Schubertíada 2023. Programació

Anar a la Schubertíada aquest estiu serà una mica com anar a Viena. Segurament esteu pensant que això passa cada any, gairebé per definició, i teniu raó (per a quan l'agermanament de Vilabertran i Viena? Ja estic veient el senyal a la sortida de la rotonda), però és la idea que em va venir al cap quan repassava la programació. Veureu…

Hi ha dos recitals dedicats íntegrament a Franz Schubert. El primer serà a Vilajuïga, a l'Espai Misteri; el baríton Josep-Ramon Olivé i la pianista Victoria Guerrero interpretaran Winterreise, i la seva música acompanyarà la projecció de la pel·lícula del mateix nom de la directora Inés García. La vaig veure fa un any a la Filmoteca; per dir-ho breument, són vint-i-quatre “curts” (un per cançó) amb imatges inspirades pels poemes i per la música, més abstractes que figuratius. Recordo que els meus veïns de butaca, que no coneixien el cicle, es van mostrar perplexos quan va acabar i vaig pensar que aquesta pel·lícula és, sobretot, per a iniciats. I d'iniciats, a la Schubertíada, no en falten.

L'altre concert només amb lieder de Schubert serà ja a Vilabertran; un cantant que hi ha aprofundit com pocs, Christoph Prégardien, farà la seva versió de Schwanengesang. I quan dic la seva versió no em refereixo només a la interpretació, amb Daniel Heide al piano; em refereixo també al fet que combinarà les cançons del cicle amb d'altres. Hem escoltat propostes similars anteriorment, i sempre ens porten a replantejar-nos una obra tan coneguda com aquesta.

Naturalment, no hi haurà Schubert només a dos recitals. Podrem escoltar una selecció dels seus lieder en sis recitals més, entre ells els de les dues Acadèmies d'enguany, amb Katja Maderer i Amadeus Wiesensee; Jonas Müller i Anna Gebhardt; Mireia Tarragó i Carmen Santamaría, i Elionor Martínez i Olivia Zaugg.

És habitual (i lògic, i necessari) tenir programes complets amb música de Schubert a la Schubertíada. El que no és tan habitual és tenir un programa íntegrament dedicat a Hugo Wolf, celebrem-ho! Tornarem a ser a Viena, seixanta anys més tard, per escoltar l'Italienisches Liederbuch, aquesta joia plena d'amor, ironia, tendresa i sentit de l'humor. Ell serà Johannes Kammler, que em va agradar molt l'any passat al seu concert a Barcelona; ella, Anna El-Khashem, una soprano de qui m'han parlat molt bé i debuta a la Schubertíada, i l'estupenda Imogen Cooper tornarà a Vilabertran per acompanyar-los al piano.

Continuem a Viena? Amb Johannes Brahms, Gustav Mahler (i els Rückert-Lieder!) i Erich Wolfgang Korngold, tots tres al recital de Julia Kleiter i Julius Drake; i encara posterior a Korngold, tindrem la música de Joseph Marx: Erika Baikoff i Kunal Lahiry tancaran la primera part del concert inaugural, molt vienesa, amb lieder d'aquest compositor. També es mourà per la ciutat de Viena el recital de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz; no tenim encara el programa complet, però sí que sabem que hi escoltarem Ludwig van Beethoven, que es va instal·lar a Viena pocs anys abans que hi nasqués Schubert.

Ara hauríem de traslladar-nos cap a Leipzig. Perquè és allà on Robert Schumann va compondre tots els lieder del recital d'Andrè Schuen i Daniel Heide. O, dit d'una altra manera, Schuen farà un recital tot ell amb obres d'aquest compositor, el Liederkreis, op. 39, una selecció de lieder també amb poemes d'Eichendorff, i Dichterliebe. Suposo que no cal que us digui que no us el perdeu!

Parlava de Leipzig, i hauríem d'afegir a la ruta Dresden i Düsseldorf, les altres dues ciutats de Schumann, perquè també escoltarem a la Schubertíada lieder de la seva segona etapa. Per exemple, els commovedors Gedichte der Königing Maria Stuart, amb dos grans com Dorothea Röschmann i Wolfram Rieger. I atenció a aquest recital, perquè hi haurà, a més, el Liederkreis d'Eichendorff. És a dir: tindrem ocasió d'escoltar en dos dies seguits i a dos duos amb molta personalitat una de les obres més magnífiques del repertori. Compte amb la síndrome de Stendhal! I sense moure'ns d'aquestes tres ciutats podrem escoltar també lieder de Clara Schumann i Felix Mendelssohn, al recital de Kleiter i Drake; fins i tot podrem fer una escapadeta a Berlín per escoltar un parell dels lieder de Mendelssohn. I, per acabar la ruta per ciutats de parla alemanya, farem una petita gran incursió a Zuric, perquè allà va escriure Richard Wagner els seus Wesendonck-Lieder, que ens portaran Röschmann i Rieger (insisteixo, mireu-vos en detall el programa d'aquest recital!).

Coneixeu Kislovodsk? És una ciutat balneari que queda entre la Mar Negra i la Mar Càspia, per situar-la vagament en el mapa; allà és on Serguéi Rakhmàninov va escriure els Sis romanços, op. 38, el seu últim recull de cançons. I tot i que Kislovodsk i Moscou són a 1700 km de distància (si fa, no fa, com Vilabertran i Viena), i de Moscou a Sant Petersburg hi ha 700 km en la direcció oposada, l'imaginari musical situa molt a prop Rakhmàninov, Nicolái Rimski-Korsàkov i Piotr Ílitx Tkaikovski. Tots tres compositors els escoltarem al recital de Baikof i Lahiry, i us avanço que escoltar la jove soprano en aquest repertori és una joia.

El viatge de Sant Petersburg a Londres és encara més llarg; hi anirem amb la música de Ralph Vaughan Williams i la veu de Konstantin Krimmel, Songs of Travel sembla un cicle escrit per a ell. Si a aquesta obra preciosa li afegim els Lieder de Schubert i Wolf que Krimmel i Marcelo Amaral interpretaran després, ens queda un programa d'aquells que no ens hem de perdre. I espereu, que encara tenim pendent el viatge més llarg, a Buenos Aires, perquè Katharina Konradi (quina alegria que torni a Vilabertran!) ha inclòs al seu programa les Cinco canciones populares argentinas d'Alberto Ginastera. Pot semblar una elecció estranya, però… que bé que les canta!

Roda el món i torna al Born. Acabarem el viatge musical sense moure'ns de casa. I no només perquè Konradi i Ammiel Bushakevitz interpretaran també les Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge, sinó perquè Ferran Albrich, després de cantar Schubert, cantarà cançons d'Eduard Toldrà i estrenarà, acompanyat per Albert Guinovart i Oriol Prat un cicle en el qual els poemes de Joan Margarit apleguen tres compositors: el mateix Guinovart, Jordi Domènech i Salvador Brotons.

Us he fet un resum atapeït i gens exhaustiu de la programació de la 31a Schubertíada. Passeu-vos pel seu web amb calma, paper i llapis, i reordeneu la informació al vostre gust. Atureu-vos també, és clar, als recitals de cambra; i si podeu ser a Cantàbria pel maig o a Gaubea al juliol, busqueu-hi, sobretot, aquests dos recitals: Johanna Wallroth i Malcolm Martineau, que els vam tenir l'estiu passat a Vilabertran, actuaran a Comillas, i Konstantin Krimmel i Daniel Heide seran a Tuesta per deixar tothom sense alè amb el seu Winterreise.

Com sempre, acabem amb música. Al recital d'Albrich i Guinovart podrem escoltar el fantàstic Ganymed de Schubert, que us vaig presentar fa un temps; podeu recuperar aquell article aquí, abans d'escoltar la versió d'aquesta setmana, amb un jove Dietrich Fischer-Dieskau acompanyat per Günther Weißenborn.

Ens hi veurem, a la Schubertíada?

Articles relacionats

Kann er was? (I)

Cançó de la setmana: Lied eines Schiffers an die Dioskuren  (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen

 

Franz Schubert devia ser una bona persona. No ho dic per la seva música, és compatible ser un artista meravellós i una persona insofrible, ho dic pels seus amics. Aquell home tímid i de poques paraules va ser estimat en vida i recordat amb tendresa després de la seva mort per un bon grapat d'amics; penso que algú que estableix vincles tan forts i duradors per força ha de ser bona persona. Digueu-me ingènua.

Schubert va fer els primers amics fora de l'entorn familiar quan va entrar a l'Stadtkonvikt, l'internat on va estudiar, l'octubre de 1808. Aquest nucli es va anar estenent i formant el que avui coneixem com el seu cercle. El cercle, és clar, no era tancat (i això em fa pensar que cercle no és la manera més adient de dir-ne), en vint [...]

Kann er was? (II)

Cançó de la setmana: Der Vater mit dem Kind (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson

 

La setmana passada vaig començar una entrada dedicada als amics de Franz Schubert; com que anava creixent i creixent vaig optar per fer-la en dues parts i aquesta és la segona. En la primera vam parlar de Joseph von Spaun, Johann Mayrhofer, Franz von Schober i Johann Michael Vogl; avui us presentaré uns quants membres més del cercle de Schubert.

Fins ara hem vist relacions duradores però no totes ho van ser. La vida a Viena en aquells anys era dura, primer amb la guerra, mentre Schubert era al Konvikt, i després amb l'època de repressió amb el govern de Klemens von Metternich. Una de les víctimes d'aquesta situació va ser Johann Senn, company d'estudis de Franz [...]

Com Schubert compon, així vull pintar jo

Cancó de la setmana: Das Geheimnis (F. Schubert) - P. Anders, M. Rauchausen

 

Moritz von Schwind va arribar a Munic el 1828 per estudiar amb Peter von Cornelius, professor de la Reial Acadèmia de Belles Arts (dues dècades més tard, Schwind també n'esdevindria professor). Munic era en aquell moment una ciutat molt més estimulant per als artistes que Viena, on Schwind havia nascut i viscut fins llavors; el rei Lluís I de Baviera era un amant de les arts (fundador de la Gliptoteca i de la Neue Pinakothek, per exemple) i no hi faltaven oportunitats per a joves pintors.