Segona entrada dedicada als recitals de la Schubertíada Vilabertran que, recordeu, comença demà passat. La setmana passada vam repassar-ne els tres primers, l'últim dels quals era el de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz, el 21 d'agost; aquesta setmana en repassarem quatre més, començant pel de l'endemà.

Ja som en ple agost i arriben les entrades dedicades als recitals de la Schubertíada Vilabertran, que aquest any són ni més ni menys que onze. Com fem habitualment, recuperarem les cançons programades en aquests concerts que ja hem escoltat a Liederabend, amb l'objectiu que us serveixin per preparar-vos els recitals a aquells que hi aneu. Si no és el cas, espero que almenys us vindrà de gust repassar-ne alguna; per a tots, tindrem també, com sempre, una cançó nova cada setmana.

El lied parla de la vida. No és que ho digui jo, és que si llegim entrevistes a intèrprets trobarem que aquesta afirmació és constant. Per això el lied sempre és actual i per això la lletra V de l'abecedari de Liederabend és per a vida.

El lied parla de la vida perquè la poesia en parla, naturalment. Les paraules que feien servir els poetes fa quatre-cents anys són diferents de les que feien servir en fa cent o les que fan servir avui dia, però els seus interessos eren fonamentalment els mateixos a totes [...]

La guerra dels Trenta Anys va ser un dels episodis més funestos de la Història d'Europa. Oficialment va ser una guerra de religions, que va començar el 1618 amb l'anomenat "defenestrament de Praga" i va acabar el 1648 amb la Pau de Westfàlia. Per descomptat, els motius reals no eren tant els enfrontaments entre catòlics i protestants com la lluita pel poder i la presa de posicions a Europa (de fet, va haver-hi aliances ben curioses entre reis catòlics i reis protestants, res no uneix tant com un enemic comú), i que tres ambaixadors de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic fossin llençats per una finestra [...]

Sempre m'ha interessat aprendre sobre els mecanismes que porten el nostre cervell a valorar aquesta o aquella música. Per què a uns ens apassionen coses que a uns altres ens deixen indiferents? Preparant aquest article m'ha vingut al cap una entrada antiga en la que us explicava breument de quina manera funciona el cervell quan escolta música. Resumint-ho molt, que una música ens agradi o no depèn del compromís entre el que anticipem, perquè ja ho coneixem, i el que ens sorprèn, perquè és nou.