Grace. E. Enstrom
Antonín Dvořák va viure a Nova York des del setembre de 1892 fins a l'abril de 1895; l'hi havien convidat per dirigir el Conservatori Nacional de Música d'Amèrica, amb l'objectiu que impulsés una música americana pròpia que no s'emmirallés tant en la música europea com fins a aquell moment. Va ser durant aquella estada que va compondre la seva obra més coneguda, la Simfonia Nou Món, estrenada el 16 de desembre de 1893. Poques setmanes després, el març de 1894, Dvořák va compondre les Biblické Písně (Cançons bíbliques), un cicle de deu cançons escrites a partir de textos de la Bíblia, en concret del Llibre dels Salms.
Les cançons religioses no són gaire freqüents; els cicles religiosos, encara menys. N'hem anat sentint alguns exemples durant aquests darrers anys, tant per Nadal com per Pasqua. De cicles, només n'hem parlat d'un, les Five Mystical Songs de Ralph Vaughan-Williams; encara tenim per encetar, per exemple, els Gellert-Lieder de Beethoven, els Geistliche Lieder de Wolf (dins de l'Spanisches Liederbuch) o els Vier ernste Lieder de Brahms, que comparteixen amb els de Dvořák l'origen bíblic dels seus textos. Veiem pels noms dels compositors que no és imprescindible que siguin creients (si més no Beethoven i Brahms declaraven no ser-ho, o no ser-ho del tot) per escriure cançons religiones, però Dvořák sí que ho era. A més, era un bon coneixedor de la Bíblia, que llegia sovint.
El que no se sap del cert és per què va escriure aquestes cançons. Potser us esteu preguntant: i per què hi hauria d'haver cap motiu concret? Bona pregunta. A finals del segle XIX les cançons ja es componien pensant sobretot en la seva interpretació a una sala de concerts, el caràcter domèstic tendia a perdre's. El que no s'havia perdut, però (i potser no s'ha perdut encara) era la concepció de la cançó com a refugi pel compositor, el gènere en el qual expressaven els seus sentiments més íntims. Si tenim en compte que les cançons religioses no eren les més adequades pels escenaris, tot fa pensar que Dvořák va escriure el cicle per alguna raó.
Els experts ens parlen de dues possibles causes que no són excloents. La primera, les males notícies que li van arribar de Txèquia: la mort del seu amic Hans von Bulow el 12 de febrer i la greu malaltia del seu pare, que va morir el 28 de març, dos dies després d'acabades les cançons. L'altra possible causa és la seva nostàlgia, cada cop més feixuga; professionalment parlant, les coses li anaven molt bé a Nova York, però ell sentia la necessitat de tornar a casa. De fet, quan va acabar el seu contracte l'any següent va preferir no renovar-lo. Aquests dos motius semblen ben plausibles; si més no, la cançó que he triat per il·lustrar musicalment aquesta entrada, Popatřiž na mne a smiluj se nade mnou (Mireu i compadiu-vos de mi), ens fa pensar en la tristesa que devia sentir el compositor, lluny de casa en uns moments tan dolorosos. Parteix del Salm 25, dels versicles 16-18 i 20, on aquell qui prega demana a Déu que el consoli en la seva aflicció; el versicle 19, omés pel compositor, fa referència als seus enemics.
De les deu cançons que formen el cicle, Dvořák va orquestrar-ne les cinc primeres el 1895; les va arribar a estrenar però després les partitures es van perdre (sí, jo també em pregunto com és possible) i no van publicar-se fins el 1914, deu any després de la seva mort; aquella edició afegia l'orquestració de les cinc cançons restants a càrrec de Vilem Zemanek. Nosaltres, com que n'escoltarem la vuitena, ho farem en la seva versió original per a veu i piano, interpretada per Bernarda Fink i Christoph Berner.
Dvořák va fer servir la Bíblia de Kralice, una traducció al txec publicada a finals del segle XVI que encara ara és la versió més utilitzada; la traducció que comparteixo aquí és la de la Bíblia de Montserrat. Veureu que el text original té una línia més que el text en català; això és perquè després del versicle 17 el compositor va afegir les paraules Smiluj se nade mnou del primer versicle (Compadiu-vos de mi), l'únic afegitó en tot el cicle. Significatiu? O és només per motius musicals?
Espero que gaudiu d'aquesta cançó i que tingueu una bona Pasqua!
Les cançons religioses no són gaire freqüents; els cicles religiosos, encara menys. N'hem anat sentint alguns exemples durant aquests darrers anys, tant per Nadal com per Pasqua. De cicles, només n'hem parlat d'un, les Five Mystical Songs de Ralph Vaughan-Williams; encara tenim per encetar, per exemple, els Gellert-Lieder de Beethoven, els Geistliche Lieder de Wolf (dins de l'Spanisches Liederbuch) o els Vier ernste Lieder de Brahms, que comparteixen amb els de Dvořák l'origen bíblic dels seus textos. Veiem pels noms dels compositors que no és imprescindible que siguin creients (si més no Beethoven i Brahms declaraven no ser-ho, o no ser-ho del tot) per escriure cançons religiones, però Dvořák sí que ho era. A més, era un bon coneixedor de la Bíblia, que llegia sovint.
El que no se sap del cert és per què va escriure aquestes cançons. Potser us esteu preguntant: i per què hi hauria d'haver cap motiu concret? Bona pregunta. A finals del segle XIX les cançons ja es componien pensant sobretot en la seva interpretació a una sala de concerts, el caràcter domèstic tendia a perdre's. El que no s'havia perdut, però (i potser no s'ha perdut encara) era la concepció de la cançó com a refugi pel compositor, el gènere en el qual expressaven els seus sentiments més íntims. Si tenim en compte que les cançons religioses no eren les més adequades pels escenaris, tot fa pensar que Dvořák va escriure el cicle per alguna raó.
Els experts ens parlen de dues possibles causes que no són excloents. La primera, les males notícies que li van arribar de Txèquia: la mort del seu amic Hans von Bulow el 12 de febrer i la greu malaltia del seu pare, que va morir el 28 de març, dos dies després d'acabades les cançons. L'altra possible causa és la seva nostàlgia, cada cop més feixuga; professionalment parlant, les coses li anaven molt bé a Nova York, però ell sentia la necessitat de tornar a casa. De fet, quan va acabar el seu contracte l'any següent va preferir no renovar-lo. Aquests dos motius semblen ben plausibles; si més no, la cançó que he triat per il·lustrar musicalment aquesta entrada, Popatřiž na mne a smiluj se nade mnou (Mireu i compadiu-vos de mi), ens fa pensar en la tristesa que devia sentir el compositor, lluny de casa en uns moments tan dolorosos. Parteix del Salm 25, dels versicles 16-18 i 20, on aquell qui prega demana a Déu que el consoli en la seva aflicció; el versicle 19, omés pel compositor, fa referència als seus enemics.
De les deu cançons que formen el cicle, Dvořák va orquestrar-ne les cinc primeres el 1895; les va arribar a estrenar però després les partitures es van perdre (sí, jo també em pregunto com és possible) i no van publicar-se fins el 1914, deu any després de la seva mort; aquella edició afegia l'orquestració de les cinc cançons restants a càrrec de Vilem Zemanek. Nosaltres, com que n'escoltarem la vuitena, ho farem en la seva versió original per a veu i piano, interpretada per Bernarda Fink i Christoph Berner.
Dvořák va fer servir la Bíblia de Kralice, una traducció al txec publicada a finals del segle XVI que encara ara és la versió més utilitzada; la traducció que comparteixo aquí és la de la Bíblia de Montserrat. Veureu que el text original té una línia més que el text en català; això és perquè després del versicle 17 el compositor va afegir les paraules Smiluj se nade mnou del primer versicle (Compadiu-vos de mi), l'únic afegitó en tot el cicle. Significatiu? O és només per motius musicals?
Espero que gaudiu d'aquesta cançó i que tingueu una bona Pasqua!
Popatřiž na mne a smiluj se nade mnou
Popatřiž na mne a smiluj se nade mnou;
Nebot' jsem opuštěný a ztrápený.
Soužení srdce mého rozmnožují se,
Z úzkostí mých vyved' mne.
Smiluj se nade mnou!
Viz trápení mé a bídu mou
A odpust' všecky hřichy mé.
Ostříhej duše mé a vytrhni mne
At' nejsem zahanben,
Nebot' v Tebe doufám.
Nebot' jsem opuštěný a ztrápený.
Soužení srdce mého rozmnožují se,
Z úzkostí mých vyved' mne.
Smiluj se nade mnou!
Viz trápení mé a bídu mou
A odpust' všecky hřichy mé.
Ostříhej duše mé a vytrhni mne
At' nejsem zahanben,
Nebot' v Tebe doufám.
Mireu i compadiu-vos de mi,
que em sento sol i desvalgut.
Eixampleu-me el cor oprimit,
traieu-me de la meva dissort.
Mireu la meva aflicció i les meves penes,
i perdoneu-me tots els pecats.
Guardeu-me la vida i deslliureu-me;
m'he emparat en vós;
que no en tingui un desengany!
que em sento sol i desvalgut.
Eixampleu-me el cor oprimit,
traieu-me de la meva dissort.
Mireu la meva aflicció i les meves penes,
i perdoneu-me tots els pecats.
Guardeu-me la vida i deslliureu-me;
m'he emparat en vós;
que no en tingui un desengany!
Comments powered by CComment