T de traduccions

Sense un poema no hi hauria un lied. De vegades oblidem aquesta obvietat i això fa que passem per alt la importància de conèixer el poema. Si la primera persona del plural afecta només als oients, bé, és el nostre problema; cadascú és ben lliure de decidir com gaudeix d'un recital, si centrant-se només en la part estrictament musical o capbussant-se també en el poema. Però si els qui s'obliden dels poemes són els programadors o els artistes, la cosa canvia, pequè ens priven als aficionats de triar.

A Liederabend tenim un micro-recital cada setmana i no hi pot faltar el poema perquè vosaltres pugueu triar. Així és com arribem a "T de traduccions" al nostre abecedari: donat que el poema sovint està escrit en una llengua que no dominem, cal traduir-lo. És un tema delicat; si la traducció d'un text literari, en general, ja presenta complicacions (ja sabeu, traduttore, traditore) la de poesia porta aquestes complicacions al límit, fins al punt que moltes persones només llegeixen poesia en la seva llengua original. Nosaltres, com hem argumentat tants cops, necessitem les traduccions, així que no traduir-la no és una opció. Tant de bo disposés de traduccions literàries de tots els lieder que us proposo; el cert és que no passa gaire sovint, però. Que recordi ara, només n'he compartit les de les cançons del Wilhem Meister de Josep Murgades, alguns poemes de Heine traduïts per Apel·les Mestres o alguns de Shakespeare en la versió de Josep Maria de Sagarra.

En general, les traduccions que us proposo són purament funcionals. És a dir, ens serveixen per saber què diu el poema aproximadament, però se'n perden altres aspectes molt importants com la mètrica, la rima, les al·literacions... Així és com funciona a Liederabend i així és com funciona a pràcticament tots els recitals que he estat, a casa nostra i a fora (per aquest motiu, entre d'altres, és imprescindible disposar també de la versió original del poema). Quan puc, recorro a les traduccions de Salvador Pila, Manuel Capdevila i algun altre autor ocasional, a qui un cop més vull agrair que me'n permetin disposar lliurament. Quan les traduccions no estan signades, són meves (insisteixo: purament funcionals), i vull agrair també la paciència dels amics als quals recorro per resoldre algun dubte. Confesso que m'agrada traduir, perquè és una manera d'endinsar-me encara més al poema, de considerar diferents perspectives, de jugar amb les paraules... Ho faig amb tot el meu amor, i tant de bo pogués fer-ho millor.

Hi ha casos, però, que no m'agrada gens: quan la llengua d'origen m'és totalment desconeguda. Com pots traduir d'una llengua que no coneixes? El que faig és una aproximació, com a mal menor: no em queda més remei que intentar desxifrar el poema a partir de traduccions a llengües conegudes (traduccions que sovint són molt diferents entre elles) sense saber si la meva versió s'acosta a l'original. L'única alternativa és no compartir la cançó, i sovint la trio; per això en tenim tan poques de Txaikovski, Rakhmàninov, Grieg, Sibelius o Moniuszko, però no en vull renunciar definitivament. Així que, de tant en tant, em veig forçada a fer versions catalanes com qui diu a cegues. Ai, qui tingués el do de llengües! Però les coses són com són, i avui us volia fer cinc cèntims de les dificultats i dubtes que em plantegen les meves estimades cançons.

De vegades, els qui fan servir traduccions són els mateixos compositors. Per exemple, d'un poema tan conegut com Kennst du das Land, un dels poemes de Mignon, n'hem escoltat la versió de Schumann a partir de l'original de Goethe i la de Duparc a partir de la versió francesa de Victor Wilder; d'una altra de les cançons del Wilhelm Meister, Nur wer die Sehnsucht kennt, n'hem escoltat la versió alemanya de Schubert i la de Txaikovski a partir de la versió russa de Lev Mei. Avui escoltarem també una cançó composta a partir d'una traducció. El 1927, Joseba Arregi, un enginyer que havia estudiat i viscut a Alemanya, va publicar Heine'ren Olerkiak, una col·lecció de poemes de Heine traduïts a l'euskera. Poc després, el 1929, Pablo Sorozábal en va musicar set, entre ells Lotoren lorak (Die Lotosblume). Aquesta cançó serà la que escoltarem avui; molt em temo que no puc traduir de l'euskera, així que seria un d'aquells casos que hauria de passar per versions intermèdies, però com que ja vam escoltar-ne la versió de Schumann fa un temps, m'estimo més recuperar la traducció de l'original que vaig compartir llavors, la de la soprano Marta García Cadena.Gràcies, Marta!

Sorozábal va orquestrar les seves cançons de Heine el 1957; nosaltres escoltarem aquesta versió de Lotoren lorak, amb Maite Arruabarrena i l'Orquestra Simfònica d'Euskadi, dirigida per Cristian Mandeal.