Benvolguts, bon any! Estrenem un calendari en el qual no falten les efemèrides musicals, i segurament la més significativa per al món liederístic té a Hugo Wolf com a protagonista: el 22 de febrer farà cent vint anys de la seva mort. Espero que l'aniversari contribuirà a difondre als escenaris la seva obra magnífica, encara no prou coneguda; espero també que aquí, a Liederabend, tingui més presència encara del que és habitual (veurem per on ens porta la meva “programació” erràtica).
De moment, per començar bé l'any, he triat un lied d'Hugo Wolf que tancarà les tres entrades nadalenques d'aquesta temporada, Ach, des Knaben Augen [Ah, els ulls del Nen]. Pertany a l'Spanisches Liederbuch [Cançoner espanyol], és el sisè dels Geistliche Lieder [Cançons sacres]; el text alemany és de Paul Heyse, una versió d'un poema de Juan López de Úbeda, poeta castellà del segle XVI.
Els versos de López de Úbeda, que trobareu més avall en lloc de la traducció usual al català, ens parlen dels ulls del Nen Jesús, que roben el cor al poeta, de la mateixa manera que els ulls dels nostres nens ens tenen el cor robat. S'acosta la Nit de Reis; tant de bo tornem a tenir, ni que sigui per unes hores, la mirada neta, innocent i il·lusionada de les criatures. Us deixo el meu petit regal abans de tornar a la rutina del curs: Ach, des Knaben Augen, interpretat per la contralt Aafje Heynis i el pianista Irwin Gage.
Ach, des Knaben Augen sind
Mir so schön und klar erschienen,
Und ein Etwas strahlt aus ihnen,
Das mein ganzes Herz gewinnt.
Blickt' er doch mit diesen süßen
Augen nach den meinen hin!
Säh' er dann sein Bild darin,
Würd' er wohl mich liebend grüßen.
Und so geb' ich ganz mich hin,
Seinen Augen nur zu dienen,
Denn ein Etwas strahlt aus ihnen,
Das mein ganzes Herz gewinnt.
Los ojos del Niño son
graciosos lindos y bellos,
y tienen un no sé qué en ellos
que me roba el corazón.
Pídole quiera mirarme
porque viéndose él en mí,
el mirar y amarse allí
es mirar por mí y amarme.
Mis ojos van con razón
tras los del Niño, tan bellos,
pues tiene un no sé qué en ellos
que me roba el corazón.
Articles relacionats
Als Reis els agrada menjar i beure
El 1888, Hugo Wolf passava el Nadal a casa de la família Köchert: Heinrich, Melanie i les seves filles. La Melanie feia anys el dia de Reis i Wolf i les nenes li van regalar una cançó. Per fer una cançó calia un poema, és clar, i com que Wolf estava en plena etapa Goethe (havia compost el primer lied el 27 d'octubre i n'escriuria el darrer el 12 de febrer), havia de ser de Goethe. És un poema molt divertit (és a dir, que el molt seriós Johann Wolfgang von Goethe com a mínim en va escriure dos, de poemes divertits), una petita escena per a una festa celebrada el dia de Reis de 1781. Comença amb una presentació conjunta de tots tres Reis i continua amb una presentació individual de Melcior, Gaspar i Baltasar. Són uns Reis planers, prou allunyats de la seva solemne imatge tradicional: els agrada molt menjar i beure, sobretot si no han de pagar, i no són indiferents als encants [...]
Els tres reis mags cantaven
L'evangelista Mateu ens parla breument dels mags que van arribar fins a Betlem per prosternar-se davant del nen de Maria i oferir-li presents, i la tradició ha completat els detalls que hi faltaven: els mags són tres, són reis, van ricament vestits, es desplacen muntats en camell i els assisteixen sengles patges reals. Els poetes també n'han parlat; de vegades en to lleuger, com Goethe (un poema deliciós que Wolf va convertir en un lied deliciós), de vegades amb senzill recolliment, com trobem al [...]
Nit de Reis
Primera entrada de 2013, bon any a tothom! Aquesta setmana tenim l'última de les tres entrades nadalenques, dedicada a la Nit de Reis. I com celebrarem una nit tan especial? Us en donaré una pista: amb el guanyador de dos Oscars.
Comments powered by CComment