Feu-me per sempre més jove!

Reprenem la sèrie d'entrades sobres les cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister de Goethe; aquesta n'és la quinzena i penso que amb tres o quatre més ja la podrem cloure. Per si us voleu posar al dia, aquí teniu les entrades anteriors; ara bé, com que en aquesta entrada apareixeran molts personatges que havíem trobat fa força temps, per fer-ho més fàcil aniré enllaçant els seus noms amb les entrades corresponents.

 

Mignon - F. W. Schadow

 

Després de la darrera entrada, en la qual parlàvem de la bella ànima, ens retrobem amb Wilhelm que arriba al castell de Lothario per donar-li la carta de la malaguanyada Aurelie; encetem el llibre setè, on no trobem cap cançó, i avançarem fins al segon capítol del llibre vuitè per escoltar la dotzena cançó del llibre, So laßt mich scheinen, bis ich werde. En total són onze capítols i hi passen tantes coses que és impossible que us les pugui explicar totes, ni que sigui tan superficialment com ho faig habitualment, així que n'he destriat les imprescincibles per a la trama principal.

Comencem pel llibre setè i dos nous personatges: Lothario i Therese. Lothario és l'home que Aurelie havia estimat tant i la pèrdua del qual tant l'havia transtornat; Wilhelm arriba a casa seva decidit a retreure-li el mal que li va fer a la seva amiga però un cop el coneix troba que és un home d'honor i canvia d'opinió. A més, i comencem amb les casualitats de la trama, resulta que Lothario és germà de la comtessa, imagineu el neguit de Wilhelm en saber-ho! Therese, per la seva banda, és la dona per la qual Lothario va deixar Aurelie. És filla d'un pare que l'estima molt però no té gaire caràcter i una mare que no l'estima gens i de caràcter va sobrada; quan el pare mor, la mare deixa Therese al carrer però la seva intel·ligència i les seves dots com a administradora li permeten de tirar endavant. Therese i Lothario havien estat a punt de casar-se però el compromís es trenca quan ell veu un retrat de la mare d'ella i la reconeix com una antiga amant.

El més important del que succeeix al llibre setè té a veure amb el petit Felix. Wilhelm li retreu a Lothario que no s'hagi fet càrrec de Felix, el fill que havia tingut amb Aurelie; el seu nou amic se'n sorprèn, és el primer cop que en sent a parlar, i Jarno, a qui retrobem també com a amic de Lothario, explica que el nen no és fill d'Aurelie sinó que una de les seves serventes li va portar en morir la mare del nadó. Vés per on, la serventa en qüestió és Barbara (i Wilhelm no l'ha reconegut en tot el temps que l'ha vist a casa de Serlo i Aurelie!), la mare de Felix és Mariane i el pare és... Wilhelm. Contràriament al que ell pensava, la noia sempre li havia estat fidel i això omple el nostre protagonista de remordiments; per altra banda, se sent immensament feliç de saber que és el pare del seu estimat Felix. Amb aquestes novetats, Wilhelm torna a casa de Serlo per disposar dels nens; ell es farà càrrec de Felix i Mignon l'envia amb la germana de Lothario, que l'acollirà juntament amb altres nenes òrfenes que té a casa seva.

Quan arriba novament al castell de Lothario, i així comença el llibre vuitè, s'hi troba amb un altre personatge a qui no havia vist des que havia començat el seu viatge, el seu amic i soci Werner, i tots dos s'alegren del seu retrobament i de les bones perspectives dels negocis que fan amb el seu amfitrió. Ara que Wilhelm ha posat seny i ha deixat definitivament el teatre, pensa que el següent pas és donar una mare a Felix, i qui millor que Therese, amb qui s'ha avingut tant! Així que li envia una carta demanant-li matrimoni, tot just abans de sortir de viatge perquè han arribat males noticies de casa de la germana de Lothario: Mignon està molt malalta i Wilhelm i Felix l'haurien d'anar a veure. La gran sorpresa per a Wilhelm, en arribar, és que aquesta germana de Lothario, que ell donava per fet que era la comtessa, és l'amazona! I la retroba ara que tot just acaba de demanar-li a Therese que s'hi casi! Com sempre, aquest noi tan oportú. Per acabar d'establir els parentius, Lothario, la contessa i l'amazona són els nebots dels quals parla la bella ànima al seu escrit; el quart germà és Friedrich, el criat de Philine. Natalie, l'amazona, viu a casa de l'oncle del qual ens havia parlat la bella ànima; allà Wilhelm hi troba moltes de les obres d'art del seu avi que ell recorda de quan era petit perquè (continuant amb les casualitats), és aquest oncle, ja mort, qui li havia comprat.

Però anem al més important, que és Mignon. La nena pateix del cor (ja ho sospitàvem des de fa un temps) i en els darrers dies s'ha afeblit molt; Natalie li ho explica a Wilhelm abans que la vagi a veure i li explica també que ara la nena ja no va vestida de nen, porta robes de noia. Ell, molt sorprès, li demana com és això, sempre s'hi havia oposat violentament, i Natalie li diu que fa no gaire van tenir una festa d'aniversari per dues de les nenes que acull i van vestir Mignon d'àngel, amb una túnica blanca, unes ales i un lliri a la mà. Així vestida, Mignon parla amb les nenes:

Quan acaba la festa intenten treure-li a Mignon la disfressa d'àngel però ella s'hi nega i canta So laßt mich scheinen, bis ich werde. Ella, que sempre havia volgut ser un nen, dolorosament conscient que és una nena, vol ser un àngel. Continuarem parlant de Mignon, és clar, però serà a la propera entrada de la sèrie, ara sentirem la seva darrera cançó a la novel·la. Dels lieder que hi ha compostos amb aquests versos escoltarem avui el d'Hugo Wolf, que porta per títol Mignon III i és el setè dels seus Goethe Lieder; l'interpreten Elisabeth Schwarzkopf i Gerald Moore.