Tu, ciutat; tu, psalm

Durant aquesta temporada de recitals s'ha programat sovint Korngold, almenys força més del que és habitual, i ho celebro. Però no m'he adonat del motiu fins no fa gaire: Erich Wolfgang Korngold va néixer el 1897 (i va morir el 1957), així que aquest any ha fet 125 anys del seu naixement (i 65 de la seva mort). No us sembla que amb l'excusa de l'efemèride podem escoltar també aquí una altra de les seves cançons?

La primera vegada que us en vaig parlar vaig fer un breu repàs de la seva faceta com a compositor de música per al cinema, que va desenvolupar en paral·lel amb la de compositor de música seriosa. Tot va començar el 1934 quan, després de molt insistir, Max Reinhardt, un dels primers artistes que havia hagut de marxa d'Alemanya per salvar la vida, el va convèncer perquè anés a Hollywood per fer-se càrrec de la música de la primera pel·lícula que dirigia allà, El somni d'una nit d'estiu. Farien servir la música de Mendelssohn, i calia que algú amb els coneixements necessaris i un bon criteri en fes una selecció i compongués les transicions entre fragment i fragment. Korngold va gaudir molt de la feina, es va implicar en en rodatge, i tothom va quedar encantat amb el resultat. Tant, que el productor li va oferír un contracte molt generós (tant en l'aspecte econòmic com en les condicions laborals) perquè es quedés a Hollywood.

Però els Korngold trobaven a faltar Viena, i a més ell hi tenia feina pendent; havia d'estrenar l'òpera Die Kathrin, així que el maig de 1935 se n'hi van tornar. Van continuar arribant telegrames amb ofertes temptadores des d'Amèrica, i pocs mesos després, a l'agost, la família va tornar a fer les maletes. Els havia fet decidir la salut del fill petit, Georg; el metge considerava que li vindria molt bé l'hivern sec i càlid de Califòrnia per acabar de refer-se d'una malaltia pulmonar. A la primavera van tornar a Viena, i uns mesos més tard van tornar a Hollywood... i així van passar uns quants anys, repartint la seva vida entre casa seva i aquell lloc tan estrany que era un món per si mateix. Quan era a Viena, maldava per estrenar Die Kathrin, però la producció patia nombrosos contratemps que no eren aliens al fet que Korngold era jueu. Quan era a Hollywood, es dedicava intensament als rodatges, i compartia el temps lliure amb la colònia alemanya que s'hi anava aplegant fugint del nazisme (el cinema de Hollywood no hauria estat el que va ser sense el talent d'aquests directors i compositors).

Malgrat això, Korngold no tenia sensació de perill, ell era austríac, no alemany. Fins al punt que quan la família va salpar cap a Nova York el gener de 1938 van deixar el fill gran, Ernst, amb l'àvia materna perquè no perdés el curs. Però el 12 de març va arribar l'anschluss, la maquinària del nazisme va començar a funcionar eficient i inapelable també a Àustria, i va anar d'un pèl que Ernst i Julius, el pare de Korngold, no en poguessin fugir. El compositor va aconseguir també treure del país la família de la seva dona, i tanta gent com va poder, fins que les autoritats americanes li van dir que parés de demanar salconduits. Casa seva a Viena va ser ocupada pels nazis, i el seu editor va aconseguir salvar del foc in extremis la major part de les seves partitures, entre elles la de Die Kathrin, encara no editada, que finalment es va estrenar a Estocolm l'octubre de 1938 dirigida per Fritz Busch, un director que també havia hagut de fugir d'Alemanya, en aquest cas per la seva oposició oberta al nazisme.

L'exili va passar factura a Korngold. Durant els anys de la guerra pràcticament va renunciar a compondre música seriosa, i la seva salut es va ressentir. El 1947 havia de tornar a Viena per fi després d'aquella estada forçosa a Amèrica de gairebé deu anys, però va patir un atac de cor i no va ser fins el maig de 1949 que la família va poder pujar al vaixell que els portaria a casa. El retrobament va ser molt trist. Viena estava destruïda; casa seva no era una excepció, i només van aconseguir fer habitable una planta, dedicant-hi molts diners; la casa que tenien als Alps acollia refugiats, i la van vendre a l'ajuntament per un preu simbòlic. A més, no hi quedava gairebé ningú dels seus coneguts; qui no s'havia exiliat l'havien mort.

Musicalment, les coses no van anar millor. S'hi van interpretar algunes obres seves, que van passar sense pena ni glòria. I, per fi, l'octubre de 1950 es va estrenar Die Kathrin a Viena. Segons les cròniques, a una part del públic li va agradar molt; una altra va trobar-la massa lleugera, amb un argument poc adequat per a les circumstàncies; la crítica no en va parlar bé i, amb tot plegat, només se'n van fer vuit funcions. La música d'Erich W. Korngold havia estat adorada pels vienesos quinze anys enrere, i ara la trobaven passada de moda. Conscients que ja no era casa seva, els Korngold van marxar de Viena el 1951 per no tornar-hi més.

El 1953 Korngold va escriure el seu últim lied, Sonett für Wien. El poema, que descrivia aquella Viena que ja no existia, era un sonet no publicat de Hans Kaltnecker, un poeta que havia mort el 1919 als vint-i-quatre anys. Korngold havia posat música a tres poemes seus el 1924, i el 1927 es va estrenar Der Wunder der Heliane, basada en una obra seva, Die Heilige. Pel que fa a la música de la cançó, el compositor va recuperar un tema que havia compost per a la pel·lícula Escape me never, la seva última banda sonora; el film, protagonitzat per Errol Flynn, Ida Lupino i Eleanor Parker, no ha passat a la història, però la música val molt la pena; el personatge que interpreta Flynn és compositor, i escriu obres com la d'aquesta escena, en la qual reconeixem la melodia de Sonett für Wien.

Escoltarem aquesta cançó melancòlica, més trista encara quan en coneixem el rerefons, interpretada per Konrad Jarnot i Reinild Mees. Permeteu-me una dada més, per acabar: quan Korngold va morir a Los Ángeles el 29 de novembre de 1957, una bandera negra va onejar a mig pal a l'Òpera de Viena (reoberta dos anys abans) en honor seu.

Articles relacionats

Nit de Reis

Cançó de la setmana: Come away, come away death (E. Korngold) - C. Immler, H. Deutsch

 

Primera entrada de 2013, bon any a tothom! Aquesta setmana tenim l'última de les tres entrades nadalenques, dedicada a la Nit de Reis. I com celebrarem una nit tan especial? Us en donaré una pista: amb el guanyador de dos Oscars.

Immortalitat

Cançó de la setmana: Unvergänglichkeit (E. Korngold) - S. Connolly, I. Burnside

 

El 1933, Erich Korngold portava uns quants anys dedicant-se sobretot a l'opereta, fent-ne adaptacions en col·laboració amb el director de teatre Max Reinhardt. N'estava una mica tip, perquè entre viatges i assajos no tenia temps d'escriure la seva música però, per altra banda, econòmicament li anava molt bé, i aquesta col·laboració li havia permès casar-se i comprar, la primavera d'aquell any, una residència als Alps, que esdevindria el seu refugi. Aquell estiu, aprofitant una treva entre opereta i opereta, el compositor hi va escriure un cicle de cançons, Unvergänglichkeit, op. 27, amb poemes d'Eleonore van der Straten, que es va estrenar a Viena el 1937.

SV22 | Was du mir bist?

Cançó de la setmana: Was du mir bist?  (E.W. Korngold) - S. Connolly, I. Burnside

 

Fa uns quants anys us vaig parlar per primera vegada d'Eleonore van der Straaten. Bé, que us en vaig parlar és un dir, perquè el que més cridava l'atenció d'aquesta autora era, precisament, la manca d'informació sobre ella. Ni tan sols estava segura si les poques dades que havia aplegat es corresponien realment amb la nostra Eleonore, perquè circulaven dues dates de naixement diferents i diversos cognoms semblants però no ben bé iguals.