Aquesta setmana se m'ha tirat el temps a sobre i he hagut de deixar a mig fer l'entrada prevista, perquè no era a temps d'acabar-la. En aquests casos, els lectors habituals ja ho sabeu, us proposo un moment musical: un article per presentar molt breument una cançó, que en aquest cas he triat sense haver de pensar-m'hi gaire unint dos noms que em rondaven.
Fa uns dies, el 3 d'abril, es van complir cent vint-i-cinc anys de la mort de Johannes Brahms. No és un d'aquells aniversaris que es commemoren oficialment, però Brahms és un compositor molt estimat i la data es va recordar a les xarxes. En aquesta casa escoltem molt Brahms, amb aniversari o sense, i en aquell moment vaig pensar que feia molt que no compartia cap dels seus lieder, des del setembre. Però, com que n'hi ha un de previst per aviat (si no em torno a entrebancar amb el temps), no vaig modificar la meva planificació. Aquest és el primer nom que em rondava, Brahms.
El segon és el de la mezzosoprano Catriona Morison, a qui vam escoltar fa uns mesos cantant un lied de Josephine Lang, Scheideblick. Els últims dies he escoltat unes quantes vegades aquest CD (l'acompanya Malcolm Martineau) que trobo un disc debut fantàstic; he anat endavant i endarrere i m'he aturat, sobretot, en els lieder de Brahms. No és un compositor fàcil de cantar, ni totes les veus s'hi avenen, i penso que Catriona Morison compleix totes dues coses: el canta molt bé i la veu s'hi adiu perfectament.
Ara que ja tenim tots dos noms reunits, Brahms i Morison, us diré que el lied que més he escoltat és Alte Liebe, que us proposo escoltar avui. L'Antic amor del títol és el record que li torna al poeta un dia de primavera, una presència que l'acompanya. Compost el maig de 1876 amb un poema de l'alsacià Carl Candidus, a parer meu és un dels millors lieder del compositor, capaç de transmetre la tristesa endolcida pels anys i la passió que va haver-hi llavors amb contenció i elegància. Escolteu-lo, i ja em direu el què.
Com us vaig explicar a l'article de presentació del festival, Catriona Morison cantarà a Vilabertran aquest estiu, però abans cantarà a Barcelona, al Palau; el concert serà d'aquí a un mes, el 26 de maig. El programa, preciós, inclou... sí, Brahms. Així que, si em permeteu la recomanació, els que sigueu a Barcelona aquest dia, aneu a escoltar-la. És jove, és poc coneguda per aquí encara, i els que hi anem, a més de gaudir del concert, tindrem el petit plaer de dir d'aquí no gaire: "Sí, és fantàstica, jo ja l'havia escoltada..."
Es kehrt die dunkle Schwalbe
Aus fernem Land zurück,
Die frommen Störche kehren
Und bringen neues Glück.
An diesem Frühlingsmorgen,
So trüb verhängt und warm,
Ist mir, als fänd ich wieder
Den alten Liebesharm.
Es ist, als ob mich leise
Wer auf die Schulter schlug,
Als ob ich säuseln hörte,
Wie einer Taube Flug.
Es klopft an meine Türe,
Und ist doch niemand draus;
Ich atme Jasmindüfte,
Und habe keinen Strauß.
Es ruft mir aus der Ferne,
Ein Auge sieht mich an,
Ein alter Traum erfaßt mich
Und führt mich seine Bahn.
Torna l’obscura oreneta
de terres llunyanes,
tornen les manses cigonyes
i porten nova felicitat.
Aquest matí de primavera
em sento tan trist i encès
com si de nou retrobés
les antigues penes d’amor.
Em sento com si suaument
em toqués algú l’espatlla,
com si sentís murmuris,
com del vol d’un colom.
Truquen a la porta,
però no hi ha ningú;
respiro flaires de llessamí,
però no en tinc cap ram.
Em criden des de la llunyania,
em miren uns ulls,
m’envaeix un vell somni
i em porta pel seu camí.
Articles relacionats
Moment musical (X)
Aques...
Moment musical (IX)
Aquest...
Moment musical (VII)
Diven...
Comments powered by CComment