mi vanno.
Benedetti le voci tante,ch’io
Chiamando il nome di Laura ho sparte,
E i sospiri e le lagrime e ‘l desio.
E benedette sian tutte le carte
Ov’’io fama le acquisto,e il pensier mio,
Ch’è sol di lei, si ch’altra non v’ha parte.
Beneït sia el dia, i el mes, i l’any,
i l’estació, i el temps, i l’hora, i el punt,
i el bell país, i l’ndret, on fui trobat
per dos bells ulls que m’han encadenat.
I beneït el dolç primer afany
que vaig patir en ésser unit a Amor,
i l’arc i les sagetes amb les quals em travessà,
I les nafres, que m’arriben fins al cor.
Beneïts tots els crits que jo
he donat cridant el nom de Laura,
I els sospirs, i les llàgrimes, i el desig.
I beneïts siguin tots els escrits
que m’han donat fama, i els meus pensaments,
Que només són d’ella i on no hi cap ningú més.
(traducció de Manuel Capdevila)
Articles relacionats
Records des de...
Recordeu quan enviàvem postals des del lloc on fèiem vacances? Tant era que fóssim a un lloc llunyà i exòtic com a un poble a 40 km de casa. Ens aturàvem a triar unes quantes imatges d'aquell indret i ens assèiem en un racó agradable a escriure quatre lletres als amics. Quan llegiu això seré de vacances i no tindré els mitjans tècnics necessaris per escriure i enviar-vos aquesta postal musical, així que la deixo preparada i programada, confiant en el bon funcionament dels bits com abans confiàvem en l'eficiència dels carters.
Records des de... (III)
Benvolguts, continuo fent vacances, però penso en vosaltres i he estat remenant per trobar una postal sonora del lloc des d'on us escric. Quan ja m'estava començant a atabalar perquè no en trobava cap (i bé que n'hi deu haver) vaig topar-me amb un lied que tenia apuntat a la llibreta de fa molt. El pianista era Leonard Bernstein i vaig recordar que encara no l'havíem escoltat interpretant cap obra que no fos seva, així que vaig pensar que aquestes vacances, en lloc de postal, us deixaria un homenatge [...]
Records des de... (V)
Benvolguts, us envio aquesta postal musical (si a la tecnologia li plau) des de la ciutat on faig uns dies de vacances.
Sempre miro de triar una cançó que us doni una pista del lloc on sóc; algunes vegades m'ha costat molt trobar-la, però aquesta vegada n'hi havia per triar i remenar, perquè el Romanticisme s'hi va sentir molt atret. Per exemple, el poeta irlandès Thomas Moore va visitar la ciutat el 1819, i li va dedicar uns [...]
Comments powered by CComment