Francis Poulenc va compondre el cicle Fiançailles pour rire tot just després del començament de la Segona Guerra Mundial, i ho va fer perquè hi havia guerra. Ell mateix ho explicava així:
"Sense la guerra no hauria escrit mai aquest cicle, sens dubte. M'apresso a explicar-me per fer-me perdonar el que, a primera vista, aquesta expressió tingui de paradoxal. He compost Fiançailles pour rire per pensar en Louise de Vilmorin, tancada en el seu castell d'Hongria per Déu sap quant de temps. Aquesta és tota la connexió de la meva obra amb aquest horrible tornado. És fortuïta, com es veu."
Les seves paraules parlen de la seva estreta relació amb Louise de Vilmorin. L'escriptora s'havia casat el 1938 amb el comte Paul Pálffy ab Erdöd i l'inici de la guerra havia agafat el matrimoni al seu castell de Budmerice, prop de Bratistlava. Vilmorin havia publicat la seva primera novel·la el 1934, als trenta-dos anys, i Fiançailles pour rire, publicat el 1939, era el seu primer volum de poesia, del qual Poulenc va triar sis poemes per al seu cicle (o recull, perquè el mateix compositor deia que les cançons es podien interpretar juntes o per separat). Cadascuna de les cançons estan relacionades d'alguna manera amb l'amor; els versos estan de vegades plens de simbolismes que arriben a ser enigmàtics; de vegades són divertits i de vegades, nostàlgics, com a Fleurs, la cançó que tanca el cicle. Les flors de les quals parla el poema són flors que creixen a les platges de la Bretanya, com n'hi ha que creixen a les platges de l'Empordà. Un dia van ser penyores d'amor i, ara que aquest amor només és un record, cremen a la llar de foc.
Julie Fuchs i Daniel Heide interpretaran Fiançailles pour rire [Prometatge per riure] en el concert del dia 21 a Vilabertran. Aquest dia se celebraran oficialment les 30 edicions de la Schubertíada i, sobretot, es farà un homenatge a Jordi Roch. És per això que el concert té una estructura diferent. Hi intervindran primer Fuchs i Heide, després el Quartet Atenea estrenarà una obra d'Antoni Ros Marbà dedicada a Jordi Roch i, finalment, Matthias Goerne i Alexander Schmalcz interpretaran el cicle de Schubert que ens faltava per repassar, La bella molinera. Escolteu Fleurs interpretada per Elly Ameling i Dalton Baldwin i en acabat, si voleu, repasseu les cançons d'aquest concert del dia 21 que hem escoltat fins ara.
Si esteu llegint aquest article el dia que es publica, el dimecres 10, estarà a punt de començar la Schubertíada, l'endemà. Les dues últimes entrades d'aquesta sèrie, per tant, es publicaran ja durant el festival, tot i que hauran estat escrites abans, així que no us estranyeu si no hi ha comentaris "en temps real". Espero que ens hi anirem veient i podrem xerrar sobre els concerts sense que ens separi cap pantalla!
Fleurs sorties des parenthèses d’un pas,
Qui t’apportait ces fleurs l’hiver
Saupoudrées du sable des mers?
Sable de tes baisers, fleurs des amours fanées
Les beaux yeux sont de cendre et dans la cheminée
Un cœur enrubanné de plaintes
Brûle avec ses images saintes.
flors sortides dels parèntesis d’un no,
qui et portava aquests flors a l’hivern
esquitxades per la sorra dels mars?
Sorra dels teus besos, flors d’amors pansits.
Els bells ulls són de cendra i a la xemeneia
un cor ornat de queixes
crema amb les seves imatges santes.
(traducció de Manuel Capdevila i Font)
Diumenge 21 d'agost: Commemoració de la 30a edició de la Schubertíada. Homenatge al Dr. Jordi Roch
Comments powered by CComment