Esclafar-les amb l'ungla

El Faust de Goethe no ha estat tan celebrat pels compositors com Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister del mateix autor, però algunes de les seves cançons també han estat musicades sovint. Les més conegudes són les que canta la protagonista femenina, Margarida; sobretot, la que comença amb els versos "Meine Ruh' ist hin" (Gretchen am Spinnrade en la versió de Schubert), però també la balada Der König im Thule. Encara que a l'obra no siguin cançons, Schubert i altres compositors també han posat música a l'escena de Gretchen a la catedral i la seva pregària a la Mare de Déu; no n'hem escoltat cap de les versions, però queden apuntades a la llibreta del blog.

Hi ha, però, una altra cançó, que deixa de banda les desventures de Margarida, que s'ha musicat moltes vegades, la que es coneix com a “Cançó de la puça” o “Cançó de Mefistòfil”.

Comença l'escena V de Faust; som al Celler d'Auerbach, a Leipzig (si voleu anar-hi a fer una cervesa, encara existeix). Els parroquians estan una mica avorrits; beuen, xerren i canten. Canten sobre política, i manifesten la seva opinió sobre el Sacre Imperi Romanogermànic i sobre l'Església catòlica; canten sobre l'amor, i es riuen de l'enamorat; canten sobre un ratolí que acaba a la paella, i alguns es compadeixen del pobre animaló. Llavors entren Mefistòfil i Faust, dos forasters que els distrauran de veure les cares de sempre. Faust no bada boca, però Mefistòfil de seguida s'afegeix a la conversa; els diu que tot just arriben d'Espanya, “la bonica terra del vi i les cançons”, i li demanen que en canti una.

Mefistòfil els canta la història d'un rei que tenia una puça enorme i la consentia com si fos filla seva. Els parroquians riuen, coregen i comenten la cançó entre estrofes. Riuen amb la imatge absurda d'una puça vestida com un cavaller de la cort (puça en alemany té gènere masculí) que aviat convida les seves germanes a instal·lar-s'hi, i riuen imaginant els nobles que frisen per gratar-se, però ho tenen prohibit. Tots estan familiaritzats amb les puces, i saben com desfer-se d'aquestes criatures molestes: esclafant-les amb l'ungla. Tampoc no els costa gaire identificar la crítica política, el rei autoritari i ridícul que imposa com a conseller un personatge molest i sense mèrits.

De les cançons que s'han compost a partir d'aquesta cançó de taverna n'hem escoltat dues: la de Beethoven, Aus Goethes Faust, dins de la sèrie "Deu cançons amb cuques", i la de Wagner, Lied des Mephistopheles I. Avui escoltarem la versió de Modest Mussorgski, un compositor que es caracteritza pels seus dots d'observació i coneixement del gènere humà, i també per la seva capacitat descriptiva i la seva originalitat. Podem esperar-ne una cançó divertida.

Mussorgski va escriure aquesta cançó el 1879, a partir de la versió russa del text feta per Aleksandr Strugovsxikov (tot i que la trobem també cantada amb el text original alemany). En aquella època, feia el que seria la seva última gira, amb la cantant Daria Leonova; tenia la salut molt malmesa i moriria dos anys després. El compositor ens posa de seguida en situació: uns acords solemnes ens adverteixen que som en presència del rei; uns seguits de notes que s'enfilen semblen unes rialles a penes dissimulades, i l'staccato ens presenta la puça, amb els seus saltirons. Mussorgski afegeix al text la repetició d'algunes frases, i rialles, una mena de veu en off (la paraula clau per seguir aquestes repeticions és blokha, puça en rus). Crida l'atenció, sobretot, l'astorament del sastre de la cort quan li demanen la roba per a la puça; en rus, un caftà; sentim com repeteix aquesta paraula i acaba esclafint el riure (esperem, pel seu bé, que en privat). Hi sentim també els riures i els cors dels clients del celler, unes rialles que potser tendeixen a amenaçadores quan tots coincideixen en el que s'ha de fer amb les molestes puces.

Siau benvinguts a la taverna. Especialment, el J., que em va demanar d'escoltar aquesta cançó, la Cançó de la puça de Mussorgski. Oficialment, posem-ho almenys una vegada, la cançó es diu Песня Мефистофеля в погребке Ауэрбаха [Pesnia Mefistofelia v pogrebke Auerbakha, Lied de Mefistòfil al Celler d'Auerbach]. He triat un enregistrament relativament modern, el de Sergei Leiferkus i Semion Skigin, amb la versió per a veu i piano original. El 1914, Igor Stravinsky va fer-ne una brillant orquestració que trobareu de seguida si remeneu una mica. Si remeneu una mica més, arribareu a l'enregistrament de Fiodor Chaliapin, que es va convertir en el principal valedor de la cançó.

I, abans de deixar-vos amb la música, només una cosa: la setmana vinent l'article del blog es publicarà dijous en lloc de dimecres.

Que gaudiu de les puces!

Articles relacionats

Ella

Cançó de la setmana: Serenada (N. Mússorgski) - G. Finley, J. Drake

 

Els nens petits es tapen els ulls quan s'enfaden i no volen que els veiem, i els adults evitem mencionar les coses desagradables i inevitables, com si així les féssim desaparèixer o com si només per esmentar-les les invoquéssim. Potser per això, Modest Mussorgski va pensar que al cicle de cançons que estava escrivint li diria Ona [Ella], el pronom que es feia servir sovint a Rússia per referir-se a la mort (смерть, smert) en una època en què la mortalitat era altíssima. El compositor preparava una obra [...]

Indicis

Cançó de la setmana: Жук (Zhuk) (Modest Mússorgski) - E. Söderström, V. Ashkenazy

 

Gràcies a les pruneres que floreixen als carrers de Barcelona, un escarabat que vaig veure fa uns dies, el Toni Soler i el Josep Maria Espinàs avui recuperem la sèrie de cançons amb cuques que havia estat hivernant.

Fa un temps vam presentar Детская (Detskaja, La cambra dels nens), un cicle de set cançons de Modest Mússorgski amb textos del compositor que descriu diferents escenes infantils. Com comentava en aquella primera entrada, són les criatures qui ens expliquen les seves coses; nosaltres, els oients, treiem el cap a la cambra dels nens i els observem. Llavors vam parlar de la segona cançó del cicle, В углу (V uglu, Al racó), on érem testimonis de la dida renyant el nen per una malifeta i el nen declarant-se innocent; com que acusar [...]

Coses de criatures

Cançó de la setmana: В углу (V uglu, Al racó) (M. Mússorgski) - T. Berganza, R. Requejo

 

Mirar els nens quan juguen aliens a la nostra presència, sentir-los parlar a les nines com nosaltres els parlem a ells, intentar seguir el fil quan ens expliquen les seves aventures, aguantar-nos el riure quan inventen excuses amb un ofès "no he estat jo"... moments divertits i feliços que devem a les criatures i que Modest Mússorgski va copsar amb fidelitat al seu cicle de cançons Детская (Detskaja, La cambra dels nens).