Donar la vida pels amics

Sant Sopar - Giotto

Dissabte passat, primer d'abril, celebràvem el 150è aniversari del naixement de Serguéi Vassilievitx Rakhmàninov. El més conegut de la seva producció no gaire extensa (va dedicar molt de temps a la faceta d'intèrpret) són les obres per a piano, però va conrear també altres gèneres; per exemple, va escriure cançons precioses de les quals hem escoltat algunes en aquesta casa. Per celebrar l'efemèride, podria haver-ne triat una de les més conegudes, però la coincidència amb la Setmana Santa ha fet que m'inclinés per una molt interpretada i enregistrada.

Com sabeu, per a aquests dies sempre trio una cançó de tema religiós; ara fa nou anys us presentava, precisament, una de Rakhmàninov, Crist ha ressuscitat, composta el 1906. Per arribar a la cançó d'aquesta setmana hem d'avançar uns quants anys, fins a arribar a un moment funest de la història d'Europa, la tardor de 1914, uns mesos després que esclatés la Primera Guerra Mundial. Els ciutadans russos més ben informats s'adonaven que el segle XIX, ara sí, havia acabat, i que el seu particular món d'ahir desapareixia. A tots els ciutadans, ben informats o no, els aclaparava el pessimisme i la consciència d'estar vivint una catàstrofe.

Durant els primers mesos de la guerra, l'exèrcit rus, mal preparat i mal fornit, va patir molt; es calcula que durant el primer any de guerra va haver-hi més d'un milió i mig de baixes. Una de les iniciatives que es van posar en marxa per recaptar fons per a les famílies dels soldats morts la va impulsar, entre d'altres, l'escriptor Ivan Bunin. Era un volum, curosament editat, que contenia relats del mateix Bunin i altres autors; il·lustracions d'Ilyia Repin o Leonid Pasternak, i obres musicals d'Aleksandr Glazunov, Aleksandr Skriabin i Rakhmàninov, entre d'altres. Es va publicar l'abril de 1915 i sembla que, malgrat el seu preu elevat, tots els exemplars es van exhaurir en un sol dia.

La contribució de Rakhmàninov a aquest recull va ser la cançó que escoltarem aquesta setmana, que no es va publicar oficialment fins al 1947, tres anys després de la mort del compositor, juntament amb altres onze cançons sense número d'opus. Es tracta de Из Евангелия от Иоанна [Iz Ievanguelia ot Ioanna, De l'evangeli de Joan]. El seu text és un únic versicle d'aquest evangeli, “Ningú té un amor més gran que aquest de donar la pròpia vida pels seus amics”, una frase que en aquell context bèl·lic prenia un nou sentit, i de la qual el compositor destacava amb la seva música les últimes paraules, “pels seus amics”.

Els catorze compassos d'Iz Ievanguelia ot Ioanna la converteixen en la cançó més breu de Rakhmàninov (i aquesta brevetat segurament realça la seva força), i el seu text bíblic l'agermana amb unes peces que el seu autor va descriure com “gairebé motets”, els Vier ernste Gesänge de Brahms. Al contrari que aquesta obra, De l'evangeli de Joan no ha tingut gaire difusió, així que és probable que l'escolteu aquí per primera vegada; els nostres intèrprets són Sergei Leiferkus i Howard Shelley. Potser no hi sentireu el Rakhmàninov que coneixeu, però em permeto suggerir-vos que, si cal, l'escolteu un parell o tres de cops; jo la trobo realment commovedora.

Que tingueu una bona Pasqua!

Iz Ievanguelia ot Ioanna