Beneït sia

Entre les activitats que ha preparat la Schubertíada per presentar la programació d'aquest estiu hi ha una xerrada al Club Wagner de Barcelona, que serà (si llegiu aquest article el dia que es publica, el 17 de maig) aquesta mateixa tarda. el dimecres 24 de maig. La farem a quatre mans Víctor Medem, el director de la Schubertíada, i jo mateixa; sé que hi ha socis del Club Wagner lectors de Liederabend, estaré encantada de saludar-vos si hi aneu.

L'obra i el compositor que hem triat com a protagonistes de la xerrada són l'Italienisches Liederbuch i Hugo Wolf; és a dir, una gran obra que escoltarem a Vilabertran, d'un compositor enorme que era un wagnerià convençut. Repassant les meves notes sobre el cicle em vaig adonar que feia molt que no n'escoltàvem cap cançó aquí, gairebé tres anys, i no pot ser. M'adono que és una cosa que em passa sovint, que passi molt de temps sense retornar a una obra un cop l'he presentada; sembla que, al final, cinquanta-dues setmanes a l'any no són tantes i no dono l'abast. En descàrrec meu haig de dir que, almenys, sí que escoltem molts lieder d'Hugo Wolf.

Així que em disculpo per haver tingut el Cançoner italià abandonat tant de temps, i aquí el tenim de nou. Aquesta col·lecció, més que cicle, que vaig presentar en aquest article, la formen quaranta-sis cançons (quaranta-sis miniatures, de fet, tot plegat dura una mica més d'una hora); l'origen literari és l'obra del mateix nom de Paul Heyse, que conté més de tres-centes traduccions de poemes anònims originaris de diverses parts del que avui és Itàlia. Els poemes que va triar Wolf són poemes d'amor, i en conjunt ens presenta un mosaic d'escenes amoroses, un diàleg ampli i obert entre un home i una dona (o, si voleu, entre homes i dones). Wolf s'estimava molt el que ell anomenava "els seus joves amics del sud", i prou que es nota a les cançons.

Aquesta setmana us proposo que escoltem la quarta cançó de la col·lecció, Gesegnet sei, durch den die Welt entstund [Beneït sigui aquell per qui el món es va formar]. El poema, com la majoria, és un rispetto, una forma breu molt freqüent a la Toscana entre els segles XIII i XV, en la qual el poeta saludava respectuosament la seva estimada. En aquest cas, el poeta lloa el Creador per tantes meravelles com ha fet.

Wolf escriu els dos primers versos com un recitatiu que, amb l'ajut del piano, sonen gairebé com una fanfara. Després d'aquest avís solemne, la veu comença a enumerar les coses creades; els versos segueixen una estructura regular, que Wolf reprodueix també a la seva música, només que cada vegada sentim la nova frase una mica més aguda. Primer sentim, en piano, que el poema parla de la mar; després parla dels vaixells i, en acabat, del Paradís. Quan menciona el Paradís hi ha un crescendo a la veu, que sembla que ens conduirà al clímax de la cançó, l'últim vers, en el qual el poeta parla de l'estimada. Però llavors, de sobte, la veu passa a cantar en pianissimo, i aquell principi de frase que havia anat pujant per segones ara puja una setena i s'hi manté, repetint la mateixa nota pràcticament durant tot el vers. L'efecte que fa aquest canvi sobtat és el d'una emoció continguda amb prou feines, una declaració d'amor que es voldria cridar als quatre vents, però s'ha d'ofegar.

I jo, davant de detalls com aquest, davant del mestratge amb què Wolf transmet aquesta tendresa i aquest recolliment, em trec el barret. Si em demaneu perquè m'agrada tant la música d'Hugo Wolf, aquesta cançó és una resposta. Espero que us agradi tant com a mi; escoltarem Gesegnet sei, durch den die Welt entstund en la versió de Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch. Espero també que ens saludarem a Vilabertran el dia del concert!

Articles relacionats

H d'humor

Cançó de la setmana: Wie lange schon war immer mein Verlangen (H. Wolf) - D. Upshaw, H. Deutsch

 

Avancem una lletra més en l'abecedari de Liederabend i arribem a l'H d'humor. Sí, sí, heu llegit bé, d'humor, de sentir de l'humor. D'acord, la majoria de cançons que escoltem aquí són tristes, o tristíssimes, o extasiades, o solemnes; els romàntics no en tenien gaire, de sentit de l'humor, i els poetes es dedicaven a pensaments greus i reconcentrats. Però, de tant en tant, no podien evitar riure! A més, hi ha cançó més enllà del Romanticisme, i la cançó en anglès o en francès ens fa riure més sovint que la cançó en alemany. Així que avui ens aturarem i repassarem aquestes cançons divertides que ens han animat tanta foscor.

Deu cites entorn del lied

Cançó de la setmana: Auch kleine Dinge (H. Wolf) - M. Erdmann, G. Hubert

 

Primera entrada del blog publicada únicament al nou web (recordeu que la setmana passada ens vam acomiadar de Blogger, si hi ha res que no us funcioni correctament si us plau feu-m'ho saber!). He pensat que per celebrar-ho era bona idea dedicar una entrada al lied. És clar, com totes, em direu. Però no ben bé. Avui sentirem la veu de compositors, poetes i experts en deu cites sobre el lied.

Contraserenata

Cançó de la setmana: Schweig einmal still, dub garts'ger Schwätzer dort! (H. Wolf) - M. Erdmann, G. Huber

 

Per a aquesta setmana tenia prevista una altra cançó d'un altre compositor, però he deixat l'article a mig escriure i ja el recuperaré més endavant. Tot, per culpa de Wolf, l'estrella liederística dels darrers dies arran de la gira que han fet Jonas Kaufmann, Diana Damrau i Helmut Deutsch interpretant el seu Cançoner italià; una gira que, com segurament sabreu, va acabar a Barcelona dissabte passat. I si tinc el cap ple de la música de Wolf difícilment puc concentrar-me en un altre compositor. De manera que avui, amb aquesta justificadíssima excusa, escoltarem una cançó més d'aquesta col·lecció que tant m'agrada.