Benvolguts, aquesta setmana i la vinent faig vacances. Com cada any, us envio una postal des del lloc on m'estic; com sempre, amb el vist-i-plau de la tecnologia. En aquest cas, és una ciutat que ha vist néixer o treballar-hi un bon grapat de compositors i poetes, alguns d'ells habituals d'aquesta casa.
D'aquí a dos dies (si esteu llegint l'article el dia que es publica) arriba la tardor; després d'un estiu tan llarg i tan feixuc, penso que fins i tot els menys partidaris la rebreu, com a mínim, amb alleujament. Per això, per donar-li la benvinguda, he triat entre els molts lieder que podríem vincular amb aquesta ciutat un de preciós de Fanny Hensel (de soltera, Mendelssohn), Im Herbste. El va compondre el gener de 1846, poc més d'un any abans de la seva mort; seria el seu marit qui el publicaria pòstumament, entorn el 1850, dins de l'op. 10. El poema és d'Emanuel Geibel i les nostres intèrprets són Donna Brown i Françoise Tillard. Espero que us agradi.
Records des de...
bebt noch eine einz'ge Ranke,
also bebt in meinem Sinne,
schmerzlich nur noch ein Gedanke.
Kaum vermag ich ihn zu fassen,
aber dennoch von mir lassen,
will er, ach, zu keiner Frist.
Und so denk ich ihn und trage
alle Nächte, alle Tage,
mit mir fort die dumpfe Klage,
daß du mir verloren bist.
tremola encara un únic circell;
així tremola en la meva ment
amb dolor un pensament.
A penes puc copsar-lo,
tanmateix, no vol allunyar-se
de mi, ai las!, ni un sol instant.
Per això hi penso i continuo duent amb mi
cada nit, cada dia,
la pena sorda
d'haver-te perdut.
Comments powered by CComment