L'adoració dels pastors - G. Reni
En aquesta segona entrada nadalenca, molt breu (aquesta setmana faig una mica de vacances) us vull presentar una cançó petita, tendra, familiar i molt bonica: un dels Trois chans de Noël del compositor suïs Frank Martin, a qui incorporem avui a la nòmina de Liederabend.
A can Martin tenien per costum fer música en les reunions familiars o amb amics; l'escena que hem comentat tants cops situada al segle XIX però aquest cop en ple segle XX. Al Nadal s'aplegaven tots entorn el piano tocat pel pare, sovint per cantar nadales tradicionals; l'any 1947, però, també van estrenar repertori. El compositor va regalar a la seva filla Françoise, que llavors tenia quinze anys, aquests tres cants de Nadal; l'acompanyament era per a piano i flauta, així s'afegia al concert domèstic Marie, la mare de la criatura. Com veieu, no ho deia per dir, que la cançó era familiar. L'autor dels poemes és Albert Rudhart, de qui no sé res a banda que uns anys abans ja havia escrit el llibret d'un conte musical de Frank Martin, La nique à Satan.
Escoltarem el segon dels tres cants, Image de Nöel, que descriu la imatge que hem vist tants cops representada en pintures com la que il·lustra aquest article o, més a prop, als pessebres de casa nostra. És una cançó molt breu, no arriba a un minut de durada, i té un serè aire medieval. He triat la interpretació de la mezzosoprano Christianne Stotijn, el pianista Joseph Brenl i el flautista Toon Fret.
Espero que gaudiu de la música, dels dies que li queden al 2017 i dels primers del 2018. Fins l'any vinent!
A can Martin tenien per costum fer música en les reunions familiars o amb amics; l'escena que hem comentat tants cops situada al segle XIX però aquest cop en ple segle XX. Al Nadal s'aplegaven tots entorn el piano tocat pel pare, sovint per cantar nadales tradicionals; l'any 1947, però, també van estrenar repertori. El compositor va regalar a la seva filla Françoise, que llavors tenia quinze anys, aquests tres cants de Nadal; l'acompanyament era per a piano i flauta, així s'afegia al concert domèstic Marie, la mare de la criatura. Com veieu, no ho deia per dir, que la cançó era familiar. L'autor dels poemes és Albert Rudhart, de qui no sé res a banda que uns anys abans ja havia escrit el llibret d'un conte musical de Frank Martin, La nique à Satan.
Escoltarem el segon dels tres cants, Image de Nöel, que descriu la imatge que hem vist tants cops representada en pintures com la que il·lustra aquest article o, més a prop, als pessebres de casa nostra. És una cançó molt breu, no arriba a un minut de durada, i té un serè aire medieval. He triat la interpretació de la mezzosoprano Christianne Stotijn, el pianista Joseph Brenl i el flautista Toon Fret.
Espero que gaudiu de la música, dels dies que li queden al 2017 i dels primers del 2018. Fins l'any vinent!
Image de Nöel
L'enfant Jesus des images,
Le beau bébé rose et blanc,
Tend ses deux poings vers les mages
Ou vers un berger tremblant.
Le boeuf sans cérémonie
Rumine engrondant un peu
Et Vierge en manteau bleu
Sourit à la compagnie.
Le beau bébé rose et blanc,
Tend ses deux poings vers les mages
Ou vers un berger tremblant.
Le boeuf sans cérémonie
Rumine engrondant un peu
Et Vierge en manteau bleu
Sourit à la compagnie.
El nen Jesús de les imatges,
el bonic nadó rosa i blanc
allarga els seus punys cap als reis
o cap a un pastor tremolós.
El bou, sense ceremònia,
remuga, bramulant una mica
i la Verge, amb el seu mantell blau,
somriu a la companyia.
el bonic nadó rosa i blanc
allarga els seus punys cap als reis
o cap a un pastor tremolós.
El bou, sense ceremònia,
remuga, bramulant una mica
i la Verge, amb el seu mantell blau,
somriu a la companyia.
Comments powered by CComment